Es mostren 88954 resultats

volgià
| volgiana


<title type="display">volgià</title>

Partició sil·làbica: vol_gi_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al volgià.
  2. masculí Estatge equivalent al titonià, comprès entre el kimmeridgià i el berriasià.

volgià
| volgiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al volgià masculí Estatge equivalent al titonià, comprès entre el kimmeridgià i el berriasià
Gran Diccionari de la llengua catalana

volgudament

volgudament

adverbi Expressament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voliac

■ voliac

masculí zoologia Ratapinyada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voliaina

■ voliaina

femení Volva entomologia Papallona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voliana

■ voliana

femení Voliaina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volició

■ volició

femení filosofia i psicologia Acte de voluntat Voluntat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

volinià
| voliniana


<title type="display">volinià</title>

Partició sil·làbica: vo_li_ni_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Volínia o als seus habitants.
  2. masculí i femení història Individu d’un antic poble eslau establert a la regió que en prengué el nom.

volinià
| voliniana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Volínia o als seus habitants masculí i femení història Individu d’un antic poble eslau establert a la regió que en prengué el nom
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volior


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volior</title>

Partició sil·làbica: vo_li_or
Etimologia: d’una alteració de bonior (bonió) per influx de vol i voliaina 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
  1. Munió d’éssers voladors en moviment per l’aire. Els ocells s’aixecaven de les mates a voliors.
  2. per analogia Aquella volior de mantellines i caputxes blanques.

■ volior

femení Munió d’éssers voladors en moviment per l’aire Els ocells s’aixecaven de les mates a voliors per analogia Aquella volior de mantellines i caputxes blanques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volitiu
| volitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volitiu</title>

Partició sil·làbica: vo_li_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del b. ll. volitio, -ōnis ‘volició’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent a la volició, a la voluntat.
  2. gramàtica Dit de la forma o construcció verbal que expressa la voluntat del subjecte: Faci’s la vostra voluntat.

■ volitiu
| volitiva

adjectiu filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent a la volició, a la voluntat gramàtica Dit de la forma o construcció verbal que expressa la voluntat del subjecte Faci’s la vostra voluntat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

voloní
| volonina

voloní
| volonina

adjectiu i masculí i femení Del Voló Rosselló