Es mostren 88940 resultats

vinyer

vinyer

vinyet

vinyet

vinyeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinyeta</title>

Accessory
Etimologia: de vinya 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
  1. art i arts gràfiques
    1. Dibuix ornamental que hom posa per tal d’adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d’una plana.
    2. Cadascun dels dibuixos que formen part d’una sèrie que explica una història.
    3. Dibuix o il·lustració, generalment humorístic, imprès en un llibre, un diari o una revista, acompanyat o no d’un text.
    4. Petit dibuix tallat seguint la forma d’una etiqueta i col·locat sobre diferents objectes destinats al comerç.
    5. orla de vinyetes Sèrie de vinyetes senzilles que serveix de marc a una composició artística.
  2. arquitectura Ornamentació característica de l’arquitectura gòtica consistent en un dibuix de fulles i circells filigranats.

vinyeta

vinyetar

vinyetar

Informació complementària

vinyetatge


<title type="display">vinyetatge</title>

Body
masculí òptica Obscuriment visible de les vores d’una imatge, que s’esdevé quan els raigs marginals transmesos per l’objectiu d’un instrument òptic són interceptats totalment o parcialment per la muntura de l’objectiu o per qualsevol altre diafragma que disminueixi el camp de plena il·luminació.

vinyetatge

vinyolenc
| vinyolenca

vinyolenc
| vinyolenca

vinyòvol
| vinyòvola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinyòvol</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vīnŏfŏrum, llatinització del gr. oinóphoros (també en una forma ll. oenŏphŏrus) ‘vinya; recipient de vi; portador de vi’, amb influx de vinya en la -ny- i canvi de la terminació -or per la més freqüent -ol 1a font: 1344
Body
    masculí i femení
  1. Persona que guarda una vinya.
  2. A Menorca, treballador agrícola especialitzat en la cura dels ceps de les vinyes.
  3. A Menorca, conreador d’una vinya o explotació de secà de reduïdes dimensions, prop d’una població.

vinyòvol
| vinyòvola

vió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_ó
Etimologia: de via1 1a font: s. XVIII
Body
    masculí
  1. Llista o via.
  2. especialment indústria tèxtil Cadascuna de les llistes d’ordit estretes i poc espaiades.
  3. plural indústria tèxtil Nom donat genèricament als teixits amb llistes longitudinals molt estretes.

vió

vioform


<title type="display">vioform</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_form
Body
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Iodoclorooxiquinolina, de fórmula C9H4ICl(OH)N, substància de color groguenc, inodora i insípida, emprada com a antisèptic en comptes del iodoform.

vioform

viola1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viola</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_la
Etimologia: del ll. viŏla, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les violàcies (Viola sp), de fulles simples alternes i estipulades, flors zigomorfes i pentàmeres i fruits capsulars. Destaquen la viola alba (V. alba), la viola boscana (V. sylvestris), la viola canina (V. canina) i la viola d’olor, o viola vera (V. odorata).
    2. Per oposició a pensament, viola de flors unicolors i amb els dos pètals laterals pròxims a l’inferior.
    3. viola blanca Anemone alpina.
    4. viola blanca Nom aplicat a les violes de flor blanca.
    5. viola d’aigua Pingüícula.
    6. viola de galàpet (o de llop, o de pastor) Herba fetgera.
    7. viola morenera Ciclamen baleàric.
  2. literatura En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.



  3. Vegeu també:
    viola2
    viola3

viola1