Es mostren 88940 resultats

■ violeria

■ violeria

femení oficis manuals Lutieria Art i ofici de violer 2 2 Obrador i botiga de violer 2 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violeta1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violeta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_le_ta
Etimologia: de viola1
    masculí
  1. òptica Violat.
  2. colorants
    1. Matèria colorant violada.
    2. violeta cristall química analítica Colorant del trifenilmetà que hom obté per escalfament de la p-bis(dimetilamino)benzofenona amb N,N-dimetilanilina, en presència de fosgen.
    3. violeta de genciana biologia i farmàcia, indústria farmacèutica Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades.



    3. Vegeu també:
    violeta2

■ violeta1

masculí òptica Violat colorants Matèria colorant violada violeta cristall química analítica Colorant del trifenilmetà que hom obté per escalfament de la p -bisdimetilaminobenzofenona amb N,N -dimetilanilina, en presència de fosgen violeta de genciana biologia i farmàcia, indústria farmacèutica Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades Vegeu també violeta 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violeta2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violeta</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_le_ta
Etimologia: de viola1
  1. femení botànica
    1. Viola.
    2. violeta africana Gènere de plantes ornamentals de la família de les gesneriàcies (Saintpaulia sp), de fulles d’un verd intens o variegades i flors petites, senzilles o dobles, de tons força variats, però amb dominància de blanc, rosa i sobretot de blau i porpra. Hom l’anomena també saintpàulia.
    3. violeta roquera Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Hippocrepis balearica), de fulles imparipinnades, flors grogues, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en llegum lomentaci.
  2. adjectiu invariable i masculí Del color de la violeta; violat.



    3. Vegeu també:
    violeta1

■ violeta2

femení botànica Viola violeta africana Gènere de plantes ornamentals de la família de les gesneriàcies Saintpaulia sp , de fulles d’un verd intens o variegades i flors petites, senzilles o dobles, de tons força variats, però amb dominància de blanc, rosa i sobretot de blau i porpra Hom l’anomena també saintpàulia violeta roquera Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies Hippocrepis balearica , de fulles imparipinnades, flors grogues, agrupades en ramells axillars, i de fruits en llegum lomentaci adjectiu invariable i masculí Del color de la violeta violat Vegeu també…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violí1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violí</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_lí
Etimologia: de l’it. violino, íd., der. de viola (v. aquest mot) 1a font: 1696, DLac.
  1. música
    1. masculí Instrument de corda i arquet, d’uns 70 cm de llarg, amb mànec sense trasts i caixa de ressonància de fusta amb dos calats en forma de efa, que hom es col·loca entre la mandíbula i l’espatlla.
    2. masculí i femení Músic que toca el violí; violinista.
  2. masculí construcció naval Peça extrema del tallamar d’un vaixell que, en lloc de portar un mascaró, porta una figura espiral.
  3. masculí oficis manuals Arquet.



    4. Vegeu també:
    violí2

■ violí1

música masculí Instrument de corda i arquet, d’uns 70 cm de llarg, amb mànec sense trasts i caixa de ressonància de fusta amb dos calats en forma de efa, que hom es colloca entre la mandíbula i l’espatlla masculí i femení Músic que toca el violí violinista masculí construcció naval Peça extrema del tallamar d’un vaixell que, en lloc de portar un mascaró, porta una figura espiral masculí oficis manuals Arquet Vegeu també violí 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violí2

■ violí2

masculí botànica Nom donat a algunes plantes del gènere Oxalis , exòtiques, introduïdes com a plantes de jardí, que es caracteritzen pel color violaci de llurs flors Vegeu també violí 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violinista

■ violinista

masculí i femení música Músic que toca el violí violinista primer concertino 2 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violista

■ violista

masculí i femení música Músic que toca la viola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

violle


<title type="display">violle</title>

Partició sil·làbica: vi_o_lle
Etimologia: del nom del físic francès Jules Violle (1841-1923)
masculí metrologia Unitat d’intensitat lluminosa, equivalent a 20 bugies decimals.

violle

masculí metrologia Unitat d’intensitat lluminosa, equivalent a 20 bugies decimals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violó

■ violó

masculí antigament música Contrabaix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violoncel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violoncel</title>

Partició sil·làbica: vi_o_lon_cel
Etimologia: de l’it. violoncello, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    música
  1. masculí Baix de l’actual família dels instruments de cordes fregades amb arquet.
  2. masculí i femení Músic que toca el violoncel; violoncel·lista.

■ violoncel

música masculí Baix de l’actual família dels instruments de cordes fregades amb arquet masculí i femení Músic que toca el violoncel violoncellista
Traducció