Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ abrivat

| abrivada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrivat</title>

Etimologia: de abrivar 1a font: s. XIII, Desclot

adjectiu

Impetuós, intrèpid.
pujar abrivat Pujar ufanós, esponerós.

■ abrivat

| abrivada

adjectiu Impetuós, intrèpid pujar abrivat Pujar ufanós, esponerós

■ abró

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abró</title>

Etimologia: variant de auró, d’existència incerta

masculí botànica Bolet comestible, del grup dels mollerics (Boletus aurantiacus ssp duriusculus), de barret roig i peu gruixut, cobert d’esquames, que creix sota els trèmols.

■ abró

masculí botànica Bolet comestible, del grup dels mollerics Boletus aurantiacus ssp duriusculus , de barret roig i peu gruixut, cobert d’esquames, que creix sota els trèmols

■ abrogable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrogable</title>

Partició sil·làbica: ab_ro_ga_ble
Etimologia: de abrogar

adjectiu Que pot ésser abrogat.

■ abrogació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrogació</title>

Partició sil·làbica: ab_ro_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. abrogatio, -ōnis, íd.

femení Acció d’abrogar.

■ abrogar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrogar</title>

Partició sil·làbica: ab_ro_gar
Etimologia: del ll. abrogare, íd., der. de rogare ‘demanar’ 1a font: 1653, DTo.

verb transitiu Abolir o revocar (una llei, un decret, un reglament).

■ abrogar

verb transitiu Abolir o revocar una llei, un decret, un reglament

■ abrogatiu

| abrogativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrogatiu</title>

Partició sil·làbica: ab_ro_ga_tiu
Etimologia: de abrogar

adjectiu Que abroga.

■ abrogatiu

| abrogativa

adjectiu Que abroga

■ abromar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abromar-se</title>

Etimologia: de broma³

verb pronominal marina, marítim Cobrir-se de broma l’obra viva d’un vaixell.

■ abromar-se

verb pronominal marina, marítim Cobrir-se de broma l’obra viva d’un vaixell

■ abroquerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abroquerar</title>

Etimologia: de broquer

verb

transitiu Cobrir amb el broquer.
pronominal Adargar-se, escudar-se.
transitiu marina, marítim
1. Tirar cap a sotavent els punys d’escota dels flocs.
2. Tirar cap a popa els penols de sobrevent de les vergues.

verb transitiu Cobrir amb el broquer pronominal Adargar-se, escudar-se transitiu marina, marítim Tirar cap a sotavent els punys d’escota dels flocs Tirar cap a popa els penols de sobrevent de les vergues

■ abròtan

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abròtan</title>

Etimologia: del ll. abrotănum, íd.

masculí botànica broida.

■ abròtan

masculí botànica broida

abrucès

| abrucesa

<title type="display">abrucès</title>

adjectiu i masculí i femení Dels Abruços (regió d’Itàlia) o de l’abrucès (dialecte).
masculí lingüística Dialecte italià del grup centremeridional.

abrucès

| abrucesa

adjectiu i masculí i femení Dels Abruços regió d’Itàlia o de l’abrucès dialecte masculí lingüística Dialecte italià del grup centremeridional

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ abrivat | abrivada

■ abrivat | abrivada

■ abró

■ abrogable

■ abrogació

■ abrogar

■ abrogatiu | abrogativa

■ abrogatiu | abrogativa

■ abromar-se

■ abroquerar

■ abròtan

abrucès | abrucesa

abrucès | abrucesa

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ abrivat

| abrivada

■ abrivat

| abrivada

■ abrogatiu

| abrogativa

■ abrogatiu

| abrogativa

abrucès

| abrucesa

abrucès

| abrucesa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia