Es mostren 88959 resultats

■ vestibular

■ vestibular

adjectiu Relatiu o pertanyent a un vestíbul
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestició</title>

Partició sil·làbica: ves_ti_ci_ó
Etimologia: del b. ll. vestitio, -ōnis, íd.
    femení
  1. obsolet Acció de vestir o de vestir-se.
  2. cristianisme Cerimònia durant la qual hom revesteix per primera vegada l’hàbit religiós a una persona que entra en un orde o una congregació.

■ vestició

femení obsolet Acció de vestir o de vestir-se cristianisme Cerimònia durant la qual hom revesteix per primera vegada l’hàbit religiós a una persona que entra en un orde o una congregació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestidor

■ vestidor

masculí Lloc destinat a vestir-se En els camps d’esports, les piscines, els banys, etc, lloc destinat a canviar-se de roba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestidura

■ vestidura

femení Vestit Esquinçar-se les vestidures plural especialment litúrgia Ornaments litúrgics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestigi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestigi</title>

Homòfon: bastigi
Etimologia: del ll. vestigium ‘planta del peu; petjada’ 1a font: 1474
    masculí
  1. Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc., ha deixat de la seva existència. Encara resten vestigis de l’ermita.
  2. dret Indici, rastre, senyal, que resta d’alguna cosa o d’algun fet, pel qual hom dedueix o pot deduir la veritat.

■ vestigi

masculí Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc, ha deixat de la seva existència Encara resten vestigis de l’ermita dret Indici, rastre, senyal, que resta d’alguna cosa o d’algun fet, pel qual hom dedueix o pot deduir la veritat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vestigial


<title type="display">vestigial</title>

Partició sil·làbica: ves_ti_gi_al
Etimologia: de vestigi
adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a la part petita o a l’òrgan petit, degenerat, imperfectament desenvolupat, que havia estat ben desenvolupat en un estat anterior de l’individu o en una generació anterior, o que, essent necessari en un sexe, és fora d’ús en l’altre.

vestigial

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a la part petita o a l’òrgan petit, degenerat, imperfectament desenvolupat, que havia estat ben desenvolupat en un estat anterior de l’individu o en una generació anterior, o que, essent necessari en un sexe, és fora d’ús en l’altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestiment

■ vestiment

masculí Acció de vestir antigament Vestidura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestimenta

■ vestimenta

femení Vestit, usat sovint irònicament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestir</title>

Homòfon: bastir
Etimologia: del ll. vestīre, íd. 1a font: c. 1230
    verb
    1. transitiu Cobrir el cos d’algú de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc. Vestir una criatura. D’ençà de l’accident, l’han de vestir i tot.
    2. pronominal El nen ja sap vestir-se tot sol. Vestir-se de pressa.
    3. pronominal per extensió Vestir-se de frac.
  2. per analogia
    1. transitiu Posar una coberta, ornaments, etc., a una cosa. Vestir una garrafa. Vestir l’altar.
    2. transitiu indústria tèxtil Cobrir amb roba els corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre ells.
    3. transitiu figuradament La primavera vesteix els prats d’herba.
    4. pronominal figuradament Els prats es vesteixen d’herba.
  3. transitiu Procurar vestits a algú. Allà el mantenen i el vesteixen.
    1. transitiu Fer els vestits a algú. El vesteix un bon sastre.
    2. transitiu Fer fer els vestits, comprar-los (per a algú). Vesteixo els nens a cal sastre nou.
    3. pronominal Es vesteix a casa d’una bona modista.
  5. transitiu
    1. Anar amb tal o tal vestit. Els jugadors vesteixen samarreta blava amb ratlles vermelles.
    2. figuradament Adquirir una nova forma, una nova natura. El fill de Déu vestí carn humana.
  6. intransitiu
    1. Anar vestit de tal o tal manera. És un home que vesteix molt bé. Vestir de dol.
    2. Una roba, una peça de vestir, donar al qui la porta l’aspecte de vestir bé, d’anar mudat. La corbata vesteix molt.
    3. figuradament Avui dia declarar-se progressista vesteix molt.

■ vestir

verb transitiu Cobrir el cos d’algú de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc Vestir una criatura D’ençà de l’accident, l’han de vestir i tot pronominal El nen ja sap vestir-se tot sol Vestir-se de pressa pronominal per extensió Vestir-se de frac per analogia transitiu Posar una coberta, ornaments, etc, a una cosa Vestir una garrafa Vestir l’altar transitiu indústria tèxtil Cobrir amb roba els corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestit
| vestida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestit</title>

Etimologia: del ll. vestītus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Cobert amb un vestit. Sempre va molt ben vestit.
  2. adjectiu heràldica
    1. Dit de la figura humana, per a indicar l’esmalt de què és revestida.
    2. Dit del braç cobert amb una mànega.
    3. Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut.
  3. masculí
    1. Allò amb què hom es vesteix o revesteix.
    2. especialment indumentària Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior. Estrenar un vestit. Portava un vestit de seda. Un vestit de dol, de festa.
    3. vestit anti-g aeronàutica Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
    4. vestit espacial astronàutica Vestit destinat a protegir l’astronauta del medi ambient hostil propi dels vols espacials i a envoltar-lo d’un medi adient amb les funcions humanes.

■ vestit
| vestida

adjectiu Cobert amb un vestit Sempre va molt ben vestit adjectiu heràldica Dit de la figura humana, per a indicar l’esmalt de què és revestida Dit del braç cobert amb una mànega Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut masculí Allò amb què hom es vesteix o revesteix especialment indumentària Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior…
Informació complementària
Traducció