Es mostren 88940 resultats

■ xantoma

■ xantoma

masculí patologia Dipòsit intradèrmic de substàncies greixoses i de colesterol, que forma plaques o nòduls de color groguenc i lleugerament elevats en diverses parts del cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xantomatosi

xantomatosi

femení patologia Formació de xantomes deguda a un trastorn del metabolisme dels lípids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xantomonadals

xantomonadals

femení botànica plural Ordre de xantofícies unicellulars i mòbils, de cèllules biflagellades singular Alga de l’ordre de les xantomonadals
Gran Diccionari de la llengua catalana

xantona

xantona

femení química orgànica Xanten-9-ona, C 1 3 H 8 O 2 , cetona tricíclica que ocorre en la natura associada amb els pigments de moltes plantes
Gran Diccionari de la llengua catalana

xantòpsia

xantòpsia

femení patologia Trastorn de la visió, consistent en el fet que hom veu grocs els objectes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xantopterina

■ xantopterina

femení química orgànica Compost del grup de les pteridines, de fórmula C 6 H 5 N 5 O 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xantòria


<title type="display">xantòria</title>

Partició sil·làbica: xan_tò_ri_a
femení botànica Gènere de líquens de l’ordre de les caloplacals (Xanthoria sp), de tal·lus crustaci, i de color groc o ataronjat i amb apotecis lecanorins.

xantòria

femení botànica Gènere de líquens de l’ordre de les caloplacals Xanthoria sp , de tallus crustaci, i de color groc o ataronjat i amb apotecis lecanorins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xantosi

xantosi

femení patologia Xantodèrmia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xantotricals


<title type="display">xantotricals</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de xantofícies, de tal·lus filamentós i cèl·lules uninucleades, amb fisoides i plasts parietals discoides.
  2. singular Alga de l’ordre de les xantotricals.

xantotricals

femení botànica plural Ordre de xantofícies, de tallus filamentós i cèllules uninucleades, amb fisoides i plasts parietals discoides singular Alga de l’ordre de les xantotricals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xantre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xantre</title>

Etimologia: de l’oc. ant. chantre ‘cantor’, der. de chantar ‘cantar’, segurament a conseqüència del notable influx monàstic oc. i fr. en el clergat cat. ant 1a font: 1385
    masculí catolicisme
  1. Cantor primer en una catedral o un monestir.
  2. Canonge amb títol de xantre, que ocupa el quart lloc en el capítol.

■ xantre

masculí catolicisme Cantor primer en una catedral o un monestir Canonge amb títol de xantre, que ocupa el quart lloc en el capítol
Informació complementària
Traducció