Es mostren 88959 resultats

■ vigoria

■ vigoria

femení Vigor gran
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigorització

■ vigorització

femení Acció de vigoritzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigoritzador
| vigoritzadora

■ vigoritzador
| vigoritzadora

adjectiu Que vigoritza adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament tonificant, reforçant i reconstituent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigoritzar

■ vigoritzar

verb transitiu Donar vigor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigorós
| vigorosa

■ vigorós
| vigorosa

adjectiu Que té vigor Un cavall vigorós Un esperit vigorós Un estil vigorós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vigorosament

■ vigorosament

adverbi D’una manera vigorosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viking
| vikinga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viking</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia víking]
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vikings. Una nau vikinga.
  2. masculí i femení Nom donat als pirates procedents de les terres escandinaves que, des del segle VIII, atacaren els països de l’Occident europeu.

■ viking
| vikinga

història adjectiu Relatiu o pertanyent als vikings Una nau vikinga masculí i femení Nom donat als pirates procedents de les terres escandinaves que, des del segle VIII, atacaren els països de l’Occident europeu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vil</title>

Homòfon: bhil, bill
Etimologia: del ll. vīlis ‘barat; sense valor; vulgar’ 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu
    1. De molt baixa condició. Un vil vassall.
    2. per extensió Una vil ocupació.
    1. Menyspreable pels seus baixos sentiments o el seu capteniment. Un vil traïdor.
    2. per extensió Una vil traïció. El mou la vil cobejança.

■ vil

adjectiu De molt baixa condició Un vil vassall per extensió Una vil ocupació Menyspreable pels seus baixos sentiments o el seu capteniment Un vil traïdor per extensió Una vil traïció El mou la vil cobejança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vilà
| vilana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vilà</title>

Homòfon: vilar
Etimologia: del ll. vg. *vīl(l)anus ‘home de masia; pagès; grosser; innoble’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. masculí i femení antigament Habitant d’una vila, per oposició a noble, cavaller o ciutadà.
    2. adjectiu i masculí i femení Incivil, rústic, grosser.
  2. adjectiu i masculí i femení A Mallorca, d’una vila, per oposició a ciutadà i a terrassà.

■ vilà
| vilana

masculí i femení antigament Habitant d’una vila, per oposició a noble , cavaller o ciutadà adjectiu i masculí i femení Incivil, rústic, grosser adjectiu i masculí i femení A Mallorca, d’una vila, per oposició a ciutadà i a terrassà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vila


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vila</title>

Compareu: vil·la
Etimologia: del ll. vg. vīla, ll. cl. vīlla ‘masia; residència dels ambaixadors quan no eren admesos a Roma’ 1a font: s. XI
    femení urbanisme
    1. Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
    2. vila franca història Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat.
    3. vila nova història A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’una ciutat o vila emmurallada; burg, raval.
    4. vila nova història Del segle XIII al XVI, població creada en virtut de carta de població o privilegi atorgat per la corona o per baró.
    1. Nom amb què hom designa el nucli de població, per distingir-lo de la resta del terme, del camp.
    2. fora vila locució adverbial Al camp, fora del nucli de població.

■ vila

femení urbanisme Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles vila franca història Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat vila nova història A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’una ciutat o vila emmurallada burg, raval vila nova història Del segle XIII al XVI, població creada en virtut de carta de població o privilegi atorgat per la corona o per baró Nom amb què hom designa el nucli de població, per distingir-lo de la resta…
Informació complementària
Traducció