Es mostren 88954 resultats

■ virtut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virtut</title>

Etimologia: del ll. virtus, -ūtis ‘caràcter distintiu de l’home; valor; vigor; qualitat moral, virtut’, der. de vir ‘home mascle; virilitat’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Capacitat de produir un efecte determinat.
    2. especialment Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic. La virtut purgativa de l’oli de ricí. Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut.
    3. [usat generalment en expressions negatives] especialment Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc. El sol d’hivern no té virtut.
    4. en (o per) virtut de locució prepositiva Per l’acció de. Els cossos cauen en virtut de la gravitació.
    1. Qualitat bona d’una persona. Una dona plena de virtuts.
    2. Mèrit. Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara.
    3. irònicament Té la virtut d’entendre-ho tot al revés.
    4. ètica i religió Disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.
    5. usat absolutament ètica Pràctica habitual del bé. El camí de la virtut.
    6. especialment ètica Castedat. Guardar intacta la virtut.
    7. fer de la necessitat virtut Donar-se mèrit com si hom fes volenterosament allò que inevitablement ha de fer.
    8. virtut capital cristianisme Cadascuna de les set virtuts (humilitat, generositat, castedat, paciència, temprança, caritat i diligència) que s’oposen als set clàssics pecats capitals.
    9. virtut cardinal ètica i cristianisme Cadascuna de les quatre virtuts (prudència, justícia, fortalesa i temprança) a què hom pot reduir les altres.
    10. virtut teologal cristianisme Cadascuna de les tres virtuts (fe, esperança i caritat) que tenen Déu mateix com llur objecte.
  3. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia mitjana del segon cor de l’ordre angèlic.

■ virtut

femení Capacitat de produir un efecte determinat especialment Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic La virtut purgativa de l’oli de ricí Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut usat generalment en expressions negatives especialment Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc El sol d’hivern no té virtut en o per virtut de locució prepositiva Per l’acció de Els cossos cauen en virtut de la gravitació Qualitat bona d’una persona Una dona plena de virtuts Mèrit Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara irònicament Té la virtut d’entendre-ho tot…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virulència

■ virulència

femení Qualitat de virulent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virulent
| virulenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virulent</title>

Etimologia: del ll. virulentus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. microbiologia i patologia
    1. Maligne, summament patogen, molt nociu, dotat d’un gran poder d’invasió i de desenvolupament.
    2. Causat per un virus.
    3. Que participa de la natura del virus.
  2. figuradament Que inclou molta malícia o intenció de fer mal. Una crítica virulenta.

■ virulent
| virulenta

adjectiu microbiologia i patologia Maligne, summament patogen, molt nociu, dotat d’un gran poder d’invasió i de desenvolupament Causat per un virus Que participa de la natura del virus figuradament Que inclou molta malícia o intenció de fer mal Una crítica virulenta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virulentament

■ virulentament

adverbi Amb virulència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virumbella

■ virumbella

femení botànica Ridorta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virus</title>

Etimologia: del ll. virus ‘suc; pus; supuració’ 1a font: s. XV, Cauliach
    masculí
    1. bioquímica i microbiologia Agent infecciós submicroscòpic, paràsit intracel·lular obligat, format per un àcid nucleic, ADN o ARN, envoltat d’una càpsida proteica i, en alguns casos, d’un embolcall lipídic, que utilitza la maquinària biosintètica de la cèl·lula hoste per a multiplicar-se.
    2. figuradament Cosa molt nociva, verí. El virus del racisme.
    1. patologia Qualsevol humor orgànic patològic, especialment el pus.
    2. figuradament Malícia, malignitat.
  3. per analogia informàtica Agent nociu que actua en un sistema informàtic i en perjudica el funcionament correcte.

■ virus

masculí bioquímica i microbiologia Agent infecciós submicroscòpic, paràsit intracellular obligat, format per un àcid nucleic, ADN o ARN, envoltat d’una càpsida proteica i, en alguns casos, d’un embolcall lipídic, que utilitza la maquinària biosintètica de la cèllula hoste per a multiplicar-se figuradament Cosa molt nociva, verí El virus del racisme patologia Qualsevol humor orgànic patològic, especialment el pus figuradament Malícia, malignitat per analogia informàtica Agent nociu que actua en un sistema informàtic i en perjudica el funcionament correcte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

virustàtic
| virustàtica

virustàtic
| virustàtica

adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica Que inhibeix la replicació dels virus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vis1

■ vis1

masculí tecnologia cargol 7 1 vis sens fi Cargol sense fi Vegeu també vis 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vis2

■ vis2

femení Mot emprat en l’expressió vis còmica Força còmica, capacitat de provocar la rialla, comicitat Vegeu també vis 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vis-a-vis

■ vis-a-vis

masculí dret penal Comunicació especial