Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ ateleològic

| ateleològica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ateleològic</title>

Partició sil·làbica: a_te_le_o_lò_gic
Etimologia: de a-¹ i teleològic

adjectiu No teleològic.

■ ateleològic

| ateleològica

adjectiu No teleològic

■ àteles

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àteles</title>

Etimologia: del gr. atelḗs ‘incomplet’

masculí zoologia Gènere de primats platirrins de la família dels cèbids (Ateles sp), anomenats també mones aranya, d’extremitats molt llargues i fràgils i de cua prènsil també molt llarga.

■ àteles

masculí zoologia Gènere de primats platirrins de la família dels cèbids Ateles sp , anomenats també mones aranya , d’extremitats molt llargues i fràgils i de cua prènsil també molt llarga

atèlia

<title type="display">atèlia</title>

Partició sil·làbica: a_tè_li_a
Etimologia: del gr. atéleia ‘imperfecció’

femení

patologia

Desenvolupament imperfecte.
Manca congènita del mugró.

atèlia

femení patologia Desenvolupament imperfecte Manca congènita del mugró

atel·lana

<title type="display">atel·lana</title>

Etimologia: del ll. atellana, íd., del nom de la població itàlica d’Atella

femení literatura Comèdia llatina satiricoburlesca.

atel·lana

femení literatura Comèdia llatina satiricoburlesca

■ atelo-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atelo-</title>

Forma prefixada del mot grec atelḗs, que significa ‘imperfecte’, ‘incomplet’, usada especialment en medicina per a indicar un defecte d’estructura o d’evolució. Ex.: atelocàrdia, atelocefàlia.

■ atelo-

Forma prefixada del mot grec atelḗs , que significa ‘imperfecte’, ‘incomplet’, usada especialment en medicina per a indicar un defecte d’estructura o d’evolució Ex atelocàrdia, atelocefàlia

■ atemàtic

| atemàtica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atemàtic</title>

Etimologia: de a-¹ i temàtic

adjectiu lingüística Dit d’un paradigma de flexió (especialment verbal) o un element d’un paradigma que no presenta cap morfema temàtic.

■ atemàtic

| atemàtica

adjectiu lingüística Dit d’un paradigma de flexió especialment verbal o un element d’un paradigma que no presenta cap morfema temàtic

■ atemoriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atemoriment</title>

Etimologia: de atemorir

masculí Estat de qui està atemorit.

■ atemoriment

masculí Estat de qui està atemorit

■ atemorir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atemorir</title>

Etimologia: de temor

verb transitiu Infondre temor (a algú); intimidar.

■ atemorir

verb transitiu Infondre temor a algú intimidar

atemporal

<title type="display">atemporal</title>

adjectiu Que no fa referència a un temps concret. Poesia atemporal.

atemporal

adjectiu Que no fa referència a un temps concret Poesia atemporal

■ atemptar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atemptar</title>

Etimologia: del ll. attemptare, íd. 1a font: 1653, DTo.

verb intransitiu Cometre un atemptat contra algú o alguna cosa. Atemptar contra els ministres i contra la constitució.

■ atemptar

verb intransitiu Cometre un atemptat contra algú o alguna cosa Atemptar contra els ministres i contra la constitució

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ateleològic | ateleològica

■ ateleològic | ateleològica

■ àteles

atèlia

atel·lana

■ atelo-

■ atemàtic | atemàtica

■ atemàtic | atemàtica

■ atemoriment

■ atemorir

atemporal

■ atemptar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ateleològic

| ateleològica

■ ateleològic

| ateleològica

■ atemàtic

| atemàtica

■ atemàtic

| atemàtica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia