Es mostren 88939 resultats

vòlei

vòlei

masculí esports Voleibol vòlei platja Voleibol de platja
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voleiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voleiar</title>

Partició sil·làbica: vo_le_iar
Etimologia: v. volea 1a font: s. XIX
    verb
  1. transitiu Fer donar un o més tombs enlaire (a algú o alguna cosa). Voleiar una moneda per fer cara o creu. Un cavall que a vegades voleia el genet.
  2. intransitiu Mantenir-se i moure’s en l’aire, per la força mateixa de l’aire, una cosa que presenta una superfície molt gran relativament a la seva massa. El full de paper voleiava pel carrer.

■ voleiar

verb transitiu Fer donar un o més tombs enlaire a algú o alguna cosa Voleiar una moneda per fer cara o creu Un cavall que a vegades voleia el genet intransitiu Mantenir-se i moure’s en l’aire, per la força mateixa de l’aire, una cosa que presenta una superfície molt gran relativament a la seva massa El full de paper voleiava pel carrer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voleibol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voleibol</title>

Partició sil·làbica: vo_lei_bol
Etimologia: de l’angl. nord-americà volley-ball, nom donat a l’esport inventat el 1895 per William G. Morgan, comp. de l’angl. volley ‘volea’, i aquest, del fr. volée, íd., i ball ‘pilota’
    masculí esports
  1. Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista.
  2. voleibol de platja Modalitat de voleibol que es juga amb equips de dos jugadors i que es practica en un camp delimitat a la sorra de la platja per una cinta que assenyala les línies de fons i les laterals.

■ voleibol

masculí esports Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista voleibol de platja Modalitat de voleibol que es juga amb equips de dos jugadors i que es practica en un camp delimitat a la sorra de la platja per una cinta que assenyala les línies de fons i les laterals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volejador
| volejadora

■ volejador
| volejadora

masculí i femení Persona que caça els ocells al vol
Gran Diccionari de la llengua catalana

volèmia

volèmia

femení fisiologia animal Volum de la sang d’un organisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volença</title>

Etimologia: de voler1 1a font: s. XV, Ausiàs
    femení
    1. Acció de voler; voluntat.
    2. estar a la volença (d’algú) Estar a la seva disposició.
  2. especialment
    1. Acció de voler bé o mal a algú. D’aquell fet van néixer males volences.
    2. especialment Bona volença; afecte. La gran volença que li porta.

■ volença

femení Acció de voler voluntat estar a la volença d’algú Estar a la seva disposició especialment Acció de voler bé o mal a algú D’aquell fet van néixer males volences especialment Bona volença afecte La gran volença que li porta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volenter
| volentera

■ volenter
| volentera

adjectiu Volenterós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volenterós
| volenterosa

■ volenterós
| volenterosa

adjectiu Que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volenterosament

■ volenterosament

adverbi De bon grat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volenterositat

■ volenterositat

femení Qualitat de volenterós
Traducció