Es mostren 88940 resultats

vincapervinca

vincapervinca

vinçat
| vinçada

vinçat
| vinçada

vincenzi

vincenzi

vinclada

vinclada

vincladís
| vincladissa

vincladís
| vincladissa

vinclament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinclament</title>

Accessory
Etimologia: de vinclar 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
  1. Acció de vinclar o de vinclar-se.
  2. construcció Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència.
  3. tecnologia Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal.

vinclament

vinclar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinclar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vĭnculare ‘lligar’, der. de vĭncŭlum ‘lligam’; del significat de ‘lligar’ es passà al de ‘torçar, doblegar, vinclar el cordó o una altra cosa per a lligar’ 1a font: s. XIV
Body
    verb
  1. transitiu antigament Vincular.
    1. transitiu Corbar una cosa flexible. Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc.
    2. pronominal Les canyes es vinclen amb el vent.
  2. figuradament
    1. transitiu Res no podrà vinclar la seva voluntat.
    2. pronominal Vinclar-se davant els poderosos.

vinclar

vincle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vincle</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vĭncŭlum ‘lligam’, i aquest, de vĭncīre ‘lligar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    masculí
  1. antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.
  2. figuradament
    1. Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d’amistat. Vincle matrimonial.
    2. dret civil Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.
    3. dret civil Conjunt de béns adscrits a una fundació.

vincle

vinculable

vinculable

vinculació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinculació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vin_cu_la_ci_ó
Etimologia: de vincular 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení
    1. Acció de vincular o de vincular-se;
    2. l’efecte.
  1. història del dret Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.

vinculació