Es mostren 88940 resultats

viaducte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viaducte</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_a_duc_te
Etimologia: de l’angl. viaduct, format amb el ll. via ‘camí’, per analogia amb aqueduct, ‘aqüeducte’, del ll. aquaeductus, íd., del ll. aqua ‘aigua’ i ductus, -us ‘conducció’, der. de ducĕre ‘dur’
Body
masculí obres públiques i transports Pont, especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació (ferrocarril, autopista, etc.).

viaducte

vial1

vial1

vial2

vial2

vialet

vialet

Traducció

vianant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vianant</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_a_nant
Etimologia: cat. ant. viandant, probablement alteració del ll. vians, -ntis, participi pres. de viare ‘fer camí’, der. de via ‘via, camí’, considerat descomponible en via-ant, on es veié un der. de an(d)ar 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí i femení
  1. Persona que va a peu per un camí o una via pública. Pas de vianants.
  2. de vianants locució adjectiva Dit de la zona, el carrer, etc., reservat als vianants, en què no és permesa la circulació lliure de vehicles.

vianant

vianda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vianda</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_an_da
Etimologia: del fr. viande ‘aliments; especialment carn’, i aquest, del ll. vg. *vīvĕnda ‘coses amb què s’ha de viure’, participi de futur passiu de vīvĕre ‘viure’ 1a font: s. XIII
Body
    femení gastronomia
    1. Nom genèric de tot allò que hom menja.
    2. vianda del temps figuradament Cosa pròpia d’un temps o una època determinats; fruita del temps.
  1. dialectal Escudella de patates, col i altres verdures cuites.
  2. dialectal Plat de verdura, especialment patates amb mongetes tendres.
  3. dialectal Guisat de carn.

vianda

viander

viander

viar

viar

viarany

viarany

viari
| viària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viari</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_a_ri
Etimologia: del ll. viarius, -a, -um ‘relatiu als camins’
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes.
  2. ecologia Dit de la vegetació i de les plantes pròpies de camins, de vores de camins i de llocs calcigats.

viari
| viària