Es mostren 88939 resultats

■ assensurat
| assensurada

■ assensurat
| assensurada

adjectiu assenyat , compassat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assentada

■ assentada

femení Deliberació entre dues o més persones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assentador
| assentadora

■ assentador
| assentadora

adjectiu i masculí i femení oficis manuals Que assenta alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assentament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assentament</title>

Etimologia: de assentar 1a font: 1507
    masculí
    1. Acció d’assentar;
    2. l’efecte.
    1. Part d’una cosa sobre la qual se n’assenta una altra. L’assentament d’una vàlvula.
    2. Part d’una cosa sobre la qual aquesta s’assenta.
  3. comptabilitat Anotació feta en un llibre comptable referent a una operació mercantil determinada per tal de poder seguir les fluctuacions de la situació inicial.
  4. construcció Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, els pilars o les parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.
  5. dret Anotació que hom fa en els llibres de registre.
  6. geografia humana
    1. Acció d’assentar-se.
    2. Lloc on s’ha assentat una població. La construcció de nous assentaments jueus a Cisjordània.
  7. marina, marítim Diferència entre el calat de popa i el de proa.
  8. tàctica Lloc que ocupen en el desplegament, ofensiu o defensiu, cadascuna de les armes pesants d’una unitat o un conjunt.
  9. tecnologia Primer període de funcionament d’una màquina, durant el qual els seus mecanismes treballen amb ajust de serratge, que s’estén fins que per la fricció arriben a l’ajust òptim.

■ assentament

masculí Acció d’assentar l’efecte Part d’una cosa sobre la qual se n’assenta una altra L’assentament d’una vàlvula Part d’una cosa sobre la qual aquesta s’assenta comptabilitat Anotació feta en un llibre comptable referent a una operació mercantil determinada per tal de poder seguir les fluctuacions de la situació inicial construcció Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, els pilars o les parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten dret Anotació que hom fa en els llibres de registre geografia humana Acció d’assentar-se Lloc on s’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assentar</title>

Compareu: asseure
Etimologia: del ll. vg. hispànic *adsedentare ‘instal·lar-se, estabilitzar-se’
    verb
  1. transitiu
    1. Posar (alguna cosa) sobre la base, en una posició estable. Assentar una estàtua sobre el pedestal.
    2. construcció Fer els fonaments d’un edifici.
  2. pronominal
    1. Pervenir, una cosa que fa moviment, a una posició estable, a un estat de repòs, d’immobilitat. Com que van enguixar abans que l’edifici s’hagués assentat del tot s’hi ha fet esquerdes.
    2. geografia humana Establir-se permanentment una població en un lloc.
    3. figuradament La democràcia s’ha assentat entre la població.
    4. assentar-se el temps Mudar-se, el temps, de tempestuós, variable, en bo, fix.
    5. assentar-se les barres Cloure’s les barres de manera que no es pot obrir la boca per a engolir res.
    6. assentar-se-li (a algú) el cap Posar seny, posar enteniment.
    7. assentar-se un líquid tèrbol Assolar-se.
  3. transitiu Apuntar, anotar, inscriure, registrar. Assentar una partida en el major. S’han assentat a una mona que rifaran demà.
  4. transitiu indústria de pintura i vernissos Posar qualsevol pasta pictòrica o qualsevol color damunt un suport (superfície preparada per a pintar) mitjançant un pinzell, una espàtula, un rodet, etc.
  5. assentar l’erada agricultura Col·locar l’erada en forma circular disposant les garbes d’arròs entorn d’una de central.
  6. assentar-se bé (o malament) alguna cosa
    1. Fer o no fer profit al cos alguna cosa.
    2. figuradament Aquella ordre se li assentà malament.

■ assentar

verb transitiu Posar alguna cosa sobre la base, en una posició estable Assentar una estàtua sobre el pedestal construcció Fer els fonaments d’un edifici pronominal Pervenir, una cosa que fa moviment, a una posició estable, a un estat de repòs, d’immobilitat Com que van enguixar abans que l’edifici s’hagués assentat del tot s’hi ha fet esquerdes geografia humana Establir-se permanentment una població en un lloc figuradament La democràcia s’ha assentat entre la població assentar-se el temps Mudar-se, el temps, de tempestuós, variable, en bo, fix assentar-se les barres Cloure’s les barres de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assentiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assentiment</title>

Etimologia: de assentir 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Acció d’assentir.
  2. filosofia Adhesió de la intel·ligència a una proposició o una percepció.
  3. assentiment a la demanda dret processal Aplanament, conformitat del demandat a les pretensions de la demanda d’un procés dirigit contra ell, que obliga el jutge o tribunal a dictar sentència accedint a les peticions de la demanda sempre que no atemptin l’ordre públic, o suposin frau de llei o perjudici a tercer.

■ assentiment

masculí Acció d’assentir filosofia Adhesió de la intelligència a una proposició o una percepció assentiment a la demanda dret processal Aplanament, conformitat del demandat a les pretensions de la demanda d’un procés dirigit contra ell, que obliga el jutge o tribunal a dictar sentència accedint a les peticions de la demanda sempre que no atemptin l’ordre públic, o suposin frau de llei o perjudici a tercer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assentir

■ assentir

verb intransitiu Estar d’acord amb allò que un altre diu i expressar-hi la conformitat, aquiescència Hi vas assentir i ara et queixes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assenyadament

■ assenyadament

adverbi Amb seny, d’una manera assenyada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assenyaladament

■ assenyaladament

adverbi Especialment, singularment, d’una manera assenyalada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assenyalador
| assenyaladora

■ assenyalador
| assenyaladora

adjectiu Que assenyala masculí rellotgeria Agulla d’un rellotge de sol gnòmon
Traducció