Es mostren 88959 resultats

■ víctima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">víctima</title>

Etimologia: del ll. victĭma, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. història de les religions Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici.
  2. figuradament Persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d’una violència o un esdeveniment malaurat. Les víctimes de la guerra, d’un accident. La pobra dona és la víctima del seu marit.
  3. figuradament
    1. Persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, el seu benestar, etc., per algú o alguna cosa.
    2. fer-se la víctima Atribuir-se el paper de víctima.

■ víctima

femení història de les religions Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici figuradament Persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d’una violència o un esdeveniment malaurat Les víctimes de la guerra, d’un accident La pobra dona és la víctima del seu marit figuradament Persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, el seu benestar, etc, per algú o alguna cosa fer-se la víctima Atribuir-se el paper de víctima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victimari

■ victimari

masculí història de les religions El qui, en els sacrificis pagans, assistia el sacerdot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victimisme

■ victimisme

masculí Actitud que consisteix a atribuir-se el paper de víctima
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victimista

■ victimista

adjectiu Que tendeix a practicar el victimisme Exercir una política victimista
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ víctor

■ víctor

masculí generalment en pl Crit de joia amb què algú és aclamat Els víctors de la multitud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victorejar

■ victorejar

verb transitiu Aclamar amb víctors una persona, una acció La gent victorejava els campions Victorejar la consecució d’un títol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

victorí
| victorina


<title type="display">victorí</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als victorins i a la seva escola teològica.
  2. masculí història eclesiàstica Canonge regular del monestir de Sant Víctor de París, especialment cadascun dels seus mestres i místics del segle XII.

victorí
| victorina

adjectiu Relatiu o pertanyent als victorins i a la seva escola teològica masculí història eclesiàstica Canonge regular del monestir de Sant Víctor de París, especialment cadascun dels seus mestres i místics del segle XII
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victorià
| victoriana

■ victorià
| victoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent a sobirans anomenats Víctor o Victòria especialment Dit de l’època de la història britànica corresponent al regnat de Victòria I
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victòria1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">victòria</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vic_tò_ri_a
Etimologia: del ll. victoria, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Acció de vèncer o de guanyar (un enemic, un antagonista, un adversari) en una guerra, una batalla, una lluita, una competició, etc. La victòria dels portuguesos sobre els castellans. La victòria dels jugadors anglesos. Guanyar, emportar-se la victòria.
    2. Crit del qui s’ha emportat la victòria.
    3. cantar victòria Celebrar una victòria, gloriejar-se’n. Tots cantaven victòria.
    4. corona (o llorer, o palma) de victòria Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs.
    5. victòria pírrica Victòria que no aporta cap avantatge.
  2. art Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.



    3. Vegeu també:
    victòria2

■ victòria1

femení Acció de vèncer o de guanyar un enemic, un antagonista, un adversari en una guerra, una batalla, una lluita, una competició, etc La victòria dels portuguesos sobre els castellans La victòria dels jugadors anglesos Guanyar, emportar-se la victòria Crit del qui s’ha emportat la victòria cantar victòria Celebrar una victòria, gloriejar-se’n Tots cantaven victòria corona o llorer , o palma de victòria Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs victòria pírrica Victòria que no aporta cap avantatge art Representació plàstica de la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victòria2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">victòria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: vic_tò_ri_a
Etimologia: del nom de la reina Victòria I d’Anglaterra [1837-1901]
    femení
  1. botànica Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies (Victoria sp), rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses.
  2. transports Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat.



    3. Vegeu també:
    victòria1

■ victòria2

femení botànica Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies Victoria sp , rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses transports Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat Vegeu també victòria 1
Traducció