Es mostren 88939 resultats

aterogènesi

aterogènesi

femení patologia Formació d’ateromes en la paret de les artèries
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ateroma

■ ateroma

masculí patologia Lesió de la capa interna de les artèries, caracteritzada pel dipòsit de lípids És anomenat també ateroma arterial ateroma cutani Quist sebaci
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ateromatós
| ateromatosa

■ ateromatós
| ateromatosa

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a l’ateroma De la naturalesa de l’ateroma
Gran Diccionari de la llengua catalana

ateromatosi

ateromatosi

femení patologia Degeneració més o menys generalitzada de les parets arterials
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aterrada

■ aterrada

femení Caiguda a terra de la fruita, etc, a causa del vent o per qualsevol altra causa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aterrador
| aterradora

■ aterrador
| aterradora

adjectiu Que aterra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aterrament

■ aterrament

masculí Acció d’aterrar l’efecte Caiguda, ruïna dialectal Terraplenament artificial d’una llacuna, una albufera o una séquia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aterrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aterrar</title>

Compareu: aterrir
Etimologia: de terra 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Fer caure en terra, abatre. Han aterrat la paret del pati perquè hi toqui més el sol.
    2. figuradament La nova tributació aterrà els petits industrials.
  2. intransitiu
    1. Prendre terra un ocell.
    2. Prendre terra una aeronau. Com que hi havia tanta boira, l’avió de Mallorca no va poder aterrar.
    3. astronàutica Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre.
  3. intransitiu marina, marítim
    1. Recalar.
    2. Terrejar.
    3. Prendre terra una embarcació.

■ aterrar

verb transitiu Fer caure en terra, abatre Han aterrat la paret del pati perquè hi toqui més el sol figuradament La nova tributació aterrà els petits industrials intransitiu Prendre terra un ocell Prendre terra una aeronau Com que hi havia tanta boira, l’avió de Mallorca no va poder aterrar astronàutica Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre intransitiu marina, marítim Recalar Terrejar Prendre terra una embarcació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aterrat
| aterrada

■ aterrat
| aterrada

adjectiu Pròxim a la terra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aterratge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aterratge</title>

Etimologia: de aterrar
    masculí
  1. Acció de prendre terra o aterrar un ocell.
    1. aeronàutica Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau.
    2. astronàutica Conjunt de maniobres que tendeixen a col·locar amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre.
  3. marina, marítim Acció de recalar, terrejar o prendre terra una embarcació.

■ aterratge

masculí Acció de prendre terra o aterrar un ocell aeronàutica Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau astronàutica Conjunt de maniobres que tendeixen a collocar amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre marina, marítim Acció de recalar, terrejar o prendre terra una embarcació
Traducció