Es mostren 88939 resultats

■ xíndria

■ xíndria

femení botànica Síndria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xiné


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xiné</title>

Etimologia: del fr. chiné, íd., der. de chiner ‘fer aquesta mena de teixit’, der. de Chine ‘Xina’, on es feia aquest teixit
masculí [plural xinés] indústria tèxtil Teixit fet amb els fils d’ordit pintats o estampats de manera que un cop confeccionat presenti un dibuix determinat, el qual, a causa de les diferències de tensions i encongiments en el moment del tissatge, resulta lleugerament esfumat.

■ xiné

masculí plural xinés indústria tèxtil Teixit fet amb els fils d’ordit pintats o estampats de manera que un cop confeccionat presenti un dibuix determinat, el qual, a causa de les diferències de tensions i encongiments en el moment del tissatge, resulta lleugerament esfumat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xinel·la

■ xinel·la

femení indústries del calçat Sabatilla emprada ordinàriament per a estar per casa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xinès
| xinesa

■ xinès
| xinesa

adjectiu i masculí i femení De la Xina estat d’Àsia o del xinès llengua masculí lingüística Llengua del grup sinotibetà, parlada a la Xina masculí Colador xinès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xinet
| xineta

xinet
| xineta

masculí i femení dialectal colloquialment Gat petit masculí ictiologia Grívia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xino-xano

■ xino-xano

adverbi Xano-xano
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xintoisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xintoisme</title>

Partició sil·làbica: xin_to_is_me
Etimologia: del jap. xintô ‘camí dels déus’
masculí religió Religió nacional dels japonesos, bàsicament animista o politeista, sense escriptures ni dogmes, però amb una rica mitologia, un culte i uns costums.

■ xintoisme

masculí religió Religió nacional dels japonesos, bàsicament animista o politeista, sense escriptures ni dogmes, però amb una rica mitologia, un culte i uns costums
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xintoista

■ xintoista

religió adjectiu Relatiu o pertanyent al xintoisme masculí i femení Seguidor del xintoisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xintz


<title type="display">xintz</title>

    masculí indústria tèxtil
  1. Teixit amb lligat de plana, generalment de cotó, que adquireix brillantor per una de les cares per mitjà d’un calandratge especial i, sovint, de la impregnació amb substàncies resinoses, i que hom empra en decoració.
  2. Acabat brillant propi d’aquest teixit.

xintz

masculí indústria tèxtil Teixit amb lligat de plana, generalment de cotó, que adquireix brillantor per una de les cares per mitjà d’un calandratge especial i, sovint, de la impregnació amb substàncies resinoses, i que hom empra en decoració Acabat brillant propi d’aquest teixit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xinxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xinxa</title>

Etimologia: del ll. cīmex, -ĭcis, íd., per via mossàrab, que substituí la forma d’evolució cat. normal ant. címeu; segurament del pl. xinxes s’extragué el sing. xinxa 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
  1. entomologia
    1. Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids (Cimex sp), de cos deprimit i ovalat, sense ocels i amb els ulls composts desenvolupats, paràsits de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns. Cal destacar-ne la xinxa comuna (C. lectularius), paràsita d’ocells i mamífers, inclòs l’home, de forma plana i oval, nocturna i lucífuga, que xucla la sang i produeix irritacions.
    2. xinxa de camp Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a la família dels pentatòmids, de cos pentagonal, d’una pudor desagradable, fitòfags i que xuclen la saba de les plantes. Els representants més importants pertanyen als gèneres Aelia (A. rostrata), Corpocoris, Dolycoris, Eurydema, Eurygaster, Graphosoma i Raphigaster.
    3. xinxa de camp Bernat pudent.
  2. figuradament
    1. Dona bruta.
    2. xinxa de fàbrica Dona que treballa en una fàbrica, sobretot de filats o de teixits, que sol anar bruta i fer olor dels materials amb què treballa.
  3. indústries del calçat Clau petit i prim, de secció quadrada i desproveït de cabota, que és emprat pels sabaters per a fermar les soles i els talons.

■ xinxa

femení entomologia Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids Cimex sp , de cos deprimit i ovalat, sense ocels i amb els ulls composts desenvolupats, paràsits de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns Cal destacar-ne la xinxa comuna C lectularius , paràsita d’ocells i mamífers, inclòs l’home, de forma plana i oval, nocturna i lucífuga, que xucla la sang i produeix irritacions xinxa de camp Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a la família dels pentatòmids, de cos pentagonal, d’una pudor desagradable, fitòfags i que…
Traducció