Es mostren 88940 resultats

zepelí

zepelí

zero


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zero</title>

Accessory
Etimologia: de l’it. zero, contracció de zèfero, del ll. zephўrus, amb què a Itàlia es disfressà l’àr. ṣifr ‘buit’, origen del mot xifra, que inicialment significà ‘zero’; de l’it. passà al fr., cast. angl. i cat
Body
    masculí
  1. matemàtiques
    1. Nom de la xifra 0, numeral cardinal que designa l’absència d’unitats.
    2. Nombre ordinal que designa el punt inicial o origen.
    3. zero d’una funció Valor de la variable independent per al qual la funció s’anul·la.
  2. figuradament
    1. No res. La seva fortuna i les seves influències han estat reduïdes a zero.
    2. ésser un zero a l’esquerra No comptar per a res.
    1. física i metrologia Punt des del qual hom compta els graus o les divisions d’una escala.
    2. zero absolut termodinàmica Límit inferior de la temperatura que pot atènyer la matèria per absència total d’agitació tèrmica.
    3. fer el zero d’un aparell metrologia Corregir el sistema de lectura d’un aparell de mesura per tal que la indicació, en absència de magnitud a mesurar, coincideixi amb l’origen de l’escala.
    4. zero d’un aparell metrologia Indicació que dona un aparell de mesura abans de sotmetre’l a l’acció de la magnitud que hom vol mesurar.
  3. fisiologia Uns dels grups sanguinis del sistema AB0 (AB zero).
  4. marca zero lingüística Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.

zero

zervanisme

zervanisme

zeta

zeta

zetètic
| zetètica

zetètic
| zetètica

zeugita


<title type="display">zeugita</title>

Accessory
Partició sil·làbica: zeu_gi_ta
Body
masculí i femení història A Atenes, ciutadà de la tercera classe censatària introduïda per Soló, formada per petits propietaris.

zeugita

zeuglòpters


<title type="display">zeuglòpters</title>

Accessory
Partició sil·làbica: zeu_glòp_ters
Body
    masculí entomologia
  1. plural Ordre antic d’insectes, considerat un subordre dels lepidòpters.
  2. singular Insecte de l’antic ordre dels zeuglòpters.

zeuglòpters

zeugma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zeugma</title>

Accessory
Partició sil·làbica: zeug_ma
Etimologia: del gr. zeũgma ‘enllaç’ 1a font: 1371
Body
masculí gramàtica Figura de dicció per la qual un adjectiu o un verb que concorda amb un mot es refereix també a un altre de més lluny. Ex.: La mare escombra la sala, i la filla, el menjador.

zeugma

zheng*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">zheng</title>

Accessory
Pronúncia: tʃɛ́ŋ
Etimologia: [mot xinès]
Body
masculí música Instrument de cordes pinçades xinès de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular i corbada, amb obertures acústiques laterals i amb una vintena de cordes, que es toca en posició horitzontal, amb l’ajuda de diversos ponts mòbils i amb plectres en forma de didal.

zheng*

zífids


<title type="display">zífids</title>

Body
    masculí zoologia
  1. plural Família de mamífers de l’ordre dels cetacis, del subordre dels odontocets, que inclou els gèneres Tasmacetus, Berardius, Mesoplodon, Ziphius i Hyperoodon, espècies conegudes com a balenes amb bec.
  2. singular Mamífer de la família dels zífids.

zífids

Traducció