Es mostren 88939 resultats

■ vituperi

■ vituperi

masculí Blasme Oprobi, ignomínia colloquialment Cosa altament enutjosa, molèstia irritant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vituperiós
| vituperiosa

■ vituperiós
| vituperiosa

adjectiu Que implica vituperi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vituperiosament

■ vituperiosament

adverbi D’una manera vituperiosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vitxo

■ vitxo

masculí botànica i agricultura Bitxo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viu1

■ viu1

masculí Caire, cantell, aresta Matar els vius d’una peça llimant-los Rivet o cordonet posat a la vora d’un vestit, etc Vegeu també viu 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viu2
| viva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: viu
Etimologia: del ll. vivus, -a, -um, íd. 1a font: 1249
  1. adjectiu
    1. Que té vida, que no és mort. Una planta viva. L’any que ve hi anirem, si som vius. Enterrar algú viu.
    2. hiperbòlicament Està més mort que viu.
    3. carn viva En una ferida, una plaga, etc., carn que té sensibilitat.
    4. en viu locució adjectiva radiotècnia i televisió En directe.
    5. ésser viu biologia Ésser dotat de vida, organitzat, capaç de nodrir-se, créixer i reproduir-se i de respondre als estímuls del medi.
    6. llengua viva lingüística Llengua que encara es parla (per oposició a llengua morta).
    7. natura viva Els animals i les plantes.
    8. sang viva La sang que raja d’una ferida.
  2. masculí [generalment en pl] Persona viva (per oposició a mort). Els vius i els morts. Donació entre vius.
  3. masculí
    1. Carn viva.
    2. La part més sensible. Les teves paraules li han tocat el viu.
    3. figuradament La part més delicada d’una discussió, d’una qüestió, etc.
  4. adjectiu
    1. Pertanyent a un ésser viu. El pes viu d’un animal.
    2. de viu en viu En vida, sense ésser mort. Cremar els heretges de viu en viu.
    3. de viu en viu En estat conscient, sense anestèsia. Li efectuaren una primera cura de viu en viu.
  5. adjectiu figuradament
    1. Que no ha desaparegut, que està en activitat, en moviment. El seu record encara és viu entre nosaltres.
    2. Que interessa molt, apassionant. Una notícia viva i actual.
    3. Expressiu, realista. És un retrat viu del seu pare.
    4. Dit d’un desig, un sentiment, un interès, etc., molt intens, molt gran. Un viu sentiment de gratitud.
    5. Dit dels ulls o la mirada que expressen vivor.
    6. Fort, intens, penetrant. Una llum viva. Un foc viu. Un fred viu.
    7. Fet amb calor i impetuositat. Una viva disputa.
    8. colorants Dit dels colors intensos i purs, amb poca barreja de blanc o de negre. El vermell de les roselles és més viu que el del vi.
    9. aigua viva L’aigua que raja, que flueix. Un pou d’aigua viva.
    10. calç viva La calç encara no amarada.
    11. força viva física i mecànica Concepte que designa el producte de la massa d’un cos en moviment pel quadrat de la velocitat amb què es mou.
    12. forces vives Conjunt de persones revestides d’autoritat o de representació social.
    13. roca (o pedra) viva Roca o pedra d’una gran duresa (per oposició a la terra, la sorra, etc., que la cobreixen).
  6. adjectiu
    1. Prompte, amatent, a copsar, a concebre, a ginyar les coses; extraordinàriament despert. És un xicot molt viu.
    2. Astut.
    3. ésser viu com una centella (o com la pólvora, o com la tinya) figuradament Ésser eixerit, llest, tenir molta vivor.
  7. adjectiu Dit de l’angle, caire o cantell no arrodonit, pronunciat.



    8. Vegeu també:
    viu1

■ viu2
| viva

adjectiu Que té vida, que no és mort Una planta viva L’any que ve hi anirem, si som vius Enterrar algú viu hiperbòlicament Està més mort que viu carn viva En una ferida, una plaga, etc, carn que té sensibilitat en viu locució adjectiva radiotècnia i televisió En directe ésser viu biologia Ésser dotat de vida, organitzat, capaç de nodrir-se, créixer i reproduir-se i de respondre als estímuls del medi llengua viva lingüística Llengua que encara es parla per oposició a llengua morta natura viva Els animals i les plantes sang viva La sang que raja d’una ferida masculí generalment en pl Persona…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viu-viu

■ viu-viu

femení Mot emprat en l’expressió fer la viu-viu locució verbal Anar tirant, anar passant la vida així com hom pot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viudetat

■ viudetat

femení Viduïtat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viudo
| viuda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viudo</title>

Partició sil·làbica: viu_do
Etimologia: del ll. vĭdua ‘vídua’, que donà l’ant. viuva, al qual els juristes medievals sobreposaren el cultisme vídua; d’un compromís entre totes dues formes sorgí viuda; la forma masculina deriva de viuda
  1. adjectiu i masculí i femení Vidu.
  2. femení plural botànica
    1. Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies (Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea), de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, flors liles en capítols i fruits secs indehiscents, coronats per cinc arestes calicines.
    2. viudes bordes Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies (Knautia arvensis), de fulles basals enteres i fulles caulinars lirades o pinnatisectes, flors violàcies o rosades en capítols i fruits secs indehiscents.
  3. femení ictiologia Milana.
  4. femení ornitologia
    1. Gènere d’ocells passeriformes de la família dels ploceids (Vidua sp), que ponen els ous en nius d’estríldids i durant el zel els mascles es guarneixen amb un plomatge brillant. Destaquen la viuda del paradís (V. paradisea), la viuda règia (V. regia) i la viuda dominicana (V. macroura).
    2. Fredeluga.

■ viudo
| viuda

adjectiu i masculí i femení Vidu femení plural botànica Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea , de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, flors liles en capítols i fruits secs indehiscents, coronats per cinc arestes calicines viudes bordes Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies Knautia arvensis , de fulles basals enteres i fulles caulinars lirades o pinnatisectes, flors violàcies o rosades en capítols i fruits secs indehiscents femení ictiologia Milana femení…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: viu_re
Etimologia: del ll. vīvĕre, victum, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. Tenir vida, ésser viu. Menjar per a viure.
    2. deixar de viure Morir.
    3. fer viure (algú) Allargar-li la vida.
    4. no viure (algú) hiperbòlicament No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa. Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres.
    1. intransitiu Passar la vida de tal o tal manera. Viure bé, tranquil, modestament.
    2. transitiu Viure una vida feliç. Viurem dies millors.
    3. saber viure Saber adaptar-se als usos socials.
  3. intransitiu
    1. Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú. Viure a pagès, a ciutat. Viu al carrer del Pont. Viu a Ciutadella. Viu amb els pares.
    2. viure amb (algú) Cohabitar-hi, dit especialment de la persona que viu amb algú maritalment sense ésser-hi casat.
    1. transitiu Durar amb vida. Viure noranta anys. Viure molts anys, llargs anys.
    2. intransitiu figuradament Els instints salvatges viuen sempre en l’home.
    3. visqueu molts anys Fórmula de salutació, d’acomiadament.
  5. intransitiu
    1. Mantenir la vida, subsistir, guanyar-se la subsistència. Viure del treball, de l’especulació, del robatori, de renda. Viure a les costelles, a les despeses, d’algú.
    2. Alimentar-se, menjar. Viu només de fruita i verdura.



    6. Vegeu també:
    viure2

■ viure1

verb intransitiu Tenir vida, ésser viu Menjar per a viure deixar de viure Morir fer viure algú Allargar-li la vida no viure algú hiperbòlicament No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres intransitiu Passar la vida de tal o tal manera Viure bé, tranquil, modestament transitiu Viure una vida feliç Viurem dies millors saber viure Saber adaptar-se als usos socials intransitiu Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú Viure a pagès, a ciutat Viu al carrer del Pont Viu a Ciutadella Viu amb els pares viure amb…
Informació complementària
Traducció