Es mostren 88940 resultats

■ vodú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vodú</title>

Etimologia: del crioll haitià vodou, vodun, d’origen africà, afí al mot vodû ‘esperit’ d’una llengua de l’Àfrica occidental
    [plural vodús]
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vodú o als vodús.
  2. masculí religió i etnografia Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del sud dels Estats Units d’Amèrica, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió.
  3. masculí i femení Seguidor del vodú.
  4. mort vodú psicologia Fenomen de mort sobtada que es dona en certs pobles primitius (sobretot entre els vodús) que creuen que la persona que viola un tabú resta embruixada i, en no poder suportar aquest estat de desesperació, desitja de morir com més aviat millor, i de fet mor.

■ vodú

plural vodús adjectiu Relatiu o pertanyent al vodú o als vodús masculí religió i etnografia Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del sud dels Estats Units d’Amèrica, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió masculí i femení Seguidor del vodú mort vodú psicologia Fenomen de mort sobtada que es dona en certs pobles primitius sobretot entre els vodús que creuen que la persona que viola un tabú resta embruixada i, en no poder suportar aquest estat de desesperació, desitja de morir com més aviat millor, i de fet mor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voga</title>

Homòfon: boga
Etimologia: en el sentit de ‘moda’, del fr. vogue, sorgit probablement de la frase voguer à pleines voiles ‘navegar a tota vela’, d’on ‘tenir èxit’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. nàutica
    1. Acció de vogar o remar.
    2. donar la voga Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, talment que tots es moguin al mateix ritme.
  2. estar en voga (alguna cosa) figuradament Gaudir de l’acceptació general.

■ voga

femení nàutica Acció de vogar o remar donar la voga Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, talment que tots es moguin al mateix ritme estar en voga alguna cosa figuradament Gaudir de l’acceptació general
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogada

■ vogada

femení nàutica Acció de vogar per extensió Camí que fa una embarcació empesa per la força d’un sol cop de rems
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogador
| vogadora

■ vogador
| vogadora

masculí i femení nàutica Persona que voga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogament

vogament

masculí nàutica Acció de vogar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogant


<title type="display">vogant</title>

Etimologia: del fr. voguant, íd.
adjectiu heràldica Dit de la nau sobre l’aigua amb les veles desplegades o els rems dins l’aigua.

vogant

adjectiu heràldica Dit de la nau sobre l’aigua amb les veles desplegades o els rems dins l’aigua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogar</title>

Homòfon: bogar
Etimologia: probablement ll. vocare ‘cridar’, de l’acció de cridar als remadors d’una barca perquè voguin alhora i amb força 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. intransitiu nàutica
    1. Remar.
    2. per extensió Navegar al rem. Tot de barquetes vogaven d’ací d’allà.
  2. intransitiu per analogia Moure’s per l’aigua o per l’aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems. Les orenetes vogaven entorn en cercles concèntrics.
  3. transitiu per extensió
    1. nàutica Vogar els rems, la barca.
    2. per analogia Brandar, gronxar. Vogar les campanes. Vogar el bressol.

■ vogar

verb intransitiu nàutica Remar per extensió Navegar al rem Tot de barquetes vogaven d’ací d’allà intransitiu per analogia Moure’s per l’aigua o per l’aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems Les orenetes vogaven entorn en cercles concèntrics transitiu per extensió nàutica Vogar els rems, la barca per analogia Brandar, gronxar Vogar les campanes Vogar el bressol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogi</title>

Homòfon: bogi
Etimologia: v. vogir 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí
  1. Volt, circumferència, perifèria, d’alguna cosa. El vogi d’una brancada. El vogi d’una xemeneia. Té sis pams de vogi.
  2. tecnologia Argue.
  3. Camí que segueix l’animal que dona voltes a una sínia, un trull, etc.

■ vogi

masculí Volt, circumferència, perifèria, d’alguna cosa El vogi d’una brancada El vogi d’una xemeneia Té sis pams de vogi tecnologia Argue Camí que segueix l’animal que dona voltes a una sínia, un trull, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogidor
| vogidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogidor</title>

Etimologia: de vogir
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que vogeix amb la serra de vogir.
  2. masculí indústria tèxtil Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà.

■ vogidor
| vogidora

masculí i femení oficis manuals Persona que vogeix amb la serra de vogir masculí indústria tèxtil Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogir</title>

Etimologia: germà de l’it. vòlgere, d’origen incert, relacionat amb el ll. vŏlvĕre ‘girar; tombar’; el substantiu vogi (que no és postverbal de vogir) sembla suposar una base preromana vugeio- ‘girar’, i aquesta mateixa i la base indoeur. uolg- ‘fer girar’, s’hi pogueren fusionar per donar vogir 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb transitiu
  1. Recórrer la perifèria d’alguna cosa. Vogírem tota l’illa velejant.
  2. Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació. Vogir un argue.
  3. Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc. La ciutat de Troia vogia tres-centes milles.
  4. tecnologia
    1. Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla.
    2. Trepar.

■ vogir

verb transitiu Recórrer la perifèria d’alguna cosa Vogírem tota l’illa velejant Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació Vogir un argue Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc La ciutat de Troia vogia tres-centes milles tecnologia Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla Trepar
Informació complementària
Traducció