Es mostren 88959 resultats

voltamperomètric
| voltamperomètrica

voltamperomètric
| voltamperomètrica

voltant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voltant</title>

Accessory
Etimologia: de voltar 1a font: c. 1800
Body
    masculí
    1. Espai que hi ha al volt d’algú o d’alguna cosa. Les cases del voltant de la plaça. L’avioneta volava al voltant del poble. L’hort té arbres tot al voltant.
    2. figuradament Tot gira al voltant d’ell.
  1. plural Llocs que són al voltant o molt propers. Els voltants de Palafrugell.

voltant

voltar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voltar</title>

Accessory
Etimologia: de volt1 1a font: s. XV
Body
    verb
    1. intransitiu Girar, fer voltes. La Terra volta entorn del Sol. La roda voltava i voltava.
    2. transitiu Almenys ha voltat el brollador deu vegades.
  1. intransitiu Apartar-se del camí recte, fer volta. Anem a voltar pel camí de dalt. El camí volta per darrere el bosc.
    1. intransitiu Anar d’ací d’allà, passejar-se per un lloc, fer-hi voltes. Ha voltat per tot Europa. Es passa el dia voltant pel carrer.
    2. transitiu Cercant la botiga més barata, hem voltat tot el barri.
  2. transitiu Envoltar. Voltar de muralles una ciutat.

voltar

voltat
| voltada

voltat
| voltada

voltatge

voltatge

voltcoulomb

voltcoulomb

volteig

volteig

voltejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voltejar</title>

Accessory
Etimologia: de voltar 1a font: 1490, Tirant
Body
    verb
    1. intransitiu voltar 1, 3 i 4.
    2. transitiu Hem anat voltejant tot el port.
    3. intransitiu Sonar les campanes giravoltant.
    4. transitiu Fer sonar (les campanes) fent-les giravoltar.
  1. intransitiu especialment Fer giravolts o salts acrobàtics. El vehicle accidentat voltejà dos cops abans d’aturar-se. L’acròbata anava d’un trapezi a l’altre voltejant.
  2. intransitiu nàutica Navegar una embarcació fent ziga-zagues.

voltejar

voltera

voltera

volterià
| volteriana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volterià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vol_te_ri_à
Etimologia: de Voltaire, sobrenom amb què és conegut l’escriptor i pensador francès François-Marie Arouet (1694-1778)
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Voltaire o al volterianisme.
  2. adjectiu
    1. Característic del pensament i del caràcter de Voltaire. Un esperit volterià. Polemitzar amb ironia volteriana.
    2. per extensió Que té una actitud escèptica, sarcàsticament irreverent.
  3. masculí i femení Seguidor del volterianisme.

volterià
| volteriana

Traducció