Es mostren 88954 resultats

■ xerevia

■ xerevia

femení botànica Xirivia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xèric
| xèrica

xèric
| xèrica

adjectiu botànica Sec, àrid
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xeric

■ xeric

masculí dialectal Xiscle Crit dels ocells petits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xericar

■ xericar

verb intransitiu dialectal Xisclar Cridar els ocells petits Els pardals xericaven al ràfec de la teulada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xèrif
| xèrifa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xèrif</title>

Etimologia: de l’angl. sheriff, íd., angl. ant. scir-gerefa, comp. de scir (mod. shire) ‘comtat; comarca’ i gerefa (mod. reeve) ‘primer magistrat, oficial superior’, d’on shir(r)eve, shir(r)ef
masculí i femení Als països anglosaxons, oficial administratiu amb algunes funcions judicials, encarregat de mantenir el compliment de la llei en els comtats i districtes.

■ xèrif
| xèrifa

masculí i femení Als països anglosaxons, oficial administratiu amb algunes funcions judicials, encarregat de mantenir el compliment de la llei en els comtats i districtes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerif


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xerif</title>

    masculí islamisme i història
  1. Títol donat als descendents de Mahoma a través de la seva filla Fàtima i d’‘Alī.
  2. A la Meca, membre de la dinastia fatimita que assolí una certa autonomia (960) aprofitant la decadència del califat de Bagdad.

■ xerif

masculí islamisme i història Títol donat als descendents de Mahoma a través de la seva filla Fàtima i d’‘Alī A la Meca, membre de la dinastia fatimita que assolí una certa autonomia 960 aprofitant la decadència del califat de Bagdad
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerifat

■ xerifat

masculí islamisme Dignitat o càrrec de xerif
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xerigot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xerigot</title>

Etimologia: cat. ant. sirigot o sorigot, d’origen preromà, probablement d’un indoeuropeu o indobascoide *sorikŏtto, relacionat amb l’ètim soro- d’on provenen el port. soro i el cast. suero, emparentats amb el ll. sĕrum, que ha influït en el mot cat 1a font: c. 1300
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries Líquid aquós obtingut com a subproducte en l’elaboració de diversos derivats lactis (formatge, mantega, mató, etc.).
  2. fisiologia animal Sèrum.

■ xerigot

masculí alimentació, indústries alimentàries Líquid aquós obtingut com a subproducte en l’elaboració de diversos derivats lactis formatge, mantega, mató, etc fisiologia animal Sèrum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xeringa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xeringa</title>

Etimologia: ant. siringa, xiringa, del ll. sӯrĭnga, íd., ‘lavativa’, i aquest, del gr. sỹrigx, sỹriggos ‘canya, flauta’ 1a font: s. XV
    femení
  1. medicina i terapèutica Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme, consistent en un tub de vidre, plàstic, etc., al qual hom hi acobla l’agulla, el trocar, etc. Xeringa d’un sol ús.
  2. col·loquialment Mànega per a regar o per a apagar incendis.
  3. botànica Cogombre salvatge.

■ xeringa

femení medicina i terapèutica Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme, consistent en un tub de vidre, plàstic, etc, al qual hom hi acobla l’agulla, el trocar, etc Xeringa d’un sol ús colloquialment Mànega per a regar o per a apagar incendis botànica Cogombre salvatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xeringada

■ xeringada

femení Acció de xeringar
Traducció