Es mostren 88959 resultats

■ violat2
| violada

■ violat2
| violada

adjectiu Confeccionat amb violes Xarop violat Del color de la viola, morat clar Vegeu també violat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violència</title>

Partició sil·làbica: vi_o_lèn_ci_a
Etimologia: del ll. violentia, íd. 1a font: c. 1400
    femení
  1. Qualitat de violent. La violència d’un cop, de l’huracà, d’una malaltia, d’un desig, d’un discurs. Violència de caràcter.
    1. Manera de procedir violenta. Prendre el poder per la violència. Respondre a la violència amb la violència. Un règim de violència.
    2. Acció violenta. Les violències de la soldadesca.
    3. dret Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
    4. fer-se violència Constrènyer-se amb esforç a fer alguna cosa.
    5. fer violència (a algú) Fer-li fer alguna cosa per força.
    6. fer violència (a algú) Violar-lo.
    7. fer violència (a un text) Fer-li dir una cosa que no diu.

■ violència

femení Qualitat de violent La violència d’un cop, de l’huracà, d’una malaltia, d’un desig, d’un discurs Violència de caràcter Manera de procedir violenta Prendre el poder per la violència Respondre a la violència amb la violència Un règim de violència Acció violenta Les violències de la soldadesca dret Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió fer-se violència Constrènyer-se amb esforç a fer alguna cosa fer violència a algú Fer-li fer alguna cosa per força fer violència a algú Violar-lo fer violència a un text Fer-li dir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violent
| violenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violent</title>

Partició sil·làbica: vi_o_lent
Etimologia: del ll. violentus, -a, -um, íd., der. de vis ‘força’ 1a font: c. 1260
    adjectiu
    1. Que hom fa o que s’esdevé amb una força desfermada, extraordinàriament intensa. Un esforç violent. Una tempestat violenta.
    2. figuradament Una passió violenta. Un contrast violent de colors.
    1. Que es basa en la utilització de la força i no en mètodes pacífics, en la llei, en la justícia, etc. Mitjans violents. Una manifestació violenta.
    2. Agressiu. Un home, un caràcter, un discurs, violent.
    1. forçat 2. Una actitud violenta. Una interpretació violenta del text.
    2. Dit d’una situació en la qual hom està violent.
    3. Dit d’una acció que comporta, per al qui la fa, una forta resistència interior, que li resulta penible. M’és molt violent de demanar-li-ho.
    4. Cohibit, mancat de naturalitat, en una situació determinada. A ca la sogra sempre em sento, em trobo, molt violent. Haver de demanar diners et fa estar violent.

■ violent
| violenta

adjectiu Que hom fa o que s’esdevé amb una força desfermada, extraordinàriament intensa Un esforç violent Una tempestat violenta figuradament Una passió violenta Un contrast violent de colors Que es basa en la utilització de la força i no en mètodes pacífics, en la llei, en la justícia, etc Mitjans violents Una manifestació violenta Agressiu Un home, un caràcter, un discurs, violent forçat 2 Una actitud violenta Una interpretació violenta del text Dit d’una situació en la qual hom està violent Dit d’una acció que comporta, per al qui la fa, una forta resistència interior, que li resulta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violentament

■ violentament

adverbi D’una manera violenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violentar</title>

Partició sil·làbica: vi_o_len_tar
Etimologia: de violent 1a font: 1561
    verb transitiu
  1. Constrènyer algú per la violència a fer una cosa. Violentava els presos fent-los treballar de valent.
  2. Fer que alguna cosa cedeixi, s’afluixi, vèncer-ne la resistència per mitjà de la violència. Violentar una porta, una caixa forta.
  3. Entrar en una casa per la força, contra la voluntat del propietari. Violentar un domicili.

■ violentar

verb transitiu Constrènyer algú per la violència a fer una cosa Violentava els presos fent-los treballar de valent Fer que alguna cosa cedeixi, s’afluixi, vèncer-ne la resistència per mitjà de la violència Violentar una porta, una caixa forta Entrar en una casa per la força, contra la voluntat del propietari Violentar un domicili
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violer1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violer</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_ler
Etimologia: de viola1 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
  1. botànica i jardineria
    1. Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes (Matthiola sp), de fulles simples alternes, flors en raïms i fruits en síliqua. Cal esmentar el violer blanc, o violer vermell (M. incana) i el violer marí (M. sinuata).
    2. violer de Sant Josep Prímula viscosa.
    3. violer groc Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes (Cheiranthus cheiri), de fulles alternes lanceolades, flors grogues, sovint tacades de bru, en raïms, i de fruits en síliqua.
  2. Gerro llarg i prim, especial per a posar-hi violes.



    3. Vegeu també:
    violer2

■ violer1

masculí botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes Matthiola sp , de fulles simples alternes, flors en raïms i fruits en síliqua Cal esmentar el violer blanc , o violer vermell M incana i el violer marí M sinuata violer de Sant Josep Prímula viscosa violer groc Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes Cheiranthus cheiri , de fulles alternes lanceolades, flors grogues, sovint tacades de bru, en raïms, i de fruits en síliqua Gerro llarg i prim, especial per a posar-hi violes Vegeu també violer 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violer2
| violera

■ violer2
| violera

masculí i femení oficis manuals Lutier Guitarrer Vegeu també violer 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violerar

■ violerar

masculí jardineria Violar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violeria

■ violeria

femení oficis manuals Lutieria Art i ofici de violer 2 2 Obrador i botiga de violer 2 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violeta1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violeta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_le_ta
Etimologia: de viola1
    masculí
  1. òptica Violat.
  2. colorants
    1. Matèria colorant violada.
    2. violeta cristall química analítica Colorant del trifenilmetà que hom obté per escalfament de la p-bis(dimetilamino)benzofenona amb N,N-dimetilanilina, en presència de fosgen.
    3. violeta de genciana biologia i farmàcia, indústria farmacèutica Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades.



    3. Vegeu també:
    violeta2

■ violeta1

masculí òptica Violat colorants Matèria colorant violada violeta cristall química analítica Colorant del trifenilmetà que hom obté per escalfament de la p -bisdimetilaminobenzofenona amb N,N -dimetilanilina, en presència de fosgen violeta de genciana biologia i farmàcia, indústria farmacèutica Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades Vegeu també violeta 2
Informació complementària
Traducció