Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

abrina

<title type="display">abrina</title>

Etimologia: del ll. cient. abr(us precatorius) i -ina

femení

bioquímica

Toxalbúmina molt tòxica, isolada de les granes de la papilionàcia Abrus precatorius.
Aminoàcid natural present en les llavors de la papilionàcia Abrus precatorius.

abrina

femení bioquímica Toxalbúmina molt tòxica, isolada de les granes de la papilionàcia Abrus precatorius Aminoàcid natural present en les llavors de la papilionàcia Abrus precatorius

■ abrinar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrinar-se</title>

Etimologia: de bri

verb pronominal Aprimar-se.

■ abrinat

| abrinada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrinat</title>

Etimologia: de abrinar-se

adjectiu

Dit de la fusta que presenta fibres regulars, sense grops.
Esvelt, alt i prim.
créixer abrinat Créixer prim.

■ abrinat

| abrinada

adjectiu Dit de la fusta que presenta fibres regulars, sense grops Esvelt, alt i prim créixer abrinat Créixer prim

■ abriolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abriolar</title>

Partició sil·làbica: a_bri_o_lar
Etimologia: de briol

verb

transitiu

marina, marítim

Posar briols a les veles.
Estirar cap a proa la ralinga de sobrevent de la vela major per evitar que flamegi.

■ abriolar

verb transitiu marina, marítim Posar briols a les veles Estirar cap a proa la ralinga de sobrevent de la vela major per evitar que flamegi

■ abriüllar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abriüllar</title>

Partició sil·làbica: a_bri_ü_llar
Etimologia: de abriülls

masculí Obriüllar.

■ abriülls

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abriülls</title>

Partició sil·làbica: a_bri_ülls
Etimologia: del ll. aperi oculos ‘obre els ulls’ (advertiment, de primer, al qui segava en terreny cobert d’abriülls perquè se’n guardés i després nom de la planta) 1a font: s. XV

masculí botànica obriülls.

■ abriülls

masculí botànica obriülls

■ abrivada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrivada</title>

Etimologia: de abrivar

femení Embranzida impetuosa, furient.

■ abrivada

femení Embranzida impetuosa, furient

■ abrivadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrivadament</title>

Etimologia: de abrivat 1a font: s. XIV, Llull

adverbi Amb embranzida impetuosa, impetuosament, intrèpidament.

■ abrivadament

adverbi Amb embranzida impetuosa, impetuosament, intrèpidament

■ abrivament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrivament</title>

Etimologia: de abrivar 1a font: s. XIII, Vides

masculí

Impetuositat.
Intrepidesa.

■ abrivament

masculí Impetuositat Intrepidesa

■ abrivar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrivar</title>

Etimologia: de briu 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Llançar impetuosament (una persona o un animal) contra algú o alguna cosa. Han abrivat els gossos als forasters.
transitiu Fer agafar abrivada. Abrivar els cavalls.
transitiu figuradament Enardir.
pronominal Lliurar-se, llançar-se amb impetuositat, amb ardor, a fer alguna cosa.

■ abrivar

verb transitiu Llançar impetuosament una persona o un animal contra algú o alguna cosa Han abrivat els gossos als forasters transitiu Fer agafar abrivada Abrivar els cavalls transitiu figuradament Enardir pronominal Lliurar-se, llançar-se amb impetuositat, amb ardor, a fer alguna cosa

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

abrina

■ abrinar-se

■ abrinat | abrinada

■ abrinat | abrinada

■ abriolar

■ abriüllar

■ abriülls

■ abrivada

■ abrivadament

■ abrivament

■ abrivar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ abrinat

| abrinada

■ abrinat

| abrinada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia