Es mostren 88940 resultats

■ vinculant

■ vinculant

adjectiu Que vincula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vincular</title>

Etimologia: del ll. vinculare ‘lligar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc. La història vincula els Països Catalans i Occitània.
    2. dret civil Gravar o subjectar béns o propietats a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador.
  2. pronominal Vincular-se als sectors conservadors del país.

■ vincular

verb transitiu Lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc La història vincula els Països Catalans i Occitània dret civil Gravar o subjectar béns o propietats a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador pronominal Vincular-se als sectors conservadors del país
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vindèlic
| vindèlica


<title type="display">vindèlic</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vindèlics.
  2. masculí i femení història Individu d’una població cèltica situada en l’antiguitat a les planures de Suàbia i Baviera.

vindèlic
| vindèlica

adjectiu Relatiu o pertanyent als vindèlics masculí i femení història Individu d’una població cèltica situada en l’antiguitat a les planures de Suàbia i Baviera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vindicació</title>

Partició sil·làbica: vin_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. vindicatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de vindicar.
  2. dret penal Circumstància atenuant reconeguda a la responsabilitat criminal en el cas d’haver delinquit pel fet de venjar una ofensa rebuda o reparar-ne el greuge.

■ vindicació

femení Acció de vindicar dret penal Circumstància atenuant reconeguda a la responsabilitat criminal en el cas d’haver delinquit pel fet de venjar una ofensa rebuda o reparar-ne el greuge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicador
| vindicadora

■ vindicador
| vindicadora

adjectiu i masculí i femení Que vindica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicar

■ vindicar

verb transitiu Defensar algú, especialment per escrit, contra una imputació injusta o contra una injúria Fer valer algú el seu dret a una cosa reivindicar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicatiu
| vindicativa

■ vindicatiu
| vindicativa

adjectiu Que vindica Dit de l’escrit o del discurs en defensa d’una persona injuriada o calumniada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicta

■ vindicta

femení Satisfacció, per raó de justícia, per la pena aplicada als delictes Acció de reclamar el càstig del culpable perquè serveixi d’exemple
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vindobonià
| vindoboniana


<title type="display">vindobonià</title>

Partició sil·làbica: vin_do_bo_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vindobonià.
  2. masculí Terme que hom emprava per a indicar l’estatge del miocè mitjà que comprenia l’helvecià i el tortonià.

vindobonià
| vindoboniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al vindobonià masculí Terme que hom emprava per a indicar l’estatge del miocè mitjà que comprenia l’helvecià i el tortonià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindre

■ vindre

verb intransitiu Venir
Informació complementària
Traducció