Es mostren 88940 resultats

■ vocalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocalitzar</title>

Etimologia: de vocal 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu fonètica, fonologia Canviar en una vocal.
  2. intransitiu
    1. Proferir sons vocals.
    2. especialment música Fer exercicis de vocalització.
  3. intransitiu Articular correctament els sons fònics d’un text, d’un discurs, etc., per facilitar-ne la comprensió. Aquell professor no vocalitza bé i costa d’entendre’l.

■ vocalitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Canviar en una vocal intransitiu Proferir sons vocals especialment música Fer exercicis de vocalització intransitiu Articular correctament els sons fònics d’un text, d’un discurs, etc, per facilitar-ne la comprensió Aquell professor no vocalitza bé i costa d’entendre’l
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocalment

■ vocalment

adverbi Amb la veu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vocaloide


<title type="display">vocaloide</title>

Partició sil·làbica: vo_ca_loi_de
masculí fonètica, fonologia Terme, emprat per L. Bloomfield, per a designar les sonants capaces de comparèixer com a nucli sil·làbic en posició tònica.

vocaloide

masculí fonètica, fonologia Terme, emprat per L Bloomfield, per a designar les sonants capaces de comparèixer com a nucli sillàbic en posició tònica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocatiu
| vocativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocatiu</title>

Partició sil·làbica: vo_ca_tiu
Etimologia: del ll. vocativus, -a, -um, íd. 1a font: 1371
    gramàtica
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vocatiu. Forma vocativa.
    2. masculí Nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada.
  2. masculí En les llengües que tenen declinació, cas que expressa la interpel·lació directa d’una persona o cosa.

■ vocatiu
| vocativa

gramàtica adjectiu Relatiu o pertanyent al vocatiu Forma vocativa masculí Nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada masculí En les llengües que tenen declinació, cas que expressa la interpellació directa d’una persona o cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vociferació

■ vociferació

femení Acció de vociferar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vociferant

■ vociferant

adjectiu Que vocifera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vociferar

■ vociferar

verb intransitiu Parlar a grans crits Els dos veïns que discutien només vociferaven no s’hi podia raonar transitiu Vociferar injúries
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vodevil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vodevil</title>

Etimologia: del fr. vaudeville ‘cançó de circumstàncies’, alteració de Vau-de-vire, regió de Calvados, a la Normandia, d’on era oriünd el cançonetista del s. XV Olivier Basselin
masculí teatre Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic.

■ vodevil

masculí teatre Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vodevilesc
| vodevilesca

vodevilesc
| vodevilesca

adjectiu Relatiu o pertanyent al vodevil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vodka


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vodka</title>

Etimologia: del rus vodka, íd., dimin. de voda ‘aigua’
masculí o femení alimentació, indústries alimentàries Beguda espirituosa neutra obtinguda per destil·lació o rectificació, o ambdues coses alhora, de mosts procedents de la fermentació alcohòlica de patates, o de sègol o altres cereals.

■ vodka

masculí o femení alimentació, indústries alimentàries Beguda espirituosa neutra obtinguda per destillació o rectificació, o ambdues coses alhora, de mosts procedents de la fermentació alcohòlica de patates, o de sègol o altres cereals
Traducció