Es mostren 88940 resultats

■ vulcanista

■ vulcanista

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al vulcanisme masculí i femení geografia física Vulcanòleg geologia Plutonista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanita

■ vulcanita

femení petrografia Roca volcànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulcanització</title>

Partició sil·làbica: vul_ca_nit_za_ci_ó
Etimologia: de vulcanitzar
femení química industrial Tractament que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura.

■ vulcanització

femení química industrial Tractament que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanitzar

■ vulcanitzar

verb transitiu química industrial Sotmetre el cautxú natural o sintètic a vulcanització
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcano-

■ vulcano-

Forma prefixada del mot llatí Vulcanus , que significa ‘Vulcà’, déu del foc Ex vulcanologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanogènic
| vulcanogènica

■ vulcanogènic
| vulcanogènica

adjectiu geologia Dit dels dipòsits minerals que s’originen per descàrrega de fluids hidrotermals en un fons submarí i que encaixen entre roques volcàniques o volcanosedimentàries
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanòleg
| vulcanòloga

■ vulcanòleg
| vulcanòloga

masculí i femení geografia física Persona versada en l’estudi dels volcans i del vulcanisme en general
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanologia

■ vulcanologia

femení geografia física Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulgar</title>

Etimologia: del ll. vulgaris, íd., der. de vulgus ‘multitud, gent vulgar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc., pel comú dels homes. La nova religió incorporà creences vulgars.
    2. especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat. Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau”.
    3. llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
    4. llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí col·loquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents.
    5. llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment, llengua col·loquial, corrent o conversacional.
    6. mot vulgar lingüística Mot popular.
  2. adjectiu pejorativament
    1. Relatiu o pertanyent a la gent comuna, en contraposició a la cultivada, refinada. Emprar expressions vulgars. Un gust molt vulgar.
    2. Que res no distingeix del comú dels homes. Un vulgar treballador.
    3. per extensió Que res no distingeix de les coses de la mateixa espècie. No és cap topazi, sinó quars vulgar.
  3. masculí
    1. Comú dels homes. Ja ho diu el vulgar: qui paga, mana.
    2. Conjunt de la gent vulgar.

■ vulgar

adjectiu Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc, pel comú dels homes La nova religió incorporà creences vulgars especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau” llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí colloquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgarisme

■ vulgarisme

masculí lingüística Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar, no admès en la llengua normativa Ex sapigut per sabut , crusos per crus , havés per hagués
Traducció