Es mostren 88939 resultats

■ vigesimal

■ vigesimal

adjectiu Que procedeix per vintenes Dividit en vintenes parts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigilància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vigilància</title>

Partició sil·làbica: vi_gi_làn_ci_a
Etimologia: del ll. vigilantia, íd. 1a font: 1487
    femení
    1. Acció de vigilar. He pogut sostreure’m a la seva vigilància. Una feina que vol molta vigilància.
    2. psicologia Grau elevat d’eficiència en el nivell de les coordinacions nervioses involuntàries, corresponent a l’atenció en el pla dels processos psicològics.
  2. per extensió
    1. Organització establerta per a vigilar. Han posat vigilància als bancs.
    2. cos de vigilància i seguretat ciències militars Cos d’agents armats per a tenir cura de la conservació de l’ordre públic.
    3. oficial de vigilància ciències militars A les places on no hi ha unitat de policia militar, oficial encarregat de fer-ne complir les funcions a la tropa.
    4. post de vigilància ciències militars Destacament que garanteix la seguretat d’una unitat enfront de l’enemic.
  3. heràldica Pedra que porta la grua a la pota dreta aixecada.

■ vigilància

femení Acció de vigilar He pogut sostreure’m a la seva vigilància Una feina que vol molta vigilància psicologia Grau elevat d’eficiència en el nivell de les coordinacions nervioses involuntàries, corresponent a l’atenció en el pla dels processos psicològics per extensió Organització establerta per a vigilar Han posat vigilància als bancs cos de vigilància i seguretat ciències militars Cos d’agents armats per a tenir cura de la conservació de l’ordre públic oficial de vigilància ciències militars A les places on no hi ha unitat de policia militar, oficial encarregat de fer-ne complir les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigilant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vigilant</title>

Etimologia: del ll. vigilans, -ntis, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que vigila.
  2. masculí i femení
    1. Encarregat professional de vigilar cases, establiments, etc., quan són tancats, i els carrers quan són poc freqüentats.
    2. vigilant jurat Guarda jurat.
    3. vigilant nocturn Funcionari encarregat de la vigilància nocturna a les ciutats.

■ vigilant

adjectiu Que vigila masculí i femení Encarregat professional de vigilar cases, establiments, etc, quan són tancats, i els carrers quan són poc freqüentats vigilant jurat Guarda jurat vigilant nocturn Funcionari encarregat de la vigilància nocturna a les ciutats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigilantment

■ vigilantment

adverbi Amb vigilància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vigilar</title>

Etimologia: del ll. vigilare ‘estar en vetlla; estar atent, vigilar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Estar atent a allò que pot fer o ha de fer algú o alguna cosa, a allò que un mateix pot fer o ha de fer, a allò que pot esdevenir-se o ha d’esdevenir-se, especialment per evitar un perill, la comissió de quelcom d’indegut, etc. El vigilaven estretament, però reeixí a escapar-se. Vigila de no fer-te mal. Vigila el foc, que no s’apagui. Dos policies vigilaven l’entrada.
  2. usat absolutament Vigileu, que qualsevol dia pot fastiguejar-vos.

■ vigilar

verb transitiu Estar atent a allò que pot fer o ha de fer algú o alguna cosa, a allò que un mateix pot fer o ha de fer, a allò que pot esdevenir-se o ha d’esdevenir-se, especialment per evitar un perill, la comissió de quelcom d’indegut, etc El vigilaven estretament, però reeixí a escapar-se Vigila de no fer-te mal Vigila el foc, que no s’apagui Dos policies vigilaven l’entrada usat absolutament Vigileu, que qualsevol dia pot fastiguejar-vos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigília


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vigília</title>

Partició sil·làbica: vi_gí_li_a
Etimologia: del ll. vigilia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de vetllar, d’estar desvetllat durant la nit; vetlla.
    2. especialment Insomni. No vaig poder agafar el son sinó després d’una llarga vigília.
  2. història Cadascun dels quatre espais de tres hores en què els antics dividien les dotze hores de la nit, des de la posta del sol fins a trenc d’alba.
    1. litúrgia El dia que precedeix les grans solemnitats de l’any litúrgic. La vigília de Nadal.
    2. litúrgia i dret canònic Dejuni que hom fa el dia abans d’una festa.
    3. per extensió Dia que precedeix un fet determinat. La vigília del casament.
    4. [generalment en pl] Dies pròxims a un esdeveniment. Vigílies d’exàmens. Eren en vigílies d’una guerra.
    5. felices vigílies! Expressió usada per a felicitar algú que l’endemà celebra alguna cosa, especialment el sant o l’aniversari.

■ vigília

femení Acció de vetllar, d’estar desvetllat durant la nit vetlla especialment Insomni No vaig poder agafar el son sinó després d’una llarga vigília història Cadascun dels quatre espais de tres hores en què els antics dividien les dotze hores de la nit, des de la posta del sol fins a trenc d’alba litúrgia El dia que precedeix les grans solemnitats de l’any litúrgic La vigília de Nadal litúrgia i dret canònic Dejuni que hom fa el dia abans d’una festa per extensió Dia que precedeix un fet determinat La vigília del casament generalment en pl Dies pròxims a un esdeveniment Vigílies d’exàmens…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vigintivir

vigintivir

masculí història A l’antiguitat romana, cadascuna de les vint persones que constituïen un collegi de vint membres
Gran Diccionari de la llengua catalana

vigintivirat

vigintivirat

masculí història A l’antiga Roma, nom donat al collegi dels vigintivirs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigir

■ vigir

verb intransitiu Estar en vigor, ésser vigent, una llei, un costum, etc Aquesta llei vigeix des de principi d’any
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vigor</title>

Etimologia: del ll. vigor, -ōris, íd., der. de vigēre ‘tenir força’ 1a font: s. XIII
    masculí o femení
    1. Força activa d’un ésser viu. Un home, un animal, un vegetal, ple de vigor. El vigor de la joventut. Lluitar amb vigor.
    2. figuradament Força activa de l’esperit. Expressar-se amb vigor.
    3. dret Força d’obligació en les lleis.
    4. enologia Conjunt de qualitats d’un vi que afecta el tast i l’aroma.
  2. per extensió
    1. Un estil ple de vigor.
    2. Terra verge, plena de vigor.
  3. en vigor locució adverbial
    1. Fent referència a una disposició, en estat de tenir efecte, d’obligar. Estar, posar, en vigor una llei. El conveni entrarà en vigor el mes vinent.
    2. per extensió En ús. Un mot que es manté en vigor als pobles.

■ vigor

masculí o femení Força activa d’un ésser viu Un home, un animal, un vegetal, ple de vigor El vigor de la joventut Lluitar amb vigor figuradament Força activa de l’esperit Expressar-se amb vigor dret Força d’obligació en les lleis enologia Conjunt de qualitats d’un vi que afecta el tast i l’aroma per extensió Un estil ple de vigor Terra verge, plena de vigor en vigor locució adverbial Fent referència a una disposició, en estat de tenir efecte, d’obligar Estar, posar, en vigor una llei El conveni entrarà en vigor el mes vinent per extensió En ús Un mot que es manté en vigor als pobles
Informació complementària
Traducció