Es mostren 88954 resultats

■ xirinxina

■ xirinxina

Mot emprat en l’expressió a la xirinxina locució adverbial A collibè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xiripa


<title type="display">xiripa</title>

Etimologia: d’origen incert, potser relacionat amb l’ant. xerip, moneda d’or, der. de l’arrel àr. šrb ‘beure’, amb el significat de ‘propina que es dona per beure’ i, posteriorment, ‘ganga’ 1a font: 1830
    femení col·loquialment
  1. Bona sort. Quina xiripa has tingut, trobant aquest pis!
  2. Casualitat favorable. He endevinat les respostes de xiripa. Ens vam trobar a l’estació per xiripa.

xiripa

femení colloquialment Bona sort Quina xiripa has tingut, trobant aquest pis Casualitat favorable He endevinat les respostes de xiripa Ens vam trobar a l’estació per xiripa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xiripia

■ xiripia

femení botànica Ortiga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xirivellà
| xirivellana

xirivellà
| xirivellana

adjectiu i masculí i femení De Xirivella Horta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xirivia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xirivia</title>

Partició sil·làbica: xi_ri_vi_a
Etimologia: d’origen incert, probablement d’una forma mossàrab *šarawîya, provinent d’un encreuament del ll. siser, -ĕris, íd. (moss. *čísera), amb l’àr. karāwîya, planta semblant a la xirivia 1a font: s. XIII, Arnau
    femení botànica i agricultura
  1. Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes (Pastinaca sativa), pubescent, de fulles pinnaticompostes i flors grogues disposades en umbel·les, d’arrel comestible, emprada com a verdura i com a farratge. La xirivia silvestre és de tija cilíndrica i de folíols obtusos i creix en herbassars nitròfils.
  2. alimentació, indústries alimentàries Arrel comestible de la xirivia.

■ xirivia

femení botànica i agricultura Planta herbàcia biennal, de la família de les umbellíferes Pastinaca sativa , pubescent, de fulles pinnaticompostes i flors grogues disposades en umbelles, d’arrel comestible, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre és de tija cilíndrica i de folíols obtusos i creix en herbassars nitròfils alimentació, indústries alimentàries Arrel comestible de la xirivia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xirlot

■ xirlot

masculí ornitologia Daurada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xiroi
| xiroia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xiroi</title>

Partició sil·làbica: xi_roi
Etimologia: alteració del mallorquí xoroi, der. de eixoroiar ‘eixorellar’, ll. ex-auriculare ‘treure la son de les orelles, eixorivir’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
adjectiu Dit d’una persona de temperament alegre, trempat, com infantívol, graciós. Té un caràcter molt xiroi.

■ xiroi
| xiroia

adjectiu Dit d’una persona de temperament alegre, trempat, com infantívol, graciós Té un caràcter molt xiroi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xiroiament

■ xiroiament

adverbi A tall de persona xiroia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xirp


<title type="display">xirp</title>

Etimologia: de l'angl. chirp 'piulet'
masculí telecomunicacions Senyal amb una freqüència que augmenta o disminueix durant un interval de temps finit i que s’utilitza, per exemple, en els radars i en els sonars per a millorar la resolució en la detecció d’objectes.

xirp

masculí telecomunicacions Senyal amb una freqüència que augmenta o disminueix durant un interval de temps finit i que s’utilitza, per exemple, en els radars i en els sonars per a millorar la resolució en la detecció d’objectes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xiruca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xiruca</title>

Etimologia: del gallec Chiruca, marca registrada escollida pel seu fabricant català, Esteve Fontfreda; el mot és el dimin. de Mercè en gallec, títol d’una obra de teatre del gallec Adolfo Torrado (1904-1958), molt representada els anys 1941-42; el fabricant usà el nom com a marca en honor de la seva dona Mercè 1a font: c. 1950
femení indústries del calçat Nom genèric de les sabates altes i flexibles, de sola gruixuda de goma, i fetes de tela resistent amb les vores de pell girada.

■ xiruca

femení indústries del calçat Nom genèric de les sabates altes i flexibles, de sola gruixuda de goma, i fetes de tela resistent amb les vores de pell girada
Traducció