Es mostren 88954 resultats

■ vocàlic
| vocàlica

■ vocàlic
| vocàlica

adjectiu fonètica, fonologia Relatiu o pertanyent a les vocals De la natura de les vocals Que consta de vocals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocalisme

■ vocalisme

masculí fonètica, fonologia Sistema vocàlic d’una llengua, d’una família o d’un grup de llengües o d’una etapa fonològica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocalista

■ vocalista

masculí i femení espectacles Cantant d’un grup musical o d’una orquestra de ball
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocalització</title>

Partició sil·làbica: vo_ca_lit_za_ci_ó
Etimologia: de vocalitzar
    femení
    1. Acció de vocalitzar;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.
  3. música Exercici de música vocal, sense text i sense solfejar les notes, sinó emprant únicament les vocals, concebut per a donar agilitat a la veu.

■ vocalització

femení Acció de vocalitzar l’efecte fonètica, fonologia Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid música Exercici de música vocal, sense text i sense solfejar les notes, sinó emprant únicament les vocals, concebut per a donar agilitat a la veu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocalitzar</title>

Etimologia: de vocal 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu fonètica, fonologia Canviar en una vocal.
  2. intransitiu
    1. Proferir sons vocals.
    2. especialment música Fer exercicis de vocalització.
  3. intransitiu Articular correctament els sons fònics d’un text, d’un discurs, etc., per facilitar-ne la comprensió. Aquell professor no vocalitza bé i costa d’entendre’l.

■ vocalitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Canviar en una vocal intransitiu Proferir sons vocals especialment música Fer exercicis de vocalització intransitiu Articular correctament els sons fònics d’un text, d’un discurs, etc, per facilitar-ne la comprensió Aquell professor no vocalitza bé i costa d’entendre’l
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocalment

■ vocalment

adverbi Amb la veu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vocaloide


<title type="display">vocaloide</title>

Partició sil·làbica: vo_ca_loi_de
masculí fonètica, fonologia Terme, emprat per L. Bloomfield, per a designar les sonants capaces de comparèixer com a nucli sil·làbic en posició tònica.

vocaloide

masculí fonètica, fonologia Terme, emprat per L Bloomfield, per a designar les sonants capaces de comparèixer com a nucli sillàbic en posició tònica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocatiu
| vocativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocatiu</title>

Partició sil·làbica: vo_ca_tiu
Etimologia: del ll. vocativus, -a, -um, íd. 1a font: 1371
    gramàtica
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vocatiu. Forma vocativa.
    2. masculí Nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada.
  2. masculí En les llengües que tenen declinació, cas que expressa la interpel·lació directa d’una persona o cosa.

■ vocatiu
| vocativa

gramàtica adjectiu Relatiu o pertanyent al vocatiu Forma vocativa masculí Nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada masculí En les llengües que tenen declinació, cas que expressa la interpellació directa d’una persona o cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vociferació

■ vociferació

femení Acció de vociferar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vociferant

■ vociferant

adjectiu Que vocifera
Traducció