Es mostren 88959 resultats

■ vòrtex


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vòrtex</title>

Etimologia: del ll. vortex, -ĭcis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. hidràulica Remolí que és format en una massa de fluid animada d’un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons.
  2. vòrtex de cicló meteorologia Ull de cicló.

■ vòrtex

masculí hidràulica Remolí que és format en una massa de fluid animada d’un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons vòrtex de cicló meteorologia Ull de cicló
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vorticel·la

■ vorticel·la

femení zoologia Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, de la família dels vorticèllids Vorticella sp , integrat per un gran nombre d’espècies, totes solitàries i comunes a les aigües dolces
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vorticèl·lids


<title type="display">vorticèl·lids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, que inclou la vorticel·la i espècies afins.
  2. singular Protozou de la família dels vorticèl·lids.

vorticèl·lids

masculí zoologia plural Família de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, que inclou la vorticella i espècies afins singular Protozou de la família dels vorticèllids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vorticisme

■ vorticisme

masculí art i literatura Moviment intellectual i artístic nascut a Anglaterra amb caràcter polèmic i amb projectes de renovació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vorticitat

■ vorticitat

femení Circulació de l’aire al voltant d’un eix hidràulica i meteorologia Magnitud que mesura el moviment de rotació de les partícules d’un fluid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vós


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vós</title>

Homòfon: boç
Etimologia: del ll. vōs ‘vosaltres’ 1a font: s. XIV, Llull
pronom Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc. Beneita sou Vós entre totes les dones.

■ vós

pronom Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc Beneita sou Vós entre totes les dones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vos


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vos</title>

Etimologia: del ll. vōs (acusatiu), íd. 1a font: s. XIV, Llull
pronom Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal. S’esforcen a donar-vos la raó. Estimeu-vos els uns als altres. Emporteu-vos-el.

■ vos

pronom Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal S’esforcen a donar-vos la raó Estimeu-vos els uns als altres Emporteu-vos-el
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vosaltres


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vosaltres</title>

Partició sil·làbica: vos_al_tres
Etimologia: de vós i altres, composició sorgida per a distingir més bé l’interlocutor sing., expressat amb vós, tractament de cortesia’, de l’interlocutor pl.; per analogia amb vosaltres es formà nosaltres per emfatitzar l’oposició entre la persona a qui es parla i el grup al qual pertany el qui parla
pronom Pronom personal de segona persona del plural.

■ vosaltres

pronom Pronom personal de segona persona del plural
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vostè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vostè</title>

Etimologia: contracció, en parlar ràpid i relaxat, de vostra mercè 1a font: s. XVI
pronom [plural vostès] Pronom personal de segona persona que substitueix tu, vós i vosaltres o hi alterna com a tractament més distant i sever. Vostè m’ho ha dit. Vostès no hi eren.

■ vostè

pronom plural vostès Pronom personal de segona persona que substitueix tu , vós i vosaltres o hi alterna com a tractament més distant i sever Vostè m’ho ha dit Vostès no hi eren
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vostre
| vostra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vostre</title>

Etimologia: del ll. voster, -tra, -trum, íd., der. de vos ‘vosaltres’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. pronom
    1. Possessiu de segona persona del plural: de vosaltres o de vós.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, de vosaltres o de vós. Davant vostre. Al costat vostre.
    3. la vostra La vostra voluntat, opinió, el vostre interès, etc. Sempre voleu fer la vostra. Digueu-hi la vostra.
    4. una (o alguna) de les vostres Una malifeta, una entremaliadura. Per la cara que feu, segur que ja n’heu fet alguna de les vostres.
  2. [usat precedint formes de tractament especials, quan hom s’adreça a qui les rep] Vostra excel·lència. Vostra mercè. Vostra senyoria.

■ vostre
| vostra

adjectiu pronom Possessiu de segona persona del plural de vosaltres o de vós Precedit d’una preposició espacial o temporal, de vosaltres o de vós Davant vostre Al costat vostre la vostra La vostra voluntat, opinió, el vostre interès, etc Sempre voleu fer la vostra Digueu-hi la vostra una o alguna de les vostres Una malifeta, una entremaliadura Per la cara que feu, segur que ja n’heu fet alguna de les vostres usat precedint formes de tractament especials, quan hom s’adreça a qui les rep Vostra excellència Vostra mercè Vostra senyoria
Traducció