Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Partició sil·làbica: vi_ri_or
Homòfon: virió
Etimologia: probablement d’un encreuament de l’adj. ll. viriosus, -a, -um ‘que té força’ amb els subst. vigor, -ōris ‘força vital’ i vir, -i ‘home; virilitat’ 1a font: 1885

femení Fortitud, vigoria. La virior de la joventut.

■ virior

femení Fortitud, vigoria La virior de la joventut

■ viró¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viró</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’un ll. *varione, *verione, der. de varus ‘barb’

masculí zoologia Larva que neix dels ous dipositats en les viandes per determinats insectes.

Vegeu també:
viró²

■ viró¹

masculí zoologia Larva que neix dels ous dipositats en les viandes per determinats insectes Vegeu també viró 2

■ viró²

| virona

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viró</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: variant de vió

adjectiu antigament Vair. Porcs virons.
masculí Vió, llista.

Vegeu també:

viró¹

■ viró²

| virona

adjectiu antigament Vair Porcs virons masculí Vió, llista Vegeu també viró 1

■ viroide

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viroide</title>

Partició sil·làbica: vi_roi_de

masculí microbiologia Partícula infecciosa d’àcid nucleic de baix pes molecular, que no està protegida per un embolcall proteic com els virus autèntics.

■ viroide

masculí microbiologia Partícula infecciosa d’àcid nucleic de baix pes molecular, que no està protegida per un embolcall proteic com els virus autèntics

■ virolai

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virolai</title>

Partició sil·làbica: vi_ro_lai
Etimologia: del fr. virelai ‘ant. poema comp. de tres estrofes i una tornada’, format amb el verb virer ‘girar, tornar’ (que explicaria l’aplicació a la “tornada”) i lai ‘poema, cançó’ (v. lai) 1a font: s. XIV, Metge

masculí literatura i música Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, les quals en termes generals són constituïdes per dos peus, susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tota o en part l’estructura del refrany, de vegades afegint-hi, a més, algun vers sencer.

■ virolai

masculí literatura i música Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, les quals en termes generals són constituïdes per dos peus, susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tota o en part l’estructura del refrany, de vegades afegint-hi, a més, algun vers sencer

■ virolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virolar</title>

Etimologia: variant de verolar 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb intransitiu Mostrar-se virolat.

■ virolar

verb intransitiu Mostrar-se virolat

■ virolat

| virolada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virolat</title>

Etimologia: de virolar 1a font: 1744

adjectiu

Que presenta colors varis i vius. Una camisa virolada.
figuradament Un estil virolat.

■ virolat

| virolada

adjectiu Que presenta colors varis i vius Una camisa virolada figuradament Un estil virolat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ virilitat

■ virilment

■ virió

■ virior

■ viró1

■ viró2 | virona

■ viró2 | virona

■ viroide

■ virolai

■ virolar

■ virolat | virolada

■ virolat | virolada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ viró¹

■ viró²

| virona

■ viró²

| virona

■ virolat

| virolada

■ virolat

| virolada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia