Es mostren 88939 resultats

■ virtuós
| virtuosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virtuós</title>

Partició sil·làbica: vir_tu_ós
Etimologia: del ll. td. virtuosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que practica la virtut. Un home virtuós.
    2. Conforme a la virtut. Una acció virtuosa.
  2. masculí i femení
    1. Persona que excel·leix en la tècnica d’un art.
    2. especialment música Persona que excel·leix en la tècnica instrumental.

■ virtuós
| virtuosa

adjectiu Que practica la virtut Un home virtuós Conforme a la virtut Una acció virtuosa masculí i femení Persona que excelleix en la tècnica d’un art especialment música Persona que excelleix en la tècnica instrumental
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtuosament

■ virtuosament

adverbi D’una manera virtuosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtuosisme

■ virtuosisme

masculí música Virtuositat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtuosístic
| virtuosística

■ virtuosístic
| virtuosística

adjectiu música Fet amb virtuosisme Execució virtuosística Que representa un virtuosisme o que l’inclou Variacions virtuosístiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtuositat

■ virtuositat

femení Habilitat extraordinària en la tècnica d’un art especialment música Habilitat extraordinària a tocar un instrument musical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virtut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virtut</title>

Etimologia: del ll. virtus, -ūtis ‘caràcter distintiu de l’home; valor; vigor; qualitat moral, virtut’, der. de vir ‘home mascle; virilitat’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Capacitat de produir un efecte determinat.
    2. especialment Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic. La virtut purgativa de l’oli de ricí. Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut.
    3. [usat generalment en expressions negatives] especialment Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc. El sol d’hivern no té virtut.
    4. en (o per) virtut de locució prepositiva Per l’acció de. Els cossos cauen en virtut de la gravitació.
    1. Qualitat bona d’una persona. Una dona plena de virtuts.
    2. Mèrit. Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara.
    3. irònicament Té la virtut d’entendre-ho tot al revés.
    4. ètica i religió Disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.
    5. usat absolutament ètica Pràctica habitual del bé. El camí de la virtut.
    6. especialment ètica Castedat. Guardar intacta la virtut.
    7. fer de la necessitat virtut Donar-se mèrit com si hom fes volenterosament allò que inevitablement ha de fer.
    8. virtut capital cristianisme Cadascuna de les set virtuts (humilitat, generositat, castedat, paciència, temprança, caritat i diligència) que s’oposen als set clàssics pecats capitals.
    9. virtut cardinal ètica i cristianisme Cadascuna de les quatre virtuts (prudència, justícia, fortalesa i temprança) a què hom pot reduir les altres.
    10. virtut teologal cristianisme Cadascuna de les tres virtuts (fe, esperança i caritat) que tenen Déu mateix com llur objecte.
  3. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia mitjana del segon cor de l’ordre angèlic.

■ virtut

femení Capacitat de produir un efecte determinat especialment Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic La virtut purgativa de l’oli de ricí Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut usat generalment en expressions negatives especialment Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc El sol d’hivern no té virtut en o per virtut de locució prepositiva Per l’acció de Els cossos cauen en virtut de la gravitació Qualitat bona d’una persona Una dona plena de virtuts Mèrit Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara irònicament Té la virtut d’entendre-ho tot…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virulència

■ virulència

femení Qualitat de virulent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virulent
| virulenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virulent</title>

Etimologia: del ll. virulentus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. microbiologia i patologia
    1. Maligne, summament patogen, molt nociu, dotat d’un gran poder d’invasió i de desenvolupament.
    2. Causat per un virus.
    3. Que participa de la natura del virus.
  2. figuradament Que inclou molta malícia o intenció de fer mal. Una crítica virulenta.

■ virulent
| virulenta

adjectiu microbiologia i patologia Maligne, summament patogen, molt nociu, dotat d’un gran poder d’invasió i de desenvolupament Causat per un virus Que participa de la natura del virus figuradament Que inclou molta malícia o intenció de fer mal Una crítica virulenta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virulentament

■ virulentament

adverbi Amb virulència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virumbella

■ virumbella

femení botànica Ridorta
Traducció