Es mostren 88934 resultats

■ vulcanòleg | vulcanòloga

vulcanòleg

Etimologia: de vulcano- i -leg
masculí i femení geografia física Persona versada en l’estudi dels volcans i del vulcanisme en general.

■ vulcanòleg | vulcanòloga

masculí i femení geografia física Persona versada en l’estudi dels volcans i del vulcanisme en general
Traducció

■ vulcanologia

vulcanologia

Partició sil·làbica: vul_ca_no_lo_gi_a
Etimologia: de vulcano- i -logia
femení geografia física Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics.

■ vulcanologia

femení geografia física Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics
Traducció

■ vulgar

vulgar

Etimologia: del ll. vulgaris, íd., der. de vulgus ‘multitud, gent vulgar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc., pel comú dels homes. La nova religió incorporà creences vulgars.
    2. especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat. Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau”.
    3. llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
    4. llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí col·loquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents.
    5. llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment, llengua col·loquial, corrent o conversacional.
    6. mot vulgar lingüística Mot popular.
  2. adjectiu pejorativament
    1. Relatiu o pertanyent a la gent comuna, en contraposició a la cultivada, refinada. Emprar expressions vulgars. Un gust molt vulgar.
    2. Que res no distingeix del comú dels homes. Un vulgar treballador.
    3. per extensió Que res no distingeix de les coses de la mateixa espècie. No és cap topazi, sinó quars vulgar.
  3. masculí
    1. Comú dels homes. Ja ho diu el vulgar: qui paga, mana.
    2. Conjunt de la gent vulgar.

■ vulgar

adjectiu Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc, pel comú dels homes La nova religió incorporà creences vulgars especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau” llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí colloquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment…
Informació complementària
Traducció

■ vulgarisme

vulgarisme

Etimologia: de vulgar 1a font: 1917, DOrt.
masculí lingüística Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar, no admès en la llengua normativa. Ex.: sapigut per sabut, crusos per crus, havés per hagués.

■ vulgarisme

masculí lingüística Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar, no admès en la llengua normativa Ex sapigut per sabut , crusos per crus , havés per hagués
Traducció

■ vulgaritat

vulgaritat

Etimologia: del ll. vulgarĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Qualitat de vulgar. Cercar expressament la vulgaritat.
  2. Dita que manca de novetat, d’importància, de distinció. No dir sinó vulgaritats.

■ vulgaritat

femení Qualitat de vulgar Cercar expressament la vulgaritat Dita que manca de novetat, d’importància, de distinció No dir sinó vulgaritats
Informació complementària
Traducció

■ vulgaritzable

vulgaritzable

Etimologia: de vulgaritzar
adjectiu Susceptible d’ésser vulgaritzat.

■ vulgaritzable

adjectiu Susceptible d’ésser vulgaritzat
Traducció

■ vulgarització

vulgarització

Partició sil·làbica: vul_ga_rit_za_ci_ó
Etimologia: de vulgaritzar
femení Acció de vulgaritzar.

■ vulgarització

femení Acció de vulgaritzar
Traducció

■ vulgaritzador | vulgaritzadora

vulgaritzador

Etimologia: de vulgaritzar
adjectiu i masculí i femení Que vulgaritza.

■ vulgaritzador | vulgaritzadora

adjectiu i masculí i femení Que vulgaritza
Traducció

■ vulgaritzar

vulgaritzar

Etimologia: de vulgar 1a font: c. 1400, Canals
    verb transitiu
  1. Fer vulgar.
  2. especialment Difondre coneixences exposant-les d’una manera entenedora per al comú de la gent. Vulgaritzar les darreres teories científiques.
  3. especialment Traduir en llengua vulgar.

■ vulgaritzar

verb transitiu Fer vulgar especialment Difondre coneixences exposant-les d’una manera entenedora per al comú de la gent Vulgaritzar les darreres teories científiques especialment Traduir en llengua vulgar
Informació complementària
Traducció

■ vulgarment

vulgarment

Etimologia: de vulgar 1a font: s. XIV, Pere III
adverbi D’una manera vulgar.

■ vulgarment

adverbi D’una manera vulgar
Traducció