adjectiu Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc, pel comú dels homes La nova religió incorporà creences vulgars especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau” llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí colloquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment…
