Es mostren 88939 resultats
vial2
<title type="display">vial</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: vi_al
Etimologia: de l’angl. vial, íd., de l’angl. mitjà viole, alteració de fiole, ll. phiola, phiala, íd.
Etimologia: de l’angl. vial, íd., de l’angl. mitjà viole, alteració de fiole, ll. phiola, phiala, íd.
Body
masculí medicina Flascó de vidre o de plàstic que conté un medicament o un producte químic.
Vegeu també:
vial1
Vegeu també:
vial1
vial2
masculí medicina Flascó de vidre o de plàstic que conté un medicament o un producte químic Vegeu també vial 1
■
vialet
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vialet</title>
Accessory
Partició sil·làbica: vi_a_let
Etimologia: de vial1
Etimologia: de vial1
Body
masculí Caminoi.
■
vialet
masculí Caminoi
■
vianant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vianant</title>
Accessory
Partició sil·làbica: vi_a_nant
Etimologia: cat. ant. viandant, probablement alteració del ll. vians, -ntis, participi pres. de viare ‘fer camí’, der. de via ‘via, camí’, considerat descomponible en via-ant, on es veié un der. de an(d)ar 1a font: 1839, DLab.
Etimologia: cat. ant. viandant, probablement alteració del ll. vians, -ntis, participi pres. de viare ‘fer camí’, der. de via ‘via, camí’, considerat descomponible en via-ant, on es veié un der. de an(d)ar 1a font: 1839, DLab.
Body
-
masculí i femení
- Persona que va a peu per un camí o una via pública. Pas de vianants.
- de vianants locució adjectiva Dit de la zona, el carrer, etc., reservat als vianants, en què no és permesa la circulació lliure de vehicles.
■
vianant
masculí i femení Persona que va a peu per un camí o una via pública Pas de vianants de vianants locució adjectiva Dit de la zona, el carrer, etc, reservat als vianants, en què no és permesa la circulació lliure de vehicles
■
vianda
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vianda</title>
Accessory
Partició sil·làbica: vi_an_da
Etimologia: del fr. viande ‘aliments; especialment carn’, i aquest, del ll. vg. *vīvĕnda ‘coses amb què s’ha de viure’, participi de futur passiu de vīvĕre ‘viure’ 1a font: s. XIII
Etimologia: del fr. viande ‘aliments; especialment carn’, i aquest, del ll. vg. *vīvĕnda ‘coses amb què s’ha de viure’, participi de futur passiu de vīvĕre ‘viure’ 1a font: s. XIII
Body
-
femení
gastronomia
-
- Nom genèric de tot allò que hom menja.
- vianda del temps figuradament Cosa pròpia d’un temps o una època determinats; fruita del temps.
- dialectal Escudella de patates, col i altres verdures cuites.
- dialectal Plat de verdura, especialment patates amb mongetes tendres.
- dialectal Guisat de carn.
■
vianda
femení gastronomia Nom genèric de tot allò que hom menja vianda del temps figuradament Cosa pròpia d’un temps o una època determinats fruita del temps dialectal Escudella de patates, col i altres verdures cuites dialectal Plat de verdura, especialment patates amb mongetes tendres dialectal Guisat de carn
■
viander
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viander</title>
Accessory
Partició sil·làbica: vi_an_der
Body
masculí carner 5.
■
viander
masculí carner 5
■
viar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: vi_ar
Etimologia: del ll. viare ‘fer via, camí’
Etimologia: del ll. viare ‘fer via, camí’
Body
verb
transitiu Fer vies, ratlles de diferent color, a alguna cosa, especialment a la roba. Viar una cortina.
■
viar
verb transitiu Fer vies, ratlles de diferent color, a alguna cosa, especialment a la roba Viar una cortina
■
viarany
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viarany</title>
Accessory
Partició sil·làbica: vi_a_rany
Etimologia: probablement der. del dial. vier, ll. viarius, -a, -um ‘relatiu als camins’, der. de via ‘camí’, amb el sufix ant. -any (v. carrerany) 1a font: s. XVII
Etimologia: probablement der. del dial. vier, ll. viarius, -a, -um ‘relatiu als camins’, der. de via ‘camí’, amb el sufix ant. -any (v. carrerany) 1a font: s. XVII
Body
masculí Camí estret, sendera.
■
viarany
masculí Camí estret, sendera
■
viari
| viària
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viari</title>
Accessory
Partició sil·làbica: vi_a_ri
Etimologia: del ll. viarius, -a, -um ‘relatiu als camins’
Etimologia: del ll. viarius, -a, -um ‘relatiu als camins’
Body
-
adjectiu
- Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes.
- ecologia Dit de la vegetació i de les plantes pròpies de camins, de vores de camins i de llocs calcigats.
■
viari
| viària
adjectiu Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes ecologia Dit de la vegetació i de les plantes pròpies de camins, de vores de camins i de llocs calcigats
■
viaró
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viaró</title>
Accessory
Partició sil·làbica: vi_a_ró
Etimologia: formació paral·lela a la de viarany, amb el sufix -ó1
Etimologia: formació paral·lela a la de viarany, amb el sufix -ó1
Body
masculí Viarany.
■
viaró
masculí Viarany