Es mostren 88939 resultats

■ vulgaritzable

■ vulgaritzable

adjectiu Susceptible d’ésser vulgaritzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgarització

■ vulgarització

femení Acció de vulgaritzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgaritzador
| vulgaritzadora

■ vulgaritzador
| vulgaritzadora

adjectiu i masculí i femení Que vulgaritza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgaritzar

■ vulgaritzar

verb transitiu Fer vulgar especialment Difondre coneixences exposant-les d’una manera entenedora per al comú de la gent Vulgaritzar les darreres teories científiques especialment Traduir en llengua vulgar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgarment

■ vulgarment

adverbi D’una manera vulgar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulnerabilitat

■ vulnerabilitat

femení Qualitat de vulnerable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulnerable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulnerable</title>

Etimologia: del ll. vulnerabĭlis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Susceptible d’ésser vulnerat o ferit. El ferí en l’únic punt vulnerable.
  2. figuradament
    1. Que pot ésser danyat o sofrir perjudici. Un exèrcit vulnerable pels quatre costats.
    2. Susceptible d’ésser afectat, convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc. Ésser vulnerable a la llagoteria.

■ vulnerable

adjectiu Susceptible d’ésser vulnerat o ferit El ferí en l’únic punt vulnerable figuradament Que pot ésser danyat o sofrir perjudici Un exèrcit vulnerable pels quatre costats Susceptible d’ésser afectat, convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc Ésser vulnerable a la llagoteria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulneració

■ vulneració

femení Acció de vulnerar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulnerant

■ vulnerant

adjectiu Que vulnera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulnerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulnerar</title>

Etimologia: del ll. vulnerare, íd., der. de vulnus, -ĕris ‘ferida’ 1a font: c. 1500
    verb transitiu
  1. Ferir.
  2. figuradament
    1. Causar dany o perjudici a algú, sobretot moral. Amb les seves reticències vulnerà l’honra d’aquella dama.
    2. Lesionar, conculcar, una llei, una disposició. Vulnerar el dret d’altri, una llei.

■ vulnerar

verb transitiu Ferir figuradament Causar dany o perjudici a algú, sobretot moral Amb les seves reticències vulnerà l’honra d’aquella dama Lesionar, conculcar, una llei, una disposició Vulnerar el dret d’altri, una llei
Informació complementària
Traducció