Es mostren 88940 resultats

visitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visitació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_si_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. td. visitatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Acció de visitar; visita.
  2. [en majúscula] Bíblia i litúrgia Segons la narració dels evangelis de la infància, visita que feu Maria a la seva cosina Elisabet, que hom celebra litúrgicament el 31 de maig.

visitació

visitador
| visitadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visitador</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. visitator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que visita. Un visitador assidu dels presos.
  2. masculí i femení
    1. Persona que fa visites a domicili amb un fi professional.
    2. visitador mèdic farmàcia, indústria farmacèutica Promotor de productes farmacèutics entre la classe mèdica que visita els metges en llurs consultoris.
  3. masculí i femení
    1. Persona encarregada de fer visites d’inspecció o reconeixement.
    2. Inspector.
    3. dret canònic Persona delegada per un superior eclesiàstic o religiós per a exercir el dret de visita.
    4. dret canònic Persona que practica la visita pastoral a una parròquia o canònica, a un monestir o entitat.
    5. història Oficial de la generalitat de Catalunya que tenia per missió d’examinar i vigilar la gestió de tots els oficials de l’organisme.

visitador
| visitadora

visitant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visitant</title>

Accessory
Etimologia: del ll. visitans, -ntis, participi pres. de visitare ‘visitar’ 1a font: 1903
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que visita algú o algun lloc. Una gran afluència de visitants estrangers.
  2. masculí i femení informàtica Usuari que visita una pàgina web i que, sovint, no té accés a certs serveis que hom reserva per als usuaris enregistrats.

visitant

visitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visitar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. visitare, íd., freqüentatiu de visĕre ‘mirar atentament’, i aquest, der. de vidēre ‘veure’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
    1. Passar un temps més o menys llarg amb algú a casa seva, al seu despatx, etc., per amistat, per cortesia, per caritat, per parlar d’un afer, etc. Els visito cada any per Nadal. Visitar periòdicament els presos.
    2. especialment medicina Un metge assistir un malalt anant-lo a veure a casa seva.
    3. per extensió medicina Un metge assistir un malalt rebent-lo en consulta. El doctor avui no visita.
    1. Passar un temps més o menys llarg en un lloc per conèixer-lo, per veure allò que hi ha, per informar-se de l’estat d’alguna cosa, per entrevistar-se amb algú, etc. Cada estiu visita un país diferent. Demà visitarem el museu d’art romànic. El ministre ha visitat les comarques afectades pel cataclisme.
    2. catolicisme Anar en un temple o santuari per devoció. Visitar els llocs sants.
    3. catolicisme Fer l’estació o la visita. Visitar altars. Visitar el Santíssim.
    4. dret Exercir el dret de visita.
  1. informàtica Accedir (a un lloc web), entrar-hi.

visitar

visiu
| visiva

visiu
| visiva

viṣṇuisme

viṣṇuisme

viṣṇuïta

viṣṇuïta

visó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visó</title>

Accessory
Homòfon: bisó, visor
Etimologia: del fr. vison ‘mostela’, ant. mot de la regió fr. de Saintonge, aplicat al visó pels colonitzadors del Canadà, d’on tornà a França amb el sentit nou; del ll. vissio (b. ll. visio) ‘pudent’, der. de vissīre ‘fer llufes’, ja que la mostela és un animal pudent
Body
masculí zoologia Nom donat a dues espècies de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes i de la família dels mustèlids que pertanyen al gènere Mustela: el visó europeu (M. lutreola) i el visó americà (M. vison).

visó

visor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visor</title>

Accessory
Homòfon: bisó, visó
Etimologia: del ll. td. visor, -ōris ‘el qui mira’
Body
    masculí
  1. òptica i tecnologia
    1. Sistema òptic que serveix per a visar amb aparells òptics (ulleres, telescopis, etc.), instruments topogràfics (teodolits, etc.), càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc., o per a apuntar determinades armes.
    2. visor nocturn Visor emprat per a fer visibles escenes amb poca il·luminació.
  2. armament
    1. Instrument de què són proveïts els caces, els bombarders i d’altres avions militars i que serveix per a dirigir el foc de llurs armes o per a determinar les condicions en què han d’ésser llançades les bombes.
    2. Alça telescòpica.
  3. cinematografia i fotografia Dispositiu que en les càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques i de televisió permet d’observar el camp òptic per tal d’enquadrar-lo.

visor

visquercí