Es mostren 88940 resultats

■ visatge

■ visatge

masculí Cara, aspecte del rostre d’una persona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visc

■ visc

masculí botànica Vesc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visca</title>

Etimologia: forma ant. de la terc. pers. del pres. de subj. de viure1, ‘que visqui’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. interjecció
    1. Forma arcaica de la tercera persona del present de subjuntiu de viure, utilitzada com a exclamació, amb què hom expressa desig de llarga vida i de prosperitat a favor d’alguna persona o institució. Visca Catalunya!
    2. usat absolutament Exclamació provocada per l’anunci d’una cosa que causa alegria. Enguany hi ha una setmana més de vacances. Visca!
  2. masculí Aclamació entusiasta. Ressonaren visques per tota la ciutat.

■ visca

interjecció Forma arcaica de la tercera persona del present de subjuntiu de viure , utilitzada com a exclamació, amb què hom expressa desig de llarga vida i de prosperitat a favor d’alguna persona o institució Visca Catalunya usat absolutament Exclamació provocada per l’anunci d’una cosa que causa alegria Enguany hi ha una setmana més de vacances Visca masculí Aclamació entusiasta Ressonaren visques per tota la ciutat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viscatxa

■ viscatxa

femení zoologia Nom, d’origen quítxua, donat a diversos mamífers rosegadors de la família dels xanxíllids que pertanyen als gèneres Lagidium i Lagostomus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ víscera

■ víscera

femení anatomia animal Òrgan contingut en una cavitat corporal, especialment en la cavitat abdominal i toràcica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visceral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visceral</title>

Etimologia: de víscera 1a font: s. XV, Roís
    adjectiu
  1. anatomia animal
    1. Relatiu o pertanyent a les vísceres.
    2. esquelet visceral Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l’esquelet d’altres vertebrats.
  2. figuradament
    1. Profund, arrelat, íntim. Sentia un odi visceral.
    2. Irracional, no controlat pel raonament. Comportament visceral. Persona visceral.

■ visceral

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a les vísceres esquelet visceral Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l’esquelet d’altres vertebrats figuradament Profund, arrelat, íntim Sentia un odi visceral Irracional, no controlat pel raonament Comportament visceral Persona visceral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

visceràlgia

visceràlgia

femení patologia Dolor a les vísceres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visceralitat

■ visceralitat

femení Qualitat de visceral 2 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

visceroptosi

visceroptosi

femení patologia Descens de les vísceres abdominals per relaxació de llurs elements de fixació És anomenada també esplancnoptosi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

víscid
| víscida

víscid
| víscida

adjectiu botànica Viscós