Es mostren 88939 resultats

■ viburn

■ viburn

masculí botànica Nom dels arbusts pertanyents al gènere Viburnum , de la família de les caprifoliàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicari
| vicària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vicari</title>

Etimologia: del ll. vicarius ‘que fa les vegades, substitut’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. Que és en lloc d’una altra cosa, que la substitueix. Autoritat vicària.
    2. geobotànica Dit de l’espècie que en una regió concreta en substitueix una altra que ocupa la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals.
    3. satisfacció vicària teologia Expressió utilitzada en la teologia catòlica de la redempció per a indicar que la mort de Crist substitueix plenament i suficientment la dels homes per a satisfer la justícia divina.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’absència o per delegació.
    2. cardenal vicari catolicisme Cardenal que, en nom del papa (bisbe de Roma), regeix amb potestat ordinària la diòcesi de Roma, llevat del Vaticà.
    3. mare vicària catolicisme Religiosa que en un orde o una congregació assisteix la mare general i la substitueix quan cal per delegació.
  3. masculí
    1. dret canònic Eclesiàstic que, en una parròquia, és sota l’autoritat del rector.
    2. història A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.
    3. història del dret català Home que, en el conreu de les terres del senyor i en les prestacions de servituds, substituïa el qui, fraudulentament, contra la voluntat del senyor, havia rebut ordes sagrats.
    4. vicari apostòlic dret canònic Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
    5. vicari capitular dret canònic Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi durant la seu vacant fins a l’elecció d’un nou bisbe.
    6. vicari de Crist catolicisme Títol que hom atribueix al papa.
    7. vicari general dret canònic Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l’exercici de la seva jurisdicció a tota la diòcesi.
    8. vicari general història Representant dels ducs sicilians a Atenes i Neopàtria i cap executiu, civil i militar amb residència efectiva a Tebes, capital dels ducats.
  4. masculí plural botànica i jardineria Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Ornithogalum arabicum), de fulles estretes i flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.

■ vicari
| vicària

adjectiu Que és en lloc d’una altra cosa, que la substitueix Autoritat vicària geobotànica Dit de l’espècie que en una regió concreta en substitueix una altra que ocupa la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals satisfacció vicària teologia Expressió utilitzada en la teologia catòlica de la redempció per a indicar que la mort de Crist substitueix plenament i suficientment la dels homes per a satisfer la justícia divina adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’absència o per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicaria

■ vicaria

femení Dignitat o càrrec de vicari o de vicària Casa o despatx d’un vicari o d’una vicària Territori de la jurisdicció d’un vicari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicarial

■ vicarial

adjectiu Relatiu o pertanyent a un vicari o vicària o a la funció de vicari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicariant

■ vicariant

adjectiu anatomia animal Dit d’un òrgan que fa la funció d’un altre òrgan quan aquest darrer és insuficient geobotànica Vicari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicariat

■ vicariat

masculí Ofici i dignitat de vicari o de vicària Temps que dura l’ofici de vicari o de vicària Territori de la jurisdicció d’un vicari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vice-

■ vice-

Prefix, del llatí vice ‘en lloc de’, que s’aplica a noms de càrrec per a designar el de la persona que en certs casos pot suplir la que els deté, que li és immediatament inferior Ex vicealmirall , vicerector , vicepresidència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicealmirall

■ vicealmirall

masculí marina de guerra i història Oficial de la marina de guerra supeditat a l’almirall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicealmirallat

■ vicealmirallat

masculí marina de guerra Càrrec, dignitat i atribucions del vicealmirall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicealmirallessa

■ vicealmirallessa

femení marina de guerra i història Dona que exerceix el càrrec de vicealmirall en desús Muller del vicealmirall