Es mostren 88940 resultats

■ vibra

■ vibra

femení zoologia Escurçó folklore Víbria heràldica Colobra devorant un infant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vibració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vibració</title>

Partició sil·làbica: vi_bra_ci_ó
Etimologia: del ll. vibratio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. física En un sistema físic, moviment periòdic dels punts materials que el componen, originat per una font d’energia mecànica que provoca deformacions elàstiques i l’aparició de forces externes o internes que mantenen el moviment o el frenen.
    2. construcció i obres públiques Tractament al qual és sotmès el formigó acabat d’abocar a l’encofrat o al sot, si ha de servir de fonament, que consisteix a sotmetre’l a vibracions per tal d’expulsar-ne l’aire, fer-lo més compacte i impermeable, millorar-ne l’adherència al ferro de les armadures i augmentar-ne la resistència.
    3. fonètica, fonologia Procés d’emissió d’un so vibrant.
    4. vibració vocal fisiologia animal Vibració de la glotis i la laringe originada per la paraula i transmesa per la tràquea i els pulmons.
  2. figuradament La vibració espiritual dels místics. Els seus personatges tenen una forta vibració humana.

■ vibració

femení física En un sistema físic, moviment periòdic dels punts materials que el componen, originat per una font d’energia mecànica que provoca deformacions elàstiques i l’aparició de forces externes o internes que mantenen el moviment o el frenen construcció i obres públiques Tractament al qual és sotmès el formigó acabat d’abocar a l’encofrat o al sot, si ha de servir de fonament, que consisteix a sotmetre’l a vibracions per tal d’expulsar-ne l’aire, fer-lo més compacte i impermeable, millorar-ne l’adherència al ferro de les armadures i augmentar-ne la resistència fonètica, fonologia Procés…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vibracionisme

■ vibracionisme

masculí art Corrent artístic d’avantguarda aparegut a Barcelona 1917-20 que cercava una síntesi personal de la plàstica cubista i de certs elements de la ideologia futurista, especialment la valoració del dinamisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

vibraculària


<title type="display">vibraculària</title>

Partició sil·làbica: vi_bra_cu_là_ri_a
femení zoologia Animal de les colònies de briozous, zooide transformat com l’aviculària, format per una sola peça allargada i dotada d’un moviment oscil·latori.

vibraculària

femení zoologia Animal de les colònies de briozous, zooide transformat com l’aviculària, format per una sola peça allargada i dotada d’un moviment oscillatori
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vibrador
| vibradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vibrador</title>

Etimologia: de vibrar1
  1. adjectiu i masculí Que vibra o que produeix vibracions.
  2. masculí
    1. Instrument emprat per a efectuar massatges vibratoris, proveït d’un petit motor elèctric accionat per piles.
    2. Instrument especialment concebut i construït, eventualment formant part d’un conjunt més complex, per a l’estimulació i la satisfacció sexual, dotat únicament o bàsicament d’un moviment vibratori regulable.
    3. construcció i obres públiques Aparell emprat per a efectuar la vibració del formigó.
    4. electrotècnia Aparell electromagnètic que produeix vibracions mecàniques.
    5. electrotècnia Dispositiu que, juntament amb una bobina d’inducció, produeix vibracions en una petita làmina flexible i té aplicacions en els timbres, brunzidors i altres avisadors acústics.
    6. física i tecnologia Aparell o dispositiu que produeix vibracions mecàniques, les quals poden ésser aplicades a diferents peces o cossos, amb finalitats molt diverses.
    7. vibrador d’arbres agricultura Aparell que sacseja mecànicament els arbres o les branques per tal de fer-ne caure el fruit.

■ vibrador
| vibradora

adjectiu i masculí Que vibra o que produeix vibracions masculí Instrument emprat per a efectuar massatges vibratoris, proveït d’un petit motor elèctric accionat per piles Instrument especialment concebut i construït, eventualment formant part d’un conjunt més complex, per a l’estimulació i la satisfacció sexual, dotat únicament o bàsicament d’un moviment vibratori regulable construcció i obres públiques Aparell emprat per a efectuar la vibració del formigó electrotècnia Aparell electromagnètic que produeix vibracions mecàniques electrotècnia Dispositiu que, juntament amb una bobina d’inducció…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vibràfon

■ vibràfon

masculí música Instrument de percussió de làmines d’acer, anàleg al xilòfon, que hom percudeix amb petits martells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vibramicina

vibramicina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Substància que, com a clorhidrat, es presenta en forma de pólvores cristallines grogues
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vibrant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vibrant</title>

Etimologia: de vibrar1 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu mecànica i acústica
    1. Que vibra. Una corda vibrant. Una veu vibrant.
    2. figuradament Un temperament vibrant.
  2. adjectiu i femení fonètica, fonologia
    1. Dit del so consonàntic produït a través de contactes molt ràpids entre dos òrgans articulatoris, com ara l’àpex o el dors de la llengua contra la zona alveolar, el vel del paladar o bé l’úvula.
    2. vibrant múltiple (o pròpiament vibrant) Dit de la vibrant que presenta més d’un contacte entre els òrgans articulatoris: [r].
    3. vibrant simple Bategant.

■ vibrant

adjectiu mecànica i acústica Que vibra Una corda vibrant Una veu vibrant figuradament Un temperament vibrant adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit del so consonàntic produït a través de contactes molt ràpids entre dos òrgans articulatoris, com ara l’àpex o el dors de la llengua contra la zona alveolar, el vel del paladar o bé l’úvula vibrant múltiple o pròpiament vibrant Dit de la vibrant que presenta més d’un contacte entre els òrgans articulatoris r vibrant simple Bategant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vibrar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vibrar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vibrare ‘brandar; sacsejar; oscil·lar; vibrar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb intransitiu
  1. mecànica i acústica Estar un cos en vibració.
  2. per extensió
    1. Manifestar-se un sentiment per la vibració de la veu. La convicció que vibra en les seves paraules.
    2. figuradament En els seus ulls vibrava l’esperança.
    3. figuradament Ésser vivament afectat per una emoció. Cada cop que sento aquesta cançó vibro d’emoció. Vibrem amb el Barça.



    3. Vegeu també:
    vibrar2

■ vibrar1

verb intransitiu mecànica i acústica Estar un cos en vibració per extensió Manifestar-se un sentiment per la vibració de la veu La convicció que vibra en les seves paraules figuradament En els seus ulls vibrava l’esperança figuradament Ésser vivament afectat per una emoció Cada cop que sento aquesta cançó vibro d’emoció Vibrem amb el Barça Vegeu també vibrar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vibrar2

vibrar2

masculí metrologia Unitat per a mesurar relacions d’intensitats de vibració, equivalent a 0,1 cm 2 /s 3 Vegeu també vibrar 1