Es mostren 88939 resultats

■ volterià
| volteriana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volterià</title>

Partició sil·làbica: vol_te_ri_à
Etimologia: de Voltaire, sobrenom amb què és conegut l’escriptor i pensador francès François-Marie Arouet (1694-1778)
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Voltaire o al volterianisme.
  2. adjectiu
    1. Característic del pensament i del caràcter de Voltaire. Un esperit volterià. Polemitzar amb ironia volteriana.
    2. per extensió Que té una actitud escèptica, sarcàsticament irreverent.
  3. masculí i femení Seguidor del volterianisme.

■ volterià
| volteriana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Voltaire o al volterianisme adjectiu Característic del pensament i del caràcter de Voltaire Un esperit volterià Polemitzar amb ironia volteriana per extensió Que té una actitud escèptica, sarcàsticament irreverent masculí i femení Seguidor del volterianisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

volterianisme


<title type="display">volterianisme</title>

Partició sil·làbica: vol_te_ri_a_nis_me
    masculí
  1. filosofia Pensament de Voltaire i dels seus deixebles.
  2. per extensió Esperit d’incredulitat o irreverència, manifestat amb sarcasme o ironia.

volterianisme

masculí filosofia Pensament de Voltaire i dels seus deixebles per extensió Esperit d’incredulitat o irreverència, manifestat amb sarcasme o ironia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voltímetre

■ voltímetre

masculí metrologia electrotècnia Aparell per a mesurar tensions en volts voltímetre electrònic electrònica Voltímetre proveït d’un amplificador amb tubs o transistors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vòltmetre

vòltmetre

masculí Voltímetre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voltor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voltor</title>

Etimologia: del ll. vŭltŭrius, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí ornitologia
  1. Ocell de la família dels vultúrids (Gyps fulvus), de color bru rogenc i rossenc, amb un collar de plomes al coll blanquinós, que habita a les serralades africanes i al sud d’Europa.
  2. voltor comú Voltor.
  3. voltor negre Ocell de la família dels vultúrids (Aegypius monachus), de color bru fosc i amb el plomissol del cap i el coll grisenc i amb clapes fosques al cap, i que actualment és en perill d’extinció.
  4. voltor reial Rei dels zopilots.

■ voltor

masculí ornitologia Ocell de la família dels vultúrids Gyps fulvus , de color bru rogenc i rossenc, amb un collar de plomes al coll blanquinós, que habita a les serralades africanes i al sud d’Europa voltor comú Voltor voltor negre Ocell de la família dels vultúrids Aegypius monachus , de color bru fosc i amb el plomissol del cap i el coll grisenc i amb clapes fosques al cap, i que actualment és en perill d’extinció voltor reial Rei dels zopilots
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voltzials

■ voltzials

femení botànica plural Ordre de coniferofitins fòssils, considerats els avantpassats de les coníferes actuals, que visqueren del permià al triàsic singular Coniferofití de l’ordre de les voltzials
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volubilitat

■ volubilitat

femení Qualitat de voluble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voluble</title>

Etimologia: del ll. volubĭlis, íd. 1a font: c. 1400
    adjectiu
    1. Que gira fàcilment.
    2. especialment i figuradament Mudable, inconstant. La voluble fortuna. Una persona, un caràcter, voluble.
  2. botànica Dit de la planta enfiladissa que s’entortolliga en el suport, en hèlix.

■ voluble

adjectiu Que gira fàcilment especialment i figuradament Mudable, inconstant La voluble fortuna Una persona, un caràcter, voluble botànica Dit de la planta enfiladissa que s’entortolliga en el suport, en hèlix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volublement

■ volublement

adverbi D’una manera voluble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volum</title>

Etimologia: del ll. volūmen, -ĭnis ‘rotllo manuscrit; volum; embalum’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
    1. codicologia i paleografia Conjunt de tires de papir o de pergamí enrotllades per a escriure-hi un text continu en columnes que se succeeixen seguint el sentit de la llargada.
    2. per extensió Reunió de fulls manuscrits o impresos enquadernats junts, sia una obra sola, sia part d’una obra o diferents obres. Les obres completes reunides en un volum. Ha escrit molts volums d’història. Una obra de sis volums.
    3. documentació Unitat bibliogràfica.
    1. Porció d’espai ocupada per un cos. Les cadires plegades ocupen poc volum.
    2. geometria Porció de l’espai ocupada per un cos.
    3. geometria Grandor o mesura d’aquesta porció.
    1. Quantitat global d’una cosa. Volum de suro. El volum de població més gran de seixanta-cinc anys.
    2. economia Suma o conjunt total de cadascuna de les diverses magnituds o activitats econòmiques.
    3. volum corpuscular mitjà fisiologia animal Volum mitjà corresponent a un eritròcit.
    4. volum específic física Magnitud, inversa de la densitat, que expressa l’espai ocupat per la unitat de massa.
    5. volum específic crític física En un sistema termodinàmic, volum específic del punt crític.
    6. volum globular fisiologia animal Hematòcrit.
    7. volum molar física Volum ocupat per la molècula gram d’un gas.
    8. volum per minut fisiologia animal Quantitat de sang impel·lida pel cor en un minut.
    9. volum plasmàtic fisiologia animal Volum de plasma sanguini no intersticial.
    10. volum residual fisiologia animal Volum d’aire que resta en els pulmons després de l’expiració màxima.
    11. volum sanguini fisiologia animal Volèmia.
  4. figuradament
    1. Potència, intensitat, de la veu, d’un so, etc.
    2. electroacústica Magnitud que fa referència a l’amplitud d’una ona sonora o nivell de so.
    3. control de volum electroacústica Dispositiu per a controlar i regular el volum d’un amplificador d’audiofreqüència.
    4. unitat de volum electroacústica Unitat de mesura del volum.
    5. volum sonor física i acústica Intensitat sonora.

■ volum

masculí codicologia i paleografia Conjunt de tires de papir o de pergamí enrotllades per a escriure-hi un text continu en columnes que se succeeixen seguint el sentit de la llargada per extensió Reunió de fulls manuscrits o impresos enquadernats junts, sia una obra sola, sia part d’una obra o diferents obres Les obres completes reunides en un volum Ha escrit molts volums d’història Una obra de sis volums documentació Unitat bibliogràfica Porció d’espai ocupada per un cos Les cadires plegades ocupen poc volum geometria Porció de l’espai ocupada per un cos geometria Grandor o mesura d’aquesta…
Informació complementària
Traducció