masculímúsica Instrument de vent, propi de l’Índia i d’origen àrab, constituït per un tub cònic de fusta, amb set forats equidistants, una llengüeta doble fixada en un tudell independent, i amb l’extrem inferior eixamplat en forma de campana i generalment reforçat amb un pavelló metàl·lic.
masculí música Instrument de vent, propi de l’Índia i d’origen àrab, constituït per un tub cònic de fusta, amb set forats equidistants, una llengüeta doble fixada en un tudell independent, i amb l’extrem inferior eixamplat en forma de campana i generalment reforçat amb un pavelló metàllic
Etimologia: de xen- i el gr. árthron ‘articulació’
Body
masculízoologia
plural Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats, caracteritzat per la presència d’ungles grosses i robustes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, una cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, marxa plantígrada i dentadura reduïda. Se subdivideix en tres famílies (els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids).
masculí zoologia plural Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats, caracteritzat per la presència d’ungles grosses i robustes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, una cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, marxa plantígrada i dentadura reduïda Se subdivideix en tres famílies els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids singular Mamífer del subordre dels xenartres
femeníbotànica Efecte del pol·len d’una altra espècie o raça sobre l’endosperma secundari de la llavor, que es produeix quan el nucli secundari del sac embrionari s’uneix amb el nucli espermàtic d’un gra de pol·len aliè.
femení botànica Efecte del pollen d’una altra espècie o raça sobre l’endosperma secundari de la llavor, que es produeix quan el nucli secundari del sac embrionari s’uneix amb el nucli espermàtic d’un gra de pollen aliè
Etimologia: del fr. chenille ‘eruga’, ll. canīcŭla, dimin. fem. de canis ‘gos’
Body
femeníindústria tèxtil Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o llana tallats, que li donen un aspecte de pelfa o eruga. Una catifa de xenilla.
femení indústria tèxtil Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o llana tallats, que li donen un aspecte de pelfa o eruga Una catifa de xenilla
Etimologia: variant, per canvi de sufix, de senixó, ll. senecio, -ōnis, íd., der. de senex, senis ‘vell’, pel color blanquinós de l’herba, com de cabells blancs
Body
masculíbotànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia anual, de la família de les compostes (Senecio vulgaris), de fulles pinnatífides o pinnatipartides, capítols grocs amb flors tubulars i fruits en aqueni proveït de vil·là, emprada com a emmenagog.
masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia anual, de la família de les compostes Senecio vulgaris , de fulles pinnatífides o pinnatipartides, capítols grocs amb flors tubulars i fruits en aqueni proveït de villà, emprada com a emmenagog