Es mostren 88940 resultats

vit.

vit.

abreviatura bioquímica , fisiologia i alimentació, indústries alimentàries vitamina
Gran Diccionari de la llengua catalana

vita


<title type="display">vita</title>

Homòfon: bita
femení botànica Recipient, generalment en forma de conducte, present a l’interior d’alguns òrgans vegetals i que serveix per a contenir essències o altres productes de secreció.

vita

femení botànica Recipient, generalment en forma de conducte, present a l’interior d’alguns òrgans vegetals i que serveix per a contenir essències o altres productes de secreció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vitàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vitàcies</title>

Partició sil·làbica: vi_tà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de ramnals constituïda per lianes amb circells o per arbusts enfiladissos, de fulles alternes, palmatilobulades, inflorescències en raïm o cima, flors actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, i fruits en baia. Pertanyen a aquesta família la llambrusca (Vitis vinifera var labrusca), la vinya (Vitis vinifera) i la vinya verge (Parthenocissus quinquefolia).
  2. singular Planta de la família de les vitàcies.

■ vitàcies

femení botànica plural Família de ramnals constituïda per lianes amb circells o per arbusts enfiladissos, de fulles alternes, palmatilobulades, inflorescències en raïm o cima, flors actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, i fruits en baia Pertanyen a aquesta família la llambrusca Vitis vinifera var labrusca , la vinya Vitis vinifera i la vinya verge Parthenocissus quinquefolia singular Planta de la família de les vitàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vital


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vital</title>

Etimologia: del ll. vitalis, íd. 1a font: 1491
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la vida. Els fenòmens vitals. Força vital.
    2. Que dona la vida o la manté. Elements vitals.
  2. per extensió
    1. Essencial a la vida d’un individu o d’una col·lectivitat. Espai vital. Mínim vital. Els interessos vitals de la nació.
    2. figuradament De què depèn absolutament una cosa, transcendental, decisiu. Una qüestió vital. Un afer de vital importància.
  3. per extensió Dit d’una persona que té molta vitalitat.

■ vital

adjectiu Relatiu o pertanyent a la vida Els fenòmens vitals Força vital Que dona la vida o la manté Elements vitals per extensió Essencial a la vida d’un individu o d’una collectivitat Espai vital Mínim vital Els interessos vitals de la nació figuradament De què depèn absolutament una cosa, transcendental, decisiu Una qüestió vital Un afer de vital importància per extensió Dit d’una persona que té molta vitalitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vitalià

vitalià

masculí història Als segles XIV i XV, cadascun dels pirates de la mar Bàltica i de la mar del Nord
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vitalici
| vitalícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vitalici</title>

Etimologia: del b. ll. vitalitium, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Dit de la persona que frueix d’un càrrec que dura fins a la fi de la vida. Senador vitalici.
    2. Dit de la pensió, la renda o el càrrec que dura mentre viu la persona que en gaudeix. Un càrrec vitalici. Una pensió vitalícia.
  2. masculí assegurances i dret civil
    1. Pensió vitalícia, anomenada també cens per a la vida, en canvi d’uns immobles lliurats a un tercer.
    2. Pòlissa d’assegurança sobre la vida.
    3. Violari.

■ vitalici
| vitalícia

adjectiu Dit de la persona que frueix d’un càrrec que dura fins a la fi de la vida Senador vitalici Dit de la pensió, la renda o el càrrec que dura mentre viu la persona que en gaudeix Un càrrec vitalici Una pensió vitalícia masculí assegurances i dret civil Pensió vitalícia, anomenada també cens per a la vida , en canvi d’uns immobles lliurats a un tercer Pòlissa d’assegurança sobre la vida Violari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vitalicista

■ vitalicista

masculí i femení dret Beneficiari d’un vitalici o d’una renda vitalícia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vitalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vitalisme</title>

Etimologia: de vital 1a font: 1868, DLCo.
    masculí filosofia
  1. Tendència a considerar el món com un ésser viu.
  2. especialment Doctrina filosoficocientífica que estableix els fenòmens biològics com a radicalment irreductibles als processos fisicoquímics.
  3. Conjunt de tendències filosòfiques, genèricament denominades també filosofia de la vida, que són caracteritzables per un comú antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món.

■ vitalisme

masculí filosofia Tendència a considerar el món com un ésser viu especialment Doctrina filosoficocientífica que estableix els fenòmens biològics com a radicalment irreductibles als processos fisicoquímics Conjunt de tendències filosòfiques, genèricament denominades també filosofia de la vida , que són caracteritzables per un comú antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vitalista

■ vitalista

filosofia adjectiu Relatiu o pertanyent al vitalisme masculí i femení Persona que creu en el vitalisme o n’és partidària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vitalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vitalitat</title>

Etimologia: del ll. vitalĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. biologia Grau de vigor i prosperitat assolit per les diferents espècies.
    2. geobotànica Grau de vigor i prosperitat atès per les diferents espècies pròpies d’una associació.
  2. per extensió
    1. Gran capacitat o impuls d’un organisme natural o social per a viure o desenvolupar-se. Un home ple de vitalitat.
    2. figuradament És un mot amb tanta vitalitat com a l’edat mitjana.

■ vitalitat

femení biologia Grau de vigor i prosperitat assolit per les diferents espècies geobotànica Grau de vigor i prosperitat atès per les diferents espècies pròpies d’una associació per extensió Gran capacitat o impuls d’un organisme natural o social per a viure o desenvolupar-se Un home ple de vitalitat figuradament És un mot amb tanta vitalitat com a l’edat mitjana
Informació complementària
Traducció