Es mostren 88940 resultats

■ xeix

■ xeix

femení Nom de la lletra x X , anomenada també ics Xaró s’escriu amb xeix executar s’escriu amb ics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xeixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xeixa</title>

Partició sil·làbica: xei_xa
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un cèlt. *sassia ‘ordi, sègol, cereal’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. agricultura i botànica Blat xeixa.
  2. indústria surera Classe extra de suro, de carracs i de taps.

■ xeixa

femení agricultura i botànica Blat xeixa indústria surera Classe extra de suro, de carracs i de taps
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xel


<title type="display">xel</title>

Etimologia: mot menorquí, de l’angl. shell ‘petxina’
masculí zoologia Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids (Chlamys opercularis), molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniformada i clara, i apreciat per la seva carn gustosa.

xel

masculí zoologia Mollusc lamellibranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids Chlamys opercularis , molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniformada i clara, i apreciat per la seva carn gustosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xelandrí

xelandrí

masculí antigament construcció naval Xalana
Gran Diccionari de la llengua catalana

xelet

xelet

masculí zoologia Xel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xelvà
| xelvana

■ xelvà
| xelvana

adjectiu i masculí i femení De Xelva Serrans
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xemeneia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xemeneia</title>

Partició sil·làbica: xe_me_ne_ia
Etimologia: del fr. cheminée, íd., ll. td. camīnata, íd., der. de camīnus, íd., i aquest, del gr. káminos, íd. 1a font: 1409
    femení
  1. construcció i tecnologia
    1. Conducte vertical que dona sortida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’un escalfapanxes, d’un fogar, o als gasos residuals d’una reacció química.
    2. Llar, per a cuinar o per a escalfar-se, proveïda de xemeneia per a la sortida dels fums.
    3. Part d’una xemeneia que sobresurt de la coberta d’una construcció, d’un edifici.
  2. geologia Conducte de volcà per on pugen el magma i els materials de projecció volcànica i que, en produir-se l’erupció, s’obre a l’exterior per mitjà del cràter.
  3. geologia i esports
    1. En escalada, escletxa o fissura vertical a la roca, prou ampla per a cabre-hi el cos d’un home i per a poder-hi ascendir per l’interior, generalment en escalada per oposició, anomenada pas de xemeneia, és a dir, recolzant en una paret els peus i en l’altra l’esquena (tècnica coneguda també amb el mot francès de ramonage, ‘acció d’escurar xemeneies’).
    2. per extensió Canal molt estreta i dreta en què hom pot abastar d’una paret a l’altra en el seu interior.
  4. xemeneia d’equilibri hidràulica Pou o conducte que comunica una canalització amb un dipòsit d’aigua amb la superfície d’aquesta a l’aire lliure, de manera que, en absorbir els augments bruscs de pressió del líquid que hi circula, limita els cops d’ariet.

■ xemeneia

femení construcció i tecnologia Conducte vertical que dona sortida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’un escalfapanxes, d’un fogar, o als gasos residuals d’una reacció química Llar, per a cuinar o per a escalfar-se, proveïda de xemeneia per a la sortida dels fums Part d’una xemeneia que sobresurt de la coberta d’una construcció, d’un edifici geologia Conducte de volcà per on pugen el magma i els materials de projecció volcànica i que, en produir-se l’erupció, s’obre a l’exterior per mitjà del cràter geologia i esports En escalada, escletxa o fissura vertical a la roca, prou…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xemic

■ xemic

masculí indústria tèxtil Tros de fil en què manca una metxa de fibra i és, per tant, la meitat més prim que la resta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xemicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xemicar</title>

Etimologia: del ll. vg. *exemīccare, format amb el prefix ex- sobre el ll. vg. *emīccare, der. de micca ‘mica, engruna’ també amb el prefix ex-
verb transitiu Aixafar completament, destrossar, un membre, un òrgan, etc. L’engranatge li ha xemicat la mà.

■ xemicar

verb transitiu Aixafar completament, destrossar, un membre, un òrgan, etc L’engranatge li ha xemicat la mà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xen-

xen-

Forma prefixada del mot grec xénos , que significa ‘estranger’, ‘foraster’ Ex xenisme