Es mostren 88939 resultats

vogtat

vogtat

vogul


<title type="display">vogul</title>

Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als voguls o a llur idioma.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble, anomenat també mansi, pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins el territori autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia.
  3. masculí lingüística Llengua pertanyent al subgrup úgric de la família lingüística uraliana, parlada al territori autònom dels Khantis i dels Mansis; és anomenada també mansi.

vogul

voivoda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voivoda</title>

Accessory
Partició sil·làbica: voi_vo_da
Body
    masculí
  1. història Als països eslaus, nom donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris.
  2. dret administratiu En la divisió territorial de Polònia, governador d’un voivodat.

voivoda

voivodat


<title type="display">voivodat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: voi_vo_dat
Body
    masculí
  1. història
    1. Càrrec o dignitat de voivoda.
    2. Temps que dura el govern d’un voivoda.
    3. Territori governat per un voivoda.
  2. geografia administrativa Divisió administrativa de primer ordre de la República Socialista de Polònia.

voivodat

voivodina

voivodina

vol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vol</title>

Accessory
Homòfon: bol, volt
Etimologia: de volar 1a font: s. XV
Body
    masculí
  1. zoologia
    1. Sistema de locomoció a través de l’aire pròpia de molts insectes i ocells, dels quiròpters, etc.
    2. Conjunt d’animals que volen plegats. Un vol d’orenetes, de llagostes.
    3. per analogia Un vol de peixos.
    4. vol a vela ornitologia Tipus de vol, propi dels ocells més pesants i d’una certa envergadura alar, durant el qual l’animal empra els corrents ascendents d’aire calent i s’hi deixa portar, amb les ales desplegades i sense moure-les.
    5. vol batut ornitologia Tipus de vol durant el qual l’ocell bat d’ales a un ritme més o menys regular.
    6. vol nupcial ornitologia i etologia Vol ritualitzat que algunes espècies d’ocells efectuen durant la parada nupcial.
    7. vol planat ornitologia Tipus de vol durant el qual l’ocell se sosté en l’aire i avançant amb les ales esteses i quietes després d’haver pres impuls mitjançant el vol batut.
    8. vol vibrat (o estacionari) entomologia Tipus de vol propi dels insectes, semblant al vol batut dels ocells, però a un ritme molt més accelerat, que permet a l’animal de romandre suspès, mantenint-se en vol, però sense avançar.
  2. aeronàutica
    1. Moviment d’un aerodina en l’atmosfera.
    2. Moviment dels aeròstats i dels coets, fins i tot quan la translació d’aquests és efectuada fora de l’atmosfera.
    3. Distància o espai recorregut per una aeronau des de l’envol fins a l’aterratge. La durada d’un vol.
    4. vol a vela Tipus de vol d’un planador o d’un avió amb els motors parats consistent a efectuar grans recorreguts aprofitant els corrents d’aire ascendents.
    5. vol d’ones Tipus de vol d’un planador consistent a aprofitar els moviments ondulatoris de l’atmosfera a més de 3 000 metres.
    6. vol de pendent Tipus de vol d’un planador consistent a elevar-se aprofitant el moviment ascendent del vent quan topa amb els vessants d’una muntanya.
    7. vol planat Tipus de vol d’un planador o d’un avió amb els motors parats consistent a descendir amb l’aire en calma.
    8. vol tèrmic Tipus de vol d’un planador consistent a elevar-se aprofitant el moviment ascensional de l’aire en escalfar-se en contacte amb llocs asolellats o pels fogars d’una aglomeració urbana.
    1. Acció de volar. El vol d’un ocell, d’un avió, d’un projectil. El vol de la fantasia.
    2. especialment Acció de volar d’un punt a un altre; volada. D’un vol va enlairar-se fins al cim del campanar.
    3. alçar (o aixecar) el vol Posar-se a volar.
    4. alçar (o aixecar) el vol figuradament Desaparèixer furtivament d’un lloc.
    5. al vol locució adverbial Fent referència a la manera de caçar un ocell, d’agafar alguna cosa, de disparar, etc., tenir lloc mentre vola l’animal o la cosa que hom caça, agafa, etc. Atrapar mosques al vol. Va encertar la perdiu al vol.
    6. al vol locució adverbial figuradament Fent referència a la manera d’assabentar-se d’alguna cosa, de copsar-ne el sentit, etc., tenir lloc amb una gran llestesa, sense necessitat d’una expressió clara d’allò que hom pervé a saber o entendre. Caçar la notícia al vol.
    7. en un (o d’un) vol figuradament Molt de pressa. Hi vaig en un vol i torno.
    8. prendre (o agafar) el vol Alçar el vol.
    9. prendre vol Envolar-se, especialment una aeronau.
    10. remuntar el vol Volar més alt.
  3. heràldica Figura consistent en dues ales unides per llurs extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.
    1. Toc de campanes en què hom les venta totes alhora i llargament. Llançar les campanes al vol. Un vol de campanes.
    2. llançar les campanes al vol figuradament Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d’alegria, satisfacció, etc.
  4. Amplada d’una peça de roba o d’una part d’un vestit en la part inferior, des del lloc on va ajustada al cos o d’on penja. El vol de les faldilles. El puny recull el vol de la màniga.
  5. moure (o armar) un vol (a algú) Reprendre’l vivament.

vol

vol-au-vent*

vol-au-vent*

volada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volada</title>

Accessory
Homòfon: bolada
Etimologia: de volar 1a font: s. XV
Body
    femení
    1. Acció de volar d’un punt a un altre. La primera volada del colomí. Fer unes volades llarguíssimes.
    2. figuradament Un artista, un projecte, una empresa, d’una gran volada. Té una inspiració d’alta volada.
    3. de la primera volada locució adjectiva figuradament Expressió aplicada a una persona d’edat jovenívola o que encara és novella en alguna cosa.
    4. prendre (o agafar) volada Prendre el vol.
    5. prendre (o agafar) volada figuradament Prendre, un projecte, una empresa, etc., proporcions d’una gran magnitud.
  1. Conjunt d’animals que volen plegats; vol.
  2. construcció i dret català Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc.) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.

volada

Informació complementària

voladís
| voladissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voladís</title>

Accessory
Etimologia: de volar 1a font: s. XX, Ruyra
Body
  1. adjectiu
    1. Susceptible d’ésser emportat fàcilment pel vent. Les voladisses fulles de la tardor.
    2. figuradament Voladissos somnis d’il·lusió.
  2. adjectiu
    1. construcció Que fa volada. Balcó voladís.
    2. per analogia Que surt enfora. Unes celles aspres i voladisses.
  3. femení Munió d’animals o coses volant. Quan la barrinada va detonar, quina voladissa de pardals!

voladís
| voladissa

volador
| voladora

volador
| voladora