Es mostren 88959 resultats

■ vuitantí
| vuitantina

■ vuitantí
| vuitantina

adjectiu i masculí i femení Octogenari masculí numismàtica Moneda d’or del valor de 80 rals de billó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vuitavat
| vuitavada

■ vuitavat
| vuitavada

adjectiu Que té vuit costats o cares
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vuitcentista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vuitcentista</title>

Partició sil·làbica: vuit_cen_tis_ta
Etimologia: de vuit-cents
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al segle XIX. La literatura vuitcentista.
  2. masculí i femení
    1. Persona que ha viscut o ha fet l’obra al segle XIX.
    2. Investigador especialitzat en l’estudi del segle XIX.

■ vuitcentista

adjectiu Relatiu o pertanyent al segle XIX La literatura vuitcentista masculí i femení Persona que ha viscut o ha fet l’obra al segle XIX Investigador especialitzat en l’estudi del segle XIX
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vuitè
| vuitena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vuitè</title>

Partició sil·làbica: vui_tè
Etimologia: de vuit 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 8è 8a] Que, en una sèrie, en té set davant seu, que fa vuit.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vuit parts iguals.
    2. masculí Un vuitè, 1/8.
  3. masculí numismàtica Moneda, poc coneguda i no ben identificada, de la qual es tenen referències per documents del segle XVI.
  4. femení
    1. [generalment amb un valor aproximatiu] Nombre de vuit. Cada dia he de fer una vuitena de viatges.
    2. especialment Junta de vuit persones.
    3. vuitena de forments història Junta de vuit persones nomenada pel Consell de Cent per administrar els forments de la ciutat.
    4. vuitena de guerra història Junta de vuit homes nomenada pel Consell de Cent que tenia per missió assessorar el conseller en cap en temps de guerra.
  5. en vuitè (o simplement vuitè)
    1. Llibre, fullet, etc., de mida igual a la vuitena part d’un plec (entre 20 i 28 cm).
    2. Forma de setze pàgines: vuit de blanc i vuit de retiratge.
  6. vuitens de final esports Fase d’una prova en què competeixen setze esportistes o equips per a classificar-se per als quarts de final.

■ vuitè
| vuitena

adjectiu i masculí i femení símbol 8è 8a Que, en una sèrie, en té set davant seu, que fa vuit adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vuit parts iguals masculí Un vuitè, 1/8 masculí numismàtica Moneda, poc coneguda i no ben identificada, de la qual es tenen referències per documents del segle XVI femení generalment amb un valor aproximatiu Nombre de vuit Cada dia he de fer una vuitena de viatges especialment Junta de vuit persones vuitena de forments història Junta de vuit persones nomenada pel Consell de Cent per administrar els forments de la ciutat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vuitmesó
| vuitmesona

■ vuitmesó
| vuitmesona

adjectiu i masculí i femení Dit de la criatura nada al cap de vuit mesos de gestació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcani-

■ vulcani-

Forma prefixada del mot llatí Vulcanus , que significa ‘Vulcà’, déu del foc Ex vulcaniforme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanià
| vulcaniana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulcanià</title>

Partició sil·làbica: vul_ca_ni_à
Etimologia: del ll. Vulcanus ‘Vulcà’, déu del foc (v. volcà)
adjectiu geologia Dit del tipus d’erupció volcànica de caràcter explosiu i esporàdic, i també del volcà originat per aquesta mena de vulcanisme, format per un con constituït essencialment per material piroclàstic.

■ vulcanià
| vulcaniana

adjectiu geologia Dit del tipus d’erupció volcànica de caràcter explosiu i esporàdic, i també del volcà originat per aquesta mena de vulcanisme, format per un con constituït essencialment per material piroclàstic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanisme

■ vulcanisme

masculí geologia Fenomen geològic consistent en l’erupció de material rocallós fos magma a la superfície de la Terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanista

■ vulcanista

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al vulcanisme masculí i femení geografia física Vulcanòleg geologia Plutonista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulcanita

■ vulcanita

femení petrografia Roca volcànica
Traducció