Es mostren 88954 resultats

■ xarnego
| xarnega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarnego</title>

Etimologia: del cast. lucharniego, aplicat a gossos ensinistrats a furetejar de nit, dissimilació d’un ant. nocherniego o nocharniego ‘que surt de nit’, der. de *nochorno, ll. nocturnus ‘nocturn’; el pl. del mot fou alterat en los charniegos; el mot passà a Catalunya i a França amb el sentit d’una ‘raça de gos’. En gascó charnègo, charnègon, charnègue prengué el sentit de ‘mestís, bord, no autòcton, inadaptat al país’, sentit que passà al cat 1a font: c. 1490
  1. masculí i femení despectivament
    1. Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa.
    2. Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país.
  2. masculí antigament Gos coniller.

■ xarnego
| xarnega

masculí i femení despectivament Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país masculí antigament Gos coniller
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarnera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarnera</title>

Etimologia: del fr. charnière, íd., der. del fr. ant. *charne ‘golfo’, testificat en la forma carne, ll. cardo, -ĭnis, íd. 1a font: 1413
    femení
  1. ferreteria Frontissa.
  2. anatomia animal Articulació de les dues valves dels mol·luscs lamel·libranquis, formada típicament per denticles i concavitats que engranen l’una valva amb l’altra.
  3. geologia Zona d’inflexió d’un plec.

■ xarnera

femení ferreteria Frontissa anatomia animal Articulació de les dues valves dels molluscs lamellibranquis, formada típicament per denticles i concavitats que engranen l’una valva amb l’altra geologia Zona d’inflexió d’un plec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xaró
| xarona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xaró</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement aplicació figurada del dial. xaró ‘xai’, mots de creació expressiva, amb influx potser de mots com carrincló, xiroi 1a font: c. 1900
adjectiu De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció.

■ xaró
| xarona

adjectiu De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarol</title>

Etimologia: del port. charâo ‘laca’, i aquest, del xinès čat-liao, íd., comp. del dial. čat ‘vernís’ i liao ‘tinta; tintura d’oli’ 1a font: c. 1744
    masculí
  1. adoberia
    1. Vernís molt llustrós i permanent que s’adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals és aplicat, especialment de cuir o de pell.
    2. Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l’aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall.
  2. figuradament Esplendor més aparent que real.
  3. irònicament Engrut, brutícia adherida.

■ xarol

masculí adoberia Vernís molt llustrós i permanent que s’adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals és aplicat, especialment de cuir o de pell Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pellícula impermeable a l’aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall figuradament Esplendor més aparent que real irònicament Engrut, brutícia adherida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarolar

■ xarolar

verb transitiu Enxarolar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarolat
| xarolada

■ xarolat
| xarolada

adjectiu Que té una lluentor semblant a la del xarol Un cotxe negre xarolat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarop


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarop</title>

Etimologia: de l’àr. šarâb ‘beguda, xarop’, der. de šârib ‘beure’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.
    2. xarop artificial (o de fantasia) Succedani del xarop de fruita fet amb essències, àcids orgànics i additius.
    3. xarop de fruita Suc de fruita barrejat amb sucre.
    4. xarop de glucosa (o de fècula) Producte obtingut per hidròlisi de fècula de patata o moresc que conté dextrines i glucosa; és anomenat també glucosa líquida.
    5. xarop simple Dissolució de sucre refinat en aigua potable.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Solució saturada de sucre en aigua, emprada com a vehicle en molts medicaments. Xarop per al mal de coll.
  3. xarop de bastó (o de gaiato, o de reblanir) irònicament Pallissa, atupada.

■ xarop

masculí alimentació, indústries alimentàries Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius xarop artificial o de fantasia Succedani del xarop de fruita fet amb essències, àcids orgànics i additius xarop de fruita Suc de fruita barrejat amb sucre xarop de glucosa o de fècula Producte obtingut per hidròlisi de fècula de patata o moresc que conté dextrines i glucosa és anomenat també…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xaropera

■ xaropera

femení Vas destinat a guardar-hi xarop
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xaropós
| xaroposa

■ xaropós
| xaroposa

adjectiu Dit d’una solució que té la consistència d’un xarop Que sembla xarop
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarot

■ xarot

masculí Seny, enteniment