Es mostren 88940 resultats

■ vexació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vexació</title>

Partició sil·làbica: ve_xa_ci_ó
Etimologia: del ll. vexatio, -ōnis, íd. 1a font: 1392
    femení
    1. Acció de vexar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal En el codi vigent a l’estat espanyol, infracció castigada com a falta, consistent a amenaçar, perseguir, perjudicar o fer patir algú.

■ vexació

femení Acció de vexar l’efecte dret penal En el codi vigent a l’estat espanyol, infracció castigada com a falta, consistent a amenaçar, perseguir, perjudicar o fer patir algú
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vexador
| vexadora

■ vexador
| vexadora

adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona que vexa, que fa sofrir una vexació o vexacions Venjar-se dels vexadors adjectiu per extensió Un poder vexador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vexamen


<title type="display">vexamen</title>

    masculí antigament
  1. Vexació.
  2. literatura Comentari crític de les poesies i els poetes que havien concorregut als certàmens que acompanyava el veredicte públic.

vexamen

masculí antigament Vexació literatura Comentari crític de les poesies i els poetes que havien concorregut als certàmens que acompanyava el veredicte públic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vexant

■ vexant

adjectiu Dit d’allò que vexa, que resulta humiliant Un càstig vexant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vexar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vexar</title>

Etimologia: del ll. vexare ‘sacsejar violentament; vexar’ 1a font: 1375
    verb transitiu
  1. Mortificar, humiliar, greument, especialment per abús de poder sobre algú que no es pot defensar. Vexar els criats amb renys.
  2. Ésser causa que algú se senti humiliat. Allò que feu vexà la seva família.

■ vexar

verb transitiu Mortificar, humiliar, greument, especialment per abús de poder sobre algú que no es pot defensar Vexar els criats amb renys Ésser causa que algú se senti humiliat Allò que feu vexà la seva família
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vexatori
| vexatòria

■ vexatori
| vexatòria

adjectiu Dit d’una institució, una mesura, una manera de procedir, etc, que vexa Un règim vexatori Condicions vexatòries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vexil·la


<title type="display">vexil·la</title>

Etimologia: del ll. vexilla, neutre pl. de vexillum ‘estendard’ 1a font: 1581
femení catolicisme Bandera o estendard de processó amb els símbols de la passió, brodats o pintats sobre tela morada.

vexil·la

femení catolicisme Bandera o estendard de processó amb els símbols de la passió, brodats o pintats sobre tela morada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vexil·lar

■ vexil·lar

adjectiu botànica Dit de la prefloració imbricada coclear pròpia de la majoria de les papilionàcies, en què l’estendard recobreix els pètals restants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vexil·lari

■ vexil·lari

masculí història En l’exèrcit romà, el qui portava el vexillum o estendard portaestendard Militar veterà que integrava un destacament especial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vexil·lòleg
| vexil·lòloga

■ vexil·lòleg
| vexil·lòloga

masculí i femení Persona versada en vexillologia
Traducció