Es mostren 88940 resultats

vigèsim
| vigèsima

vigèsim
| vigèsima

vigesimal

vigesimal

vigilància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vigilància</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_gi_làn_ci_a
Etimologia: del ll. vigilantia, íd. 1a font: 1487
Body
    femení
    1. Acció de vigilar. He pogut sostreure’m a la seva vigilància. Una feina que vol molta vigilància.
    2. psicologia Grau elevat d’eficiència en el nivell de les coordinacions nervioses involuntàries, corresponent a l’atenció en el pla dels processos psicològics.
  1. per extensió
    1. Organització establerta per a vigilar. Han posat vigilància als bancs.
    2. cos de vigilància i seguretat ciències militars Cos d’agents armats per a tenir cura de la conservació de l’ordre públic.
    3. oficial de vigilància ciències militars A les places on no hi ha unitat de policia militar, oficial encarregat de fer-ne complir les funcions a la tropa.
    4. post de vigilància ciències militars Destacament que garanteix la seguretat d’una unitat enfront de l’enemic.
  2. heràldica Pedra que porta la grua a la pota dreta aixecada.

vigilància

vigilant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vigilant</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vigilans, -ntis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
  1. adjectiu Que vigila.
  2. masculí i femení
    1. Encarregat professional de vigilar cases, establiments, etc., quan són tancats, i els carrers quan són poc freqüentats.
    2. vigilant jurat Guarda jurat.
    3. vigilant nocturn Funcionari encarregat de la vigilància nocturna a les ciutats.

vigilant

vigilantment

vigilantment

vigilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vigilar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vigilare ‘estar en vetlla; estar atent, vigilar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb transitiu
  1. Estar atent a allò que pot fer o ha de fer algú o alguna cosa, a allò que un mateix pot fer o ha de fer, a allò que pot esdevenir-se o ha d’esdevenir-se, especialment per evitar un perill, la comissió de quelcom d’indegut, etc. El vigilaven estretament, però reeixí a escapar-se. Vigila de no fer-te mal. Vigila el foc, que no s’apagui. Dos policies vigilaven l’entrada.
  2. usat absolutament Vigileu, que qualsevol dia pot fastiguejar-vos.

vigilar

vigília


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vigília</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_gí_li_a
Etimologia: del ll. vigilia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Acció de vetllar, d’estar desvetllat durant la nit; vetlla.
    2. especialment Insomni. No vaig poder agafar el son sinó després d’una llarga vigília.
  1. història Cadascun dels quatre espais de tres hores en què els antics dividien les dotze hores de la nit, des de la posta del sol fins a trenc d’alba.
    1. litúrgia El dia que precedeix les grans solemnitats de l’any litúrgic. La vigília de Nadal.
    2. litúrgia i dret canònic Dejuni que hom fa el dia abans d’una festa.
    3. per extensió Dia que precedeix un fet determinat. La vigília del casament.
    4. [generalment en pl] Dies pròxims a un esdeveniment. Vigílies d’exàmens. Eren en vigílies d’una guerra.
    5. felices vigílies! Expressió usada per a felicitar algú que l’endemà celebra alguna cosa, especialment el sant o l’aniversari.

vigília

vigintivir

vigintivir

vigintivirat

vigintivirat

vigir

vigir