Es mostren 88940 resultats

■ viure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: viu_re
Etimologia: del ll. vīvĕre, victum, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. Tenir vida, ésser viu. Menjar per a viure.
    2. deixar de viure Morir.
    3. fer viure (algú) Allargar-li la vida.
    4. no viure (algú) hiperbòlicament No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa. Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres.
    1. intransitiu Passar la vida de tal o tal manera. Viure bé, tranquil, modestament.
    2. transitiu Viure una vida feliç. Viurem dies millors.
    3. saber viure Saber adaptar-se als usos socials.
  3. intransitiu
    1. Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú. Viure a pagès, a ciutat. Viu al carrer del Pont. Viu a Ciutadella. Viu amb els pares.
    2. viure amb (algú) Cohabitar-hi, dit especialment de la persona que viu amb algú maritalment sense ésser-hi casat.
    1. transitiu Durar amb vida. Viure noranta anys. Viure molts anys, llargs anys.
    2. intransitiu figuradament Els instints salvatges viuen sempre en l’home.
    3. visqueu molts anys Fórmula de salutació, d’acomiadament.
  5. intransitiu
    1. Mantenir la vida, subsistir, guanyar-se la subsistència. Viure del treball, de l’especulació, del robatori, de renda. Viure a les costelles, a les despeses, d’algú.
    2. Alimentar-se, menjar. Viu només de fruita i verdura.



    6. Vegeu també:
    viure2

■ viure1

verb intransitiu Tenir vida, ésser viu Menjar per a viure deixar de viure Morir fer viure algú Allargar-li la vida no viure algú hiperbòlicament No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres intransitiu Passar la vida de tal o tal manera Viure bé, tranquil, modestament transitiu Viure una vida feliç Viurem dies millors saber viure Saber adaptar-se als usos socials intransitiu Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú Viure a pagès, a ciutat Viu al carrer del Pont Viu a Ciutadella Viu amb els pares viure amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viure2

■ viure2

masculí Vida No li diu res el viure Un viure tranquil, ordenat Vegeu també viure 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivaç</title>

Etimologia: del ll. vivax, -ācis, íd. 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
    1. Dotat d’una gran vitalitat.
    2. Que té una vida tenaç.
    3. per extensió El seu estil destaca per una narració vivaç dels fets. Uns ulls vivaços.
  2. botànica
    1. Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals.
    2. Perenne.

■ vivaç

adjectiu Dotat d’una gran vitalitat Que té una vida tenaç per extensió El seu estil destaca per una narració vivaç dels fets Uns ulls vivaços botànica Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals Perenne
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vivace*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">vivace</title>

Pronúncia: bißátʃe
Etimologia: [mot italià]
    música
  1. masculí En una partitura, indicació de temps musical que prescriu que una obra o un fragment siguin interpretats amb un moviment viu, superior a l’allegro, però no tan ràpid com el presto.
    1. adjectiu En una partitura, dit d’una indicació de temps musical que s’ha d’interpretar més ràpidament. ‘Allegro vivace’.
    2. masculí Fragment musical que duu aquesta indicació.

vivace*

música masculí En una partitura, indicació de temps musical que prescriu que una obra o un fragment siguin interpretats amb un moviment viu, superior a l’ allegro , però no tan ràpid com el presto adjectiu En una partitura, dit d’una indicació de temps musical que s’ha d’interpretar més ràpidament ‘Allegro vivace’ masculí Fragment musical que duu aquesta indicació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivacitat

■ vivacitat

femení Qualitat de vivaç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivaçment

■ vivaçment

adverbi Amb vivacitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivament

■ vivament

adverbi D’una manera viva Sentir vivament una pèrdua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivari

■ vivari

masculí Installació destinada a la conservació d’animals vius que consisteix en una reconstrucció artificial de l’hàbitat particular de l’espècie o de cadascuna de les espècies conservades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivàrium

■ vivàrium

masculí Vivari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vivència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vivència</title>

Partició sil·làbica: vi_vèn_ci_a
Etimologia: de vivent 1a font: 1940
femení filosofia i psicologia Experiència viva, profunda i personal, de caràcter generalment afectiu, que comporta una mena d’identificació íntima entre l’objecte experimentat i el subjecte.

■ vivència

femení filosofia i psicologia Experiència viva, profunda i personal, de caràcter generalment afectiu, que comporta una mena d’identificació íntima entre l’objecte experimentat i el subjecte
Informació complementària
Traducció