Es mostren 88954 resultats

■ abscés


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abscés</title>

Etimologia: del ll. abscessus, -us ‘allunyament’ 1a font: 1803, DEst.
    [plural abscessos] masculí
  1. fitopatologia Acumulació d’una secreció anòmala en els troncs o les branques dels arbres.
  2. patologia Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.

■ abscés

plural abscessos masculí fitopatologia Acumulació d’una secreció anòmala en els troncs o les branques dels arbres patologia Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abscindir

■ abscindir

verb transitiu heràldica Disminuir de longitud les peces d’un escut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abscís
| abscissa

■ abscís
| abscissa

adjectiu heràldica Dit de les peces escurçades de manera que no toquin les vores de l’escut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abscísic, àcid

abscísic, àcid

bioquímica i fisiologia vegetal Fitohormona de les plantes superiors que inhibeix el creixement
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abscisió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abscisió</title>

Etimologia: del ll. abscisio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció de separar tallant.
  2. botànica
    1. Separació, en desfer-se la unió entre dues cèl·lules o dos òrgans, tals com l’espora i el seu esporòfor.
    2. Ruptura basal del peduncle de les fulles o els fruits que comporta, per tant, la seva caiguda.
  3. retòrica Reticència.

■ abscisió

femení Acció de separar tallant botànica Separació, en desfer-se la unió entre dues cèllules o dos òrgans, tals com l’espora i el seu esporòfor Ruptura basal del peduncle de les fulles o els fruits que comporta, per tant, la seva caiguda retòrica Reticència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abscissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abscissa</title>

Etimologia: del ll. abscissa (linea) ‘(línia) tallada’
    femení geometria
  1. Fent referència a un punt sobre una recta, distància mesurada amb la unitat adoptada des d’un punt fixat per endavant, anomenat origen, fins al punt considerat.
  2. Fent referència a un punt del pla, primera de les dues coordenades del punt.

■ abscissa

femení geometria Fent referència a un punt sobre una recta, distància mesurada amb la unitat adoptada des d’un punt fixat per endavant, anomenat origen , fins al punt considerat Fent referència a un punt del pla, primera de les dues coordenades del punt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">absència</title>

Partició sil·làbica: ab_sèn_ci_a
Etimologia: del ll. absentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. El fet d’ésser, de trobar-se, absent. Notar la seva absència.
    2. figuradament Absència d’esperit.
  2. Mancança, privació. Absència de tacte.
  3. Temps durant el qual hom és absent. Durant l’absència del president, el substituí el secretari.
  4. Manca d’assistència. Fer moltes absències al treball.
    1. dret civil Condició de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia.
    2. dret canònic En dret processal canònic, rebel·lia.
  6. psicologia
    1. Pèrdua momentània de la memòria o del coneixement.
    2. plural Breus interrupcions de l’acció i de la consciència acompanyades d’una expressió estranya de la mirada, pròpies de l’epilèpsia menor.
  7. en absència de locució prepositiva A manca de.

■ absència

femení El fet d’ésser, de trobar-se, absent Notar la seva absència figuradament Absència d’esperit Mancança, privació Absència de tacte Temps durant el qual hom és absent Durant l’absència del president, el substituí el secretari Manca d’assistència Fer moltes absències al treball dret civil Condició de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia dret canònic En dret processal canònic, rebellia psicologia Pèrdua momentània de la memòria o del coneixement plural Breus interrupcions de l’acció i de la consciència acompanyades d’una expressió…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">absent</title>

Etimologia: del ll. absens, -ntis, íd., participi pres. de abesse ‘estar a distància’, der. de esse 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. No present en un lloc. Absent de la pàtria.
  2. Separat, allunyat, d’algú. Absent de mi, de tu.
  3. figuradament Distret, inatent al que passa.
  4. dret civil Dit de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia.

■ absent

adjectiu No present en un lloc Absent de la pàtria Separat, allunyat, d’algú Absent de mi, de tu figuradament Distret, inatent al que passa dret civil Dit de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absenta

■ absenta

femení enologia Licor que hom obté macerant les fulles del donzell Artemisia absinthium amb anís i determinades herbes i destillant la barreja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absentar

■ absentar

verb transitiu Llevar de la presència, separar, allunyar Absentar un infant de l’escola pronominal Absentar-se d’un lloc
Informació complementària
Traducció