Es mostren 88939 resultats

■ volàtil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volàtil</title>

Etimologia: del ll. volatĭlis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Que es pot mantenir enlaire perquè és prou lleuger per a ésser endut per l’aire. Partícules volàtils.
    2. figuradament Mudable, inconstant.
  2. Que s’evapora fàcilment. Una substància volàtil.

■ volàtil

adjectiu Que es pot mantenir enlaire perquè és prou lleuger per a ésser endut per l’aire Partícules volàtils figuradament Mudable, inconstant Que s’evapora fàcilment Una substància volàtil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volatilitat

■ volatilitat

femení Qualitat de volàtil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volatilitzable

■ volatilitzable

adjectiu Que es volatilitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volatilització

■ volatilització

femení Acció de volatilitzar o de volatilitzar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volatilitzar

■ volatilitzar

verb transitiu Transformar un sòlid o un líquid en un vapor o en gas pronominal Volatilitzar-se l’aigua figuradament Desaparèixer, fondre’s Volatilitzar-se els diners
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

volca


<title type="display">volca</title>

Homòfon: bolca
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als volques.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble celta, originari del sud-est de Germània, que s’establí (500 aC) a la Gàl·lia Narbonesa.

volca

adjectiu Relatiu o pertanyent als volques masculí i femení història Individu d’un poble celta, originari del sud-est de Germània, que s’establí 500 aC a la Gàllia Narbonesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volcà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volcà</title>

Homòfon: bolcar
Etimologia: del cast. volcán, i aquest, del ll. Vulcanus ‘déu del foc’, nom aplicat a les illes volcàniques sicilianes de Lípari, anomenades en l’antiguitat Vulcani insulae, on segons la concepció mitològica hi havia la farga del déu Vulcanus; una altra opinió considera el port. volcão com a origen del mot 1a font: 1681, DEst.
    masculí
  1. geologia Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
    1. Nom usat en comparacions o figurativament per a qualificar una persona o un aspecte d’una persona que, pel seu ardor, pel seu dinamisme, per la seva agitació, etc., recorda un volcà en activitat. El seu cor és un volcà. Quina empenta que porta: és un volcà!
    2. sobre un volcà locució adverbial figuradament Expressió usada per a indicar que hom es troba en una situació política o social en què una revolució és imminent, en perill imminent d’algun gros trasbals, etc.

■ volcà

masculí geologia Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra Nom usat en comparacions o figurativament per a qualificar una persona o un aspecte d’una persona que, pel seu ardor, pel seu dinamisme, per la seva agitació, etc, recorda un volcà en activitat El seu cor és un volcà Quina empenta que porta és un volcà sobre un volcà locució adverbial figuradament Expressió usada per a indicar que hom es troba en una situació política o social en què…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volcànic
| volcànica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volcànic</title>

Etimologia: de volcà 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu geologia
  1. Relatiu o pertanyent als volcans.
  2. Dit de les regions o zones caracteritzades per la presència de volcans.
    1. Dit dels productes originats pel vulcanisme i que hi van associats.
    2. petrografia Dit de la roca originada com a conseqüència del refredament de les roques en estat de fusió que han sortit per la xemeneia volcànica.

■ volcànic
| volcànica

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent als volcans Dit de les regions o zones caracteritzades per la presència de volcans Dit dels productes originats pel vulcanisme i que hi van associats petrografia Dit de la roca originada com a conseqüència del refredament de les roques en estat de fusió que han sortit per la xemeneia volcànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volcanicitat

■ volcanicitat

femení petrografia Caràcter de les roques volcàniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volea</title>

Partició sil·làbica: vo_le_a
Etimologia: probablement del fr. ant. i modern volée ‘bandada d’ocells; captura d’ocells; cop de volea’; l’epèntesi de -i- que la parla popular sol fer en el hiat -ea- (ideia, teiatre, etc.) degué originar el derivat voleiar; boleia i der. són variants gràfiques, reflexos de pronúncies dialectals diferents 1a font: s. XIX
    femení
    1. Cop donat a alguna cosa mentre és enlaire, abans que, en la seva caiguda, toqui a terra.
    2. esports En alguns jocs de pilota, cop que el jugador dona a la pilota —amb la mà, la pala o la raqueta— sense esperar que toqui a terra. Tornar la pilota de volea.
    3. mitja volea esports Cop que el jugador dona a la pilota després d’haver tocat a terra, però quan tot just comença el seu bot.
  2. Cop violent amb la mà.

■ volea

femení Cop donat a alguna cosa mentre és enlaire, abans que, en la seva caiguda, toqui a terra esports En alguns jocs de pilota, cop que el jugador dona a la pilota —amb la mà, la pala o la raqueta— sense esperar que toqui a terra Tornar la pilota de volea mitja volea esports Cop que el jugador dona a la pilota després d’haver tocat a terra, però quan tot just comença el seu bot Cop violent amb la mà
Traducció