Es mostren 88939 resultats

viola3

viola3

violable

violable

violaci
| violàcia

violaci
| violàcia

violàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violàcies</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_là_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de parietals de distribució cosmopolita, integrada per plantes herbàcies o llenyoses, amb fulles generalment simples, alternes i estipulades, flors hermafrodites, pentàmeres, solitàries o en inflorescències racemoses, i fruits en càpsula o rarament en baia.
  2. singular Planta de la família de les violàcies.

violàcies

Traducció

violació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_la_ci_ó
Etimologia: del ll. violatio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    femení
  1. Acció de violar.
    1. Profanació, corrupció. Violació d’un sepulcre, d’un lloc sagrat.
    2. especialment Acte carnal sense consentiment d’algú o en contra de la seva voluntat.
    3. dret penal Delicte dels anomenats contra la llibertat sexual, consistent a jeure amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé amb una persona incapaç de donar-lo, sia perquè és privada de raó o de sentits, sia perquè és menor de dotze anys.
    1. Acció encaminada a forçar un lloc privat o tancat, a envair il·legalment, etc.
    2. violació de domicili dret penal Delicte consistent a entrar en un domicili sense autorització o a romandre-hi contra la voluntat del propietari o de l’inquilí.
    1. Transgressió de qualsevol obligació legal o moral. Violació d’un pacte, d’una promesa.
    2. violació de correspondència dret penal Delicte contra els drets de la persona (inviolabilitat de la correspondència) comès pel funcionari que obre la correspondència o que n’impedeix l’arribada a la seva destinació, o per part d’un particular.
    3. violació de secrets dret penal Delicte consistent en la divulgació de secrets, que revesteix diverses categories, segons les classes de secret.

violació

violador
| violadora

violador
| violadora

violament

violament

violar1

violar1

violar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_lar
Etimologia: del ll. violare, íd., der. de vis ‘força’ 1a font: 1460, Roig
Body
    verb transitiu
    1. Cometre una acció contra alguna cosa que hom és tingut de respectar. Violar una llei, un precepte, una regla. Violar un jurament, un pacte. Violar el secret epistolar.
    2. especialment Entrar sense autorització a la casa d’una altra persona. Us acusaré d’haver violat el meu domicili.
    3. especialment Profanar un lloc sagrat. Violar una església, una sepultura.
    1. Forçar algú a un acte sexual contra la seva voluntat. Va violar la seva veïna.
    2. especialment dret penal Cometre la violació d’una persona.



  1. Vegeu també:
    violar1

violar2

violari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violari</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_la_ri
Etimologia: del b. ll. català i aragonès violarium, d’origen incert, possiblement der. de viola, potser per la relació d’aquest tipus de pensió amb institucions religioses i la connotació que hi ha tingut el color violat 1a font: c. 1280
Body
    masculí
  1. dret civil Contracte aleatori peculiar del dret civil català, que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió en diners durant la vida d’una o dues persones, en canvi del lliurament d’un capital.
  2. a violari antigament Vitalíciament, per tota la vida.

violari