<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xemeneia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: xe_me_ne_ia
Etimologia: del fr. cheminée, íd., ll. td. camīnata, íd., der. de camīnus, íd., i aquest, del gr. káminos, íd. 1a font: 1409
Etimologia: del fr. cheminée, íd., ll. td. camīnata, íd., der. de camīnus, íd., i aquest, del gr. káminos, íd. 1a font: 1409
Body
-
femení
-
construcció i tecnologia
- Conducte vertical que dona sortida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’un escalfapanxes, d’un fogar, o als gasos residuals d’una reacció química.
- Llar, per a cuinar o per a escalfar-se, proveïda de xemeneia per a la sortida dels fums.
- Part d’una xemeneia que sobresurt de la coberta d’una construcció, d’un edifici.
- geologia Conducte de volcà per on pugen el magma i els materials de projecció volcànica i que, en produir-se l’erupció, s’obre a l’exterior per mitjà del cràter.
-
geologia i esports
- En escalada, escletxa o fissura vertical a la roca, prou ampla per a cabre-hi el cos d’un home i per a poder-hi ascendir per l’interior, generalment en escalada per oposició, anomenada pas de xemeneia, és a dir, recolzant en una paret els peus i en l’altra l’esquena (tècnica coneguda també amb el mot francès de ramonage, ‘acció d’escurar xemeneies’).
- per extensió Canal molt estreta i dreta en què hom pot abastar d’una paret a l’altra en el seu interior.
- xemeneia d’equilibri hidràulica Pou o conducte que comunica una canalització amb un dipòsit d’aigua amb la superfície d’aquesta a l’aire lliure, de manera que, en absorbir els augments bruscs de pressió del líquid que hi circula, limita els cops d’ariet.