Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ vituperable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vituperable</title>

Etimologia: del ll. vituperabĭlis, íd. 1a font: s. XV

adjectiu Digne d’ésser vituperat; blasmable.

■ vituperable

adjectiu Digne d’ésser vituperat blasmable

■ vituperablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vituperablement</title>

Etimologia: de vituperable

adverbi D’una manera vituperable.

■ vituperablement

adverbi D’una manera vituperable

■ vituperació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vituperació</title>

Partició sil·làbica: vi_tu_pe_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. vituperatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.

femení Acció de vituperar.

■ vituperació

femení Acció de vituperar

■ vituperador

| vituperadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vituperador</title>

Etimologia: del ll. vituperator, -ōris, íd. 1a font: 1653, DTo.

adjectiu i masculí i femení Que vitupera.

■ vituperador

| vituperadora

adjectiu i masculí i femení Que vitupera

■ vituperar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vituperar</title>

Etimologia: del ll. vituperare, íd., comp. de vitium ‘vici’ i parare ‘parar, proporcionar’ 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu Blasmar.

■ vituperar

verb transitiu Blasmar

■ vituperi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vituperi</title>

Etimologia: del ll. td. vituperium, íd. 1a font: 1305

masculí

1. Blasme.
2. Oprobi, ignomínia.
col·loquialment Cosa altament enutjosa, molèstia irritant.

■ vituperi

masculí Blasme Oprobi, ignomínia colloquialment Cosa altament enutjosa, molèstia irritant

■ vituperiós

| vituperiosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vituperiós</title>

Partició sil·làbica: vi_tu_pe_ri_ós
Etimologia: de vituperi 1a font: 1392

adjectiu Que implica vituperi.

■ vituperiós

| vituperiosa

adjectiu Que implica vituperi

■ vituperiosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vituperiosament</title>

Partició sil·làbica: vi_tu_pe_ri_o_sa_ment
Etimologia: de vituperiós

adverbi D’una manera vituperiosa.

■ vituperiosament

adverbi D’una manera vituperiosa

■ vitxo

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vitxo</title>

masculí botànica i agricultura Bitxo.

■ vitxo

masculí botànica i agricultura Bitxo

■ viu¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: viu
Etimologia: v. viu²

masculí

Caire, cantell, aresta. Matar els vius d’una peça llimant-los.
Rivet o cordonet posat a la vora d’un vestit, etc.

Vegeu també:

viu²

■ viu¹

masculí Caire, cantell, aresta Matar els vius d’una peça llimant-los Rivet o cordonet posat a la vora d’un vestit, etc Vegeu també viu 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ vituperable

■ vituperablement

■ vituperació

■ vituperador | vituperadora

■ vituperador | vituperadora

■ vituperar

■ vituperi

■ vituperiós | vituperiosa

■ vituperiós | vituperiosa

■ vituperiosament

■ vitxo

■ viu1

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ vituperador

| vituperadora

■ vituperador

| vituperadora

■ vituperiós

| vituperiosa

■ vituperiós

| vituperiosa

■ viu¹

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia