Es mostren 88959 resultats

■ visitant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visitant</title>

Etimologia: del ll. visitans, -ntis, participi pres. de visitare ‘visitar’ 1a font: 1903
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que visita algú o algun lloc. Una gran afluència de visitants estrangers.
  2. masculí i femení informàtica Usuari que visita una pàgina web i que, sovint, no té accés a certs serveis que hom reserva per als usuaris enregistrats.

■ visitant

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que visita algú o algun lloc Una gran afluència de visitants estrangers masculí i femení informàtica Usuari que visita una pàgina web i que, sovint, no té accés a certs serveis que hom reserva per als usuaris enregistrats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visitar</title>

Etimologia: del ll. visitare, íd., freqüentatiu de visĕre ‘mirar atentament’, i aquest, der. de vidēre ‘veure’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Passar un temps més o menys llarg amb algú a casa seva, al seu despatx, etc., per amistat, per cortesia, per caritat, per parlar d’un afer, etc. Els visito cada any per Nadal. Visitar periòdicament els presos.
    2. especialment medicina Un metge assistir un malalt anant-lo a veure a casa seva.
    3. per extensió medicina Un metge assistir un malalt rebent-lo en consulta. El doctor avui no visita.
    1. Passar un temps més o menys llarg en un lloc per conèixer-lo, per veure allò que hi ha, per informar-se de l’estat d’alguna cosa, per entrevistar-se amb algú, etc. Cada estiu visita un país diferent. Demà visitarem el museu d’art romànic. El ministre ha visitat les comarques afectades pel cataclisme.
    2. catolicisme Anar en un temple o santuari per devoció. Visitar els llocs sants.
    3. catolicisme Fer l’estació o la visita. Visitar altars. Visitar el Santíssim.
    4. dret Exercir el dret de visita.
  3. informàtica Accedir (a un lloc web), entrar-hi.

■ visitar

verb transitiu Passar un temps més o menys llarg amb algú a casa seva, al seu despatx, etc, per amistat, per cortesia, per caritat, per parlar d’un afer, etc Els visito cada any per Nadal Visitar periòdicament els presos especialment medicina Un metge assistir un malalt anant-lo a veure a casa seva per extensió medicina Un metge assistir un malalt rebent-lo en consulta El doctor avui no visita Passar un temps més o menys llarg en un lloc per conèixer-lo, per veure allò que hi ha, per informar-se de l’estat d’alguna cosa, per entrevistar-se amb algú, etc Cada estiu visita un país diferent Demà…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visiu
| visiva

■ visiu
| visiva

adjectiu Que serveix a la visió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

viṣṇuisme

viṣṇuisme

masculí hinduisme Vixnuisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

viṣṇuïta

viṣṇuïta

adjectiu i masculí i femení hinduisme Vixnuïta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visó</title>

Homòfon: bisó, visor
Etimologia: del fr. vison ‘mostela’, ant. mot de la regió fr. de Saintonge, aplicat al visó pels colonitzadors del Canadà, d’on tornà a França amb el sentit nou; del ll. vissio (b. ll. visio) ‘pudent’, der. de vissīre ‘fer llufes’, ja que la mostela és un animal pudent
masculí zoologia Nom donat a dues espècies de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes i de la família dels mustèlids que pertanyen al gènere Mustela: el visó europeu (M. lutreola) i el visó americà (M. vison).

■ visó

masculí zoologia Nom donat a dues espècies de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes i de la família dels mustèlids que pertanyen al gènere Mustela el visó europeu M lutreola i el visó americà M vison
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">visor</title>

Homòfon: bisó, visó
Etimologia: del ll. td. visor, -ōris ‘el qui mira’
    masculí
  1. òptica i tecnologia
    1. Sistema òptic que serveix per a visar amb aparells òptics (ulleres, telescopis, etc.), instruments topogràfics (teodolits, etc.), càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc., o per a apuntar determinades armes.
    2. visor nocturn Visor emprat per a fer visibles escenes amb poca il·luminació.
  2. armament
    1. Instrument de què són proveïts els caces, els bombarders i d’altres avions militars i que serveix per a dirigir el foc de llurs armes o per a determinar les condicions en què han d’ésser llançades les bombes.
    2. Alça telescòpica.
  3. cinematografia i fotografia Dispositiu que en les càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques i de televisió permet d’observar el camp òptic per tal d’enquadrar-lo.

■ visor

masculí òptica i tecnologia Sistema òptic que serveix per a visar amb aparells òptics ulleres, telescopis, etc, instruments topogràfics teodolits, etc, càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc, o per a apuntar determinades armes visor nocturn Visor emprat per a fer visibles escenes amb poca illuminació armament Instrument de què són proveïts els caces, els bombarders i d’altres avions militars i que serveix per a dirigir el foc de llurs armes o per a determinar les condicions en què han d’ésser llançades les bombes Alça telescòpica cinematografia i fotografia Dispositiu que en les…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ visquercí

■ visquercí

masculí botànica vesc 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vist

■ vist

Mot emprat en l’expressió en vist locució prepositiva En comparació de La teva lletra, en vist la seva, és perfecta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vista</title>

Etimologia: de veure 1a font: s. XIII, Vides
  1. femení
    1. fisiologia animal Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços no solament de captar la llum i la seva intensitat, sinó també de reproduir la imatge de l’objecte emissor de llum pròpia o reflectida.
    2. curt de vista patologia Miop.
    3. ullera de llarga vista òptica Ullera per a l’observació terrestre.
    4. vista cansada patologia Presbícia.
    5. vista curta patologia Miopia.
    6. vista llarga patologia Hipermetropia.
    7. vista obliqua patologia Estrabisme.
  2. femení Òrgan de la visió, ull o conjunt dels dos ulls oberts i mirant. Clavar la vista sobre algú. Cercar algú amb la vista.
  3. femení
    1. Acció de veure. No permetre la vista d’una cosa. A la vista d’aquell espectacle, vam restar corglaçats. Testimoni de vista.
    2. dret processal Acte judicial, solemne i públic, que culmina el procediment, en el qual el jutge o tribunal que entén en un afer pendent de sentència escolta la relació del secretari i els informes de les parts en defensa de llurs pretensions, juntament amb les proves pericials i testificals i l’interessat.
    3. a la vista economia Dit dels dipòsits o comptes bancaris totalment exigibles, en contraposició als exigibles a un termini determinat, i de la lletra de canvi que té com a venciment el dia de la seva presentació al deutor.
    4. a primera vista En un primer examen, mirant-ho per primera vegada.
    5. a simple vista A ull nu.
    6. a vista de locució prepositiva A la vista de. A vista de tothom.
    7. a vista d’ocell Des d’un lloc elevat.
    8. conèixer (algú) de vista No haver-lo tractat mai, però haver-lo vist alguna vegada o moltes vegades.
  4. femení
    1. Allò que es veu des d’un punt; panorama, espectacle. Des del mirador es veu una bella vista. Perdre algú de vista. Estar alguna cosa a la vista.
    2. Representació pictòrica o fotogràfica d’un indret. Una vista d’Eivissa.
    3. prendre vistes Filmar, fotografiar.
  5. femení
    1. Obertura que mira sobre un lloc. Aquest pis té vista sobre la plaça. Tenir vista sobre el veí.
    2. armament Escletxa horitzontal oberta a la visera del casc per tal de poder-hi veure.
    3. servitud de vistes dret català Servitud que faculta a obrir forats i finestres per tal de gaudir de vistes a través d’un predi veí.
  6. femení figuradament
    1. Facultat de veure amb el pensament.
    2. Concepció que hom es forma d’alguna cosa.
    3. Propòsit.
    4. amb vista a locució prepositiva Pensant en, amb la intenció de. Fan tot això amb vista a les eleccions.
    5. en vista de locució prepositiva Considerant, atenent. En vista de l’èxit, han ampliat els seus plans.
    6. en vistes de locució prepositiva A les envistes de.
    7. tenir en vista Projectar, preveure. Tinc en vista una excursió.
  7. masculí i femení Funcionari de duanes que té com a objectiu donar el vistiplau a la importació o exportació de mercaderies.

■ vista

femení fisiologia animal Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços no solament de captar la llum i la seva intensitat, sinó també de reproduir la imatge de l’objecte emissor de llum pròpia o reflectida curt de vista patologia Miop ullera de llarga vista òptica Ullera per a l’observació terrestre vista cansada patologia Presbícia vista curta patologia Miopia vista llarga patologia Hipermetropia vista obliqua patologia Estrabisme femení Òrgan de la visió, ull o conjunt dels dos ulls oberts i mirant Clavar la vista sobre algú Cercar algú amb la vista…
Informació complementària
Traducció