Es mostren 88959 resultats

■ viscosímetre

■ viscosímetre

masculí física i metrologia Dispositiu que permet de determinar la viscositat dinàmica, o coeficient de viscositat, d’un líquid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viscositat

■ viscositat

femení Qualitat de viscós física Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

viseà
| viseana


<title type="display">viseà</title>

Partició sil·làbica: vi_se_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al viseà.
  2. masculí Estatge del carbonífer inferior, situat per sobre del tournaisià i per sota del namurià.

viseà
| viseana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al viseà masculí Estatge del carbonífer inferior, situat per sobre del tournaisià i per sota del namurià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visera</title>

Etimologia: deriv. del ll. visus, -a, -um, participi de vidēre 1a font: s. XV
    femení
  1. armament Peça metàl·lica mòbil del casc, situada a la part anterior.
    1. Peça adherida a la part anterior inferior d’una gorra o d’una altra lligadura anàloga per a resguardar la vista contra l’excés de sol.
    2. Peça de cartó, plàstic, etc., anàloga a la visera d’una gorra, però independent, que hom subjecta al cap per mitjà d’una cinta o d’una goma.

■ visera

femení armament Peça metàllica mòbil del casc, situada a la part anterior Peça adherida a la part anterior inferior d’una gorra o d’una altra lligadura anàloga per a resguardar la vista contra l’excés de sol Peça de cartó, plàstic, etc, anàloga a la visera d’una gorra, però independent, que hom subjecta al cap per mitjà d’una cinta o d’una goma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visibilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visibilitat</title>

Etimologia: del ll. visibilĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de visible.
    2. per extensió Grau en què és possible de veure en un cert lloc, a través d’un cert medi, etc. Un revolt sense visibilitat.
  2. meteorologia Distància màxima a la qual hom pot identificar, a ull nu, els objectes ressortints.

■ visibilitat

femení Qualitat de visible per extensió Grau en què és possible de veure en un cert lloc, a través d’un cert medi, etc Un revolt sense visibilitat meteorologia Distància màxima a la qual hom pot identificar, a ull nu, els objectes ressortints
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visible</title>

Etimologia: del ll. visibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Susceptible d’ésser vist. Estels visibles a ull nu. La línia de l’horitzó no era visible.
    2. estar visible (algú) Estar en estat d’ésser vist, especialment de rebre una visita.
    3. llenguatge visible fonètica, fonologia Tècnica d’anàlisi fònica mitjançant filtres acústics disposats en sèrie segons la gamma de freqüències que admeten.
  2. per extensió Que té una realitat material (en oposició a la qualitat d’espiritual o abstracte). El cap visible de l’Església.
  3. per extensió Que es manifesta clarament. És visible que l’estima.

■ visible

adjectiu Susceptible d’ésser vist Estels visibles a ull nu La línia de l’horitzó no era visible estar visible algú Estar en estat d’ésser vist, especialment de rebre una visita llenguatge visible fonètica, fonologia Tècnica d’anàlisi fònica mitjançant filtres acústics disposats en sèrie segons la gamma de freqüències que admeten per extensió Que té una realitat material en oposició a la qualitat d’espiritual o abstracte El cap visible de l’Església per extensió Que es manifesta clarament És visible que l’estima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visiblement

■ visiblement

adverbi D’una manera visible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visigot
| visigoda

■ visigot
| visigoda

adjectiu Visigòtic masculí i femení història Individu d’una tribu goda que s’establí a la península Ibèrica, per oposició als ostrogots
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visigòtic
| visigòtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visigòtic</title>

    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent als visigots. Art visigòtic. Dret visigòtic. Escriptura visigòtica.
  2. litúrgia visigòtica litúrgia Conjunt dels ritus de la celebració eucarística, de l’administració dels sagraments i sagramentals i de l’ofici diví propis de la península Ibèrica i de la Gàl·lia narbonesa, anteriors a l’adopció de la litúrgia romana; anomenada també litúrgia hispànica i mossàrab.

■ visigòtic
| visigòtica

adjectiu Relatiu o pertanyent als visigots Art visigòtic Dret visigòtic Escriptura visigòtica litúrgia visigòtica litúrgia Conjunt dels ritus de la celebració eucarística, de l’administració dels sagraments i sagramentals i de l’ofici diví propis de la península Ibèrica i de la Gàllia narbonesa, anteriors a l’adopció de la litúrgia romana anomenada també litúrgia hispànica i mossàrab
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visigotisme

■ visigotisme

masculí història Perduració del llegat cultural visigòtic