Es mostren 88940 resultats

■ assignabilitat

■ assignabilitat

femení Qualitat d’assignable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assignable

■ assignable

adjectiu Que pot ésser assignat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assignació

■ assignació

femení Acció d’assignar Quantitat assignada com a sou o un altre concepte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assignar

■ assignar

verb transitiu Fixar, assenyalar allò que ha d’ésser atribuït, destinat, a algú Fixar, assenyalar Assignar l’extensió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assignat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assignat</title>

Etimologia: de assignar
    masculí història
  1. Bitllet, precedent del paper moneda, pertanyent a l’emissió hipotecària feta per l’Assemblea Nacional Francesa amb garantia sobre el producte de la conversió del patrimoni eclesiàstic.
  2. Bitllet creat per Caterina II de Rússia al segle XVIII.

■ assignat

masculí història Bitllet, precedent del paper moneda, pertanyent a l’emissió hipotecària feta per l’Assemblea Nacional Francesa amb garantia sobre el producte de la conversió del patrimoni eclesiàstic Bitllet creat per Caterina II de Rússia al segle XVIII
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

assignatari
| assignatària

assignatari
| assignatària

adjectiu i masculí i femení dret Dit de la persona a la qual hom assigna l’herència o llegat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assignatura

■ assignatura

femení ensenyament Cada matèria o cada grup de matèries que integren un programa que ha d’ésser ensenyat dins un període de temps determinat generalment un curs acadèmic, formant part d’un pla d’estudis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

assilvestrat
| assilvestrada


<title type="display">assilvestrat</title>

Etimologia: de silvestre
    adjectiu
  1. botànica Dit d’una planta silvestre que procedeix de llavor de planta cultivada.
  2. zoologia Dit de l’animal domèstic que ha fugit i s’ha tornat salvatge.

assilvestrat
| assilvestrada

adjectiu botànica Dit d’una planta silvestre que procedeix de llavor de planta cultivada zoologia Dit de l’animal domèstic que ha fugit i s’ha tornat salvatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assimilable

■ assimilable

adjectiu Que pot ésser assimilat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assimilació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assimilació</title>

Partició sil·làbica: as_si_mi_la_ci_ó
Etimologia: del ll. assimilatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’assimilar o d’assimilar-se;
    2. l’efecte. L’assimilació dels costums estrangers.
  2. fisiologia Procés biològic de transformació de les substàncies incorporades per un organisme en substància constituent d’ell mateix.
  3. fonètica, fonologia Procés pel qual un so adopta característiques fonètiques d’un altre so pròxim.
  4. geologia Procés, anomenat també digestió, pel qual un magma intrusiu, en ascendir, arrenca i refon material de les parets i dels sostres de les roques encaixants, i en modifica, consegüentment, la composició.
  5. psicologia Activitat mental que consisteix a incorporar una situació a un esquema psíquic.
  6. sociologia Procés pel qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l’ha rebuda.

■ assimilació

femení Acció d’assimilar o d’assimilar-se l’efecte L’assimilació dels costums estrangers fisiologia Procés biològic de transformació de les substàncies incorporades per un organisme en substància constituent d’ell mateix fonètica, fonologia Procés pel qual un so adopta característiques fonètiques d’un altre so pròxim geologia Procés, anomenat també digestió , pel qual un magma intrusiu, en ascendir, arrenca i refon material de les parets i dels sostres de les roques encaixants, i en modifica, consegüentment, la composició psicologia Activitat mental que consisteix a incorporar una situació a…
Informació complementària
Traducció