Es mostren 88939 resultats

assegurable

assegurable

asseguració

asseguració

asseguradament

asseguradament

Traducció

assegurador
| asseguradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assegurador</title>

Accessory
Etimologia: de assegurar
Body
  1. adjectiu Que assegura. Companyia asseguradora.
  2. masculí i femení assegurances
    1. Persona que assumeix el cobriment de riscs de tercers.
    2. per extensió Agent d’assegurances i tota persona professionalment dedicada a activitats asseguradores.

assegurador
| asseguradora

assegurament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assegurament</title>

Accessory
Etimologia: de assegurar 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    masculí
    1. Acció d’assegurar;
    2. l’efecte.
  1. dret Forma de tutela jurídica que comporta l’adopció de determinades mesures permeses per la llei en previsió de futurs danys o perjudicis que pugui sofrir el bé jurídic assegurat.

assegurament

assegurança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assegurança</title>

Accessory
Etimologia: de assegurar 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció d’assegurar o d’assegurar-se;
    2. l’efecte.
  1. assegurances Instrument juridicoeconòmic que té per finalitat la satisfacció de necessitats futures i eventuals, basant-se en els principis del mutualisme.
  2. assegurança social assegurances Tipus d’assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies.

assegurança

assegurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assegurar</title>

Accessory
Etimologia: de segur 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. transitiu Donar fermesa (a alguna cosa) perquè no caigui, perquè es mantingui en el lloc on ha estat posada. Assegurar la tanca amb una mica de cinta adhesiva.
    1. transitiu Posar en estat de confiança, de seguretat.
    2. pronominal Esdevenir segur.
  2. transitiu Afirmar com a certa (una cosa). Ens van assegurar que ho portarien.
  3. assegurances
    1. transitiu Garantir contra determinats riscs per mitjà d’una assegurança.
    2. transitiu per extensió Fer garantir.
    3. pronominal Fer-se garantir.
  4. transitiu construcció
    1. Afegir, a un element que ja s’aguanta, els suports necessaris per a immobilitzar-lo.
    2. Subjectar una cosa doblement a fi que, si falla el primer suport, el segon l’aguanti.
  5. transitiu marina, marítim Fermar.

assegurar

assegurat
| assegurada

assegurat
| assegurada

assegut
| asseguda

assegut
| asseguda

asseifa

asseifa