Es mostren 88939 resultats

■ vinyet

■ vinyet

masculí agricultura Vinyar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinyeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinyeta</title>

Etimologia: de vinya 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. art i arts gràfiques
    1. Dibuix ornamental que hom posa per tal d’adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d’una plana.
    2. Cadascun dels dibuixos que formen part d’una sèrie que explica una història.
    3. Dibuix o il·lustració, generalment humorístic, imprès en un llibre, un diari o una revista, acompanyat o no d’un text.
    4. Petit dibuix tallat seguint la forma d’una etiqueta i col·locat sobre diferents objectes destinats al comerç.
    5. orla de vinyetes Sèrie de vinyetes senzilles que serveix de marc a una composició artística.
  2. arquitectura Ornamentació característica de l’arquitectura gòtica consistent en un dibuix de fulles i circells filigranats.

■ vinyeta

femení art i arts gràfiques Dibuix ornamental que hom posa per tal d’adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d’una plana Cadascun dels dibuixos que formen part d’una sèrie que explica una història Dibuix o illustració, generalment humorístic, imprès en un llibre, un diari o una revista, acompanyat o no d’un text Petit dibuix tallat seguint la forma d’una etiqueta i collocat sobre diferents objectes destinats al comerç orla de vinyetes Sèrie de vinyetes senzilles que serveix de marc a una composició artística arquitectura Ornamentació característica de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vinyetar

vinyetar

verb intransitiu òptica Produir, un instrument òptic, un vinyetatge
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

vinyetatge


<title type="display">vinyetatge</title>

masculí òptica Obscuriment visible de les vores d’una imatge, que s’esdevé quan els raigs marginals transmesos per l’objectiu d’un instrument òptic són interceptats totalment o parcialment per la muntura de l’objectiu o per qualsevol altre diafragma que disminueixi el camp de plena il·luminació.

vinyetatge

masculí òptica Obscuriment visible de les vores d’una imatge, que s’esdevé quan els raigs marginals transmesos per l’objectiu d’un instrument òptic són interceptats totalment o parcialment per la muntura de l’objectiu o per qualsevol altre diafragma que disminueixi el camp de plena illuminació
Gran Diccionari de la llengua catalana

vinyolenc
| vinyolenca

vinyolenc
| vinyolenca

adjectiu i masculí i femení De Vinyols i els Arcs Baix Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinyòvol
| vinyòvola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinyòvol</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vīnŏfŏrum, llatinització del gr. oinóphoros (també en una forma ll. oenŏphŏrus) ‘vinya; recipient de vi; portador de vi’, amb influx de vinya en la -ny- i canvi de la terminació -or per la més freqüent -ol 1a font: 1344
    masculí i femení
  1. Persona que guarda una vinya.
  2. A Menorca, treballador agrícola especialitzat en la cura dels ceps de les vinyes.
  3. A Menorca, conreador d’una vinya o explotació de secà de reduïdes dimensions, prop d’una població.

■ vinyòvol
| vinyòvola

masculí i femení Persona que guarda una vinya A Menorca, treballador agrícola especialitzat en la cura dels ceps de les vinyes A Menorca, conreador d’una vinya o explotació de secà de reduïdes dimensions, prop d’una població
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vió</title>

Partició sil·làbica: vi_ó
Etimologia: de via1 1a font: s. XVIII
    masculí
  1. Llista o via.
  2. especialment indústria tèxtil Cadascuna de les llistes d’ordit estretes i poc espaiades.
  3. plural indústria tèxtil Nom donat genèricament als teixits amb llistes longitudinals molt estretes.

■ vió

masculí Llista o via especialment indústria tèxtil Cadascuna de les llistes d’ordit estretes i poc espaiades plural indústria tèxtil Nom donat genèricament als teixits amb llistes longitudinals molt estretes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vioform


<title type="display">vioform</title>

Partició sil·làbica: vi_o_form
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Iodoclorooxiquinolina, de fórmula C9H4ICl(OH)N, substància de color groguenc, inodora i insípida, emprada com a antisèptic en comptes del iodoform.

vioform

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Iodoclorooxiquinolina, de fórmula C 9 H 4 IClOHN, substància de color groguenc, inodora i insípida, emprada com a antisèptic en comptes del iodoform
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viola1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viola</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_la
Etimologia: del ll. viŏla, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les violàcies (Viola sp), de fulles simples alternes i estipulades, flors zigomorfes i pentàmeres i fruits capsulars. Destaquen la viola alba (V. alba), la viola boscana (V. sylvestris), la viola canina (V. canina) i la viola d’olor, o viola vera (V. odorata).
    2. Per oposició a pensament, viola de flors unicolors i amb els dos pètals laterals pròxims a l’inferior.
    3. viola blanca Anemone alpina.
    4. viola blanca Nom aplicat a les violes de flor blanca.
    5. viola d’aigua Pingüícula.
    6. viola de galàpet (o de llop, o de pastor) Herba fetgera.
    7. viola morenera Ciclamen baleàric.
  2. literatura En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.



    3. Vegeu també:
    viola2
    viola3

■ viola1

femení botànica Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les violàcies Viola sp , de fulles simples alternes i estipulades, flors zigomorfes i pentàmeres i fruits capsulars Destaquen la viola alba V alba , la viola boscana V sylvestris , la viola canina V canina i la viola d’olor , o viola vera V odorata Per oposició a pensament, viola de flors unicolors i amb els dos pètals laterals pròxims a l’inferior viola blanca Anemone alpina viola blanca Nom aplicat a les violes de flor blanca viola d’aigua Pingüícula viola de galàpet o de llop , o de pastor Herba fetgera…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viola2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viola</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_la
Etimologia: d’origen incert, probablement de l’oc. viula (i viola), der. de viular ‘tocar un instrument de corda i també de vent’, de caràcter onomatopeic 1a font: 1410
    música
  1. femení
    1. Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa.
    2. viola d’arc (o viola de gamba) Instrument de cordes fregades amb arquet, de sis cordes, afinades com el llaüt.
    3. viola de mà Instrument de cordes pinçades i fons pla, de cinc cordes dobles i una de senzilla.
    4. viola de roda Instrument antic de cordes fregades, proveït d’un petit teclat per a la mà esquerra i d’una maneta per a la mà dreta, la qual acciona una roda que frega les cordes.
  2. masculí i femení Músic que toca la viola.



    3. Vegeu també:
    viola1
    viola3

■ viola2

música femení Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa viola d’arc o viola de gamba Instrument de cordes fregades amb arquet, de sis cordes, afinades com el llaüt viola de mà Instrument de cordes pinçades i fons pla, de cinc cordes dobles i una de senzilla viola de roda Instrument antic de cordes fregades, proveït d’un petit teclat per a la mà esquerra i d’una maneta per a la mà dreta, la qual acciona una roda que frega les cordes masculí i femení Músic que toca la viola Vegeu també viola 1 viola 3
Traducció