Es mostren 88940 resultats

■ vincapervinca

■ vincapervinca

femení botànica Vinca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinçat
| vinçada

■ vinçat
| vinçada

adjectiu Dit d’una pedra, d’una fusta, etc, que fa vinces o vetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincenzi

■ vincenzi

femení indústria tèxtil Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que evita la deterioració dels cartons en cas de mal funcionament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinclada

■ vinclada

femení Fet de vinclar-se una cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincladís
| vincladissa

■ vincladís
| vincladissa

adjectiu Que es vincla fàcilment flexible La vincladissa cintura del ballarí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinclament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinclament</title>

Etimologia: de vinclar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció de vinclar o de vinclar-se.
  2. construcció Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència.
  3. tecnologia Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal.

■ vinclament

masculí Acció de vinclar o de vinclar-se construcció Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència tecnologia Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinclar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinclar</title>

Etimologia: del ll. vĭnculare ‘lligar’, der. de vĭncŭlum ‘lligam’; del significat de ‘lligar’ es passà al de ‘torçar, doblegar, vinclar el cordó o una altra cosa per a lligar’ 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu antigament Vincular.
    1. transitiu Corbar una cosa flexible. Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc.
    2. pronominal Les canyes es vinclen amb el vent.
  3. figuradament
    1. transitiu Res no podrà vinclar la seva voluntat.
    2. pronominal Vinclar-se davant els poderosos.

■ vinclar

verb transitiu antigament Vincular transitiu Corbar una cosa flexible Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc pronominal Les canyes es vinclen amb el vent figuradament transitiu Res no podrà vinclar la seva voluntat pronominal Vinclar-se davant els poderosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vincle</title>

Etimologia: del ll. vĭncŭlum ‘lligam’, i aquest, de vĭncīre ‘lligar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.
  2. figuradament
    1. Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d’amistat. Vincle matrimonial.
    2. dret civil Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.
    3. dret civil Conjunt de béns adscrits a una fundació.

■ vincle

masculí antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses lligam figuradament Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones Estrènyer els vincles d’amistat Vincle matrimonial dret civil Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle dret civil Conjunt de béns adscrits a una fundació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinculable

■ vinculable

adjectiu Susceptible d’ésser vinculat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinculació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinculació</title>

Partició sil·làbica: vin_cu_la_ci_ó
Etimologia: de vincular 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de vincular o de vincular-se;
    2. l’efecte.
  2. història del dret Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.

■ vinculació

femení Acció de vincular o de vincular-se l’efecte història del dret Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions
Traducció